Ens mirem la societat en què vivim, i tenim tot el dret de preguntar-nos, que ens agrada i que no. Fa la impressió que no sabem cap a on anem. Com si estesi’m faltats d’il·lusió per assolir un món millor. Sí, hi ha persones il·lusionades amb aquest objectiu. Però d’altres, potser una majoria abúlica, està pensant contínuament, en la moda que vindrà, que es portarà, que ens comprarem…com si visqués un temps faltat d’utopies.
Però hem de ser realistes, hi ha uns valors pels quals hi hauria una gran unanimitat.
El respecte als drets fonamentals de la persona, n’és un. En segon lloc, la valoració de la pau, tractant els conflictes per vies estrictament pacífiques, amb el rebuig de tota forma de violència. En tercer lloc, un decidit respecte pel medi ambient i el món animal, i finalment un respecte pels valors personals i col·lectius, per raons d’història, llengua o identitat, de forma que la gent pugui ser allò que vol ser.
Però per assolir aquests trets esmentats, el paper de l’educació és imprescindible. Dos espais, com són la família i l’escola, han de ser el substrat d’aquesta tasca.
La família com espai de relació afectiva, on si tot va com ha d’anar, serà un espai d’aprenentatge a una convivència de qualitat, de respecte mutu i d’ajuda. L’escola pot fer el reforç d’aquesta feina, d’una forma sistemàtica amb els joves, per donar uns referents de comportament que marquin un camí a seguir. Mai els joves han tingut tantes coses com ara, però en canvi, no tenen gaire clar que és el que han de fer o no fer. En aquest sentit es troben sols.
Per això la presència del bon educador és vital. Hauria de ser aquella persona en la qual el jove pot confiar, a la que pot fer preguntes davant del dubte. Ara amb la revolució tecnològica, el jove pot explorar el futur des del present, sabent quina societat es vol assolir. És un treball que necessita aquests valors vitals que hem esmentat abans, però si no van acompanyats d’uns hàbits instrumentals de realització, com l’esforç, el compromís, la constància, el gust per la feina ben feta, quedarà reduït a un discurs molt bonic, però sense conseqüències ni resultats.
Una educació com cal ha de proposar, estretament lligats, els valors vitals i els instrumentals, que eduquin als joves a pensar i a fer, i també a saber dir “no”, a tota proposta banal, ni que sigui del seu grup d’amics. I un “sí” obert i decidit a tota proposta en favor d’un món més just i solidari.
Loading ...
