Economia, societat i política (3): Els nostres 10 factors letals. El Turisme

El turisme s’ha convertit en un dels 10 factors letals de Catalunya. Evidentment, presenta dades que poden fer pensar que aquesta afirmació és una exageració. Bàsicament dues: la seva aportació al creixement del PIB i a l’ocupació. Però això només és un balanç molt limitat del seu impacte.

Fins i tot en termes de creixement econòmic estricte, el turisme tal com està plantejat a Catalunya i en la major part d’Espanya, és un factor que deteriora les perspectives a mig termini de prosperitat i benestar. Capta recursos econòmics i de tot tipus, però els tradueix en un resultat caracteritzat per la seva baixa productivitat, i això significa una afectació negativa de la renda per càpita futura.

Podem tenir una visió global de tot això a partir del treball d’Oriol Aspachs Bracons i d’Erik Solé Vives, Evolució de la productivitat a Europa: una mirada regional. Les conclusions ens mostren que:

1. El creixement de la productivitat a Espanya les darreres dues dècades ha estat molt baix, cosa que ha fet que el nivell de productivitat s’allunyi del de la Unió Europea i s’apropi al de les regions menys productives. Les causes són diverses, si bé una de rellevant és la interacció entre turisme fora de límits i immigració massiva.
2. Entre els anys 2000 i 2022, la distància respecte a la Unió Europea s’ha doblat. La productivitat ha passat de ser un 6% inferior a un 12%. Aquesta pèrdua és obviada sistemàticament pel Govern, situant només en el focus el creixement del PIB, que és una visió esbiaixada de la marxa de l’economia en relació amb les persones.
3. La majoria de les regions espanyoles tenen un nivell de productivitat relativament baix. Només el País Basc presenta un nivell de productivitat relativament elevat i s’apropa al de les regions europees més productives. El País Basc precisament es caracteritza per l’escàs impacte del turisme.
4. El creixement de la productivitat de l’economia catalana i de la madrilenya ha estat molt baix els darrers anys. La productivitat d’aquestes regions s’allunya de la de les regions europees més productives. La distància respecte a les regions més productives ha augmentat un 16% en el cas de Catalunya i un 21% en el cas de Madrid. Madrid, que gaudeix d’avantatges productius pel seu caràcter de capitalitat i acumulació de factors que se’n deriven, registra més, fins i tot que Catalunya, les conseqüències del seu particular boom turístic i immobiliari, dos sectors lligats a la baixa productivitat.
5. La mobilitat en el rànquing regional de productivitat és molt elevada. El 46% de les regions europees canvien de categoria en una escala de l’1 al 5 les dues darreres dècades, i un 36% de les regions que se situaven al grup de productivitat més elevada l’any 2000 ja no hi són l’any 2022. No és fatalisme no poder millorar; és seguir polítiques econòmiques equivocades. No estem en els anys seixanta i no és necessari un gran impacte turístic per proveir-nos de divises, absorbir ocupació excedent del sector terciari (amb productivitats més baixes encara), afavorir inversions en capital fix, etc.
6. Les regions del centre i nord d’Europa reforcen el seu lideratge en la distribució geogràfica de la productivitat. L’any 2022, el 82% de les regions amb el nivell de productivitat més elevat es troben en un corredor que, de nord a sud, va de Dinamarca, Bèlgica i els Països Baixos, baixa fins a Alemanya i acaba a Àustria.
7. França i Itàlia perden pistonada i pràcticament ja no tenen cap regió capdavantera en productivitat. La meitat de les regions que baixen dels grups de productivitat més elevada pertanyen a aquests dos països.
8. Les regions gregues han caigut a la cua de la productivitat europea, mentre que diverses regions de l’est d’Europa han millorat de manera significativa la seva posició. El 79% de les regions que baixen al grup de productivitat més baixa entre els anys 2000 i 2022 pertanyen al país hel·lè, mentre que el 100% de les regions que surten d’aquest grup són de països de l’est d’Europa.
9. La capital europea de la productivitat se’n va cap al nord-est d’Europa.

El definit es pot materialitzar en els dos mapes del ressenyat estudi sobre la productivitat i un tercer diferent sobre la importància del PIB per països.

Ara, observem la importància del turisme en funció de la seva participació en el PIB amb dades de 2021. La relació amb l’evolució de la productivitat entra pels ulls. Els països europeus amb més gran productivitat són aquells en els quals el turisme té menys importància i a la inversa com empitjoren en el període 2000-2022 els més turístics: Grècia, Portugal, Itàlia, Espanya i França.

Hi ha una correlació inversa entre turisme i productivitat, i aquest aspecte és decisiu. Les dades del mapa no es corresponen amb les de l’INE que per 2022 assenyala un pes de l’11,6% del PIB, tres punts més, però té la virtut d’expressar amb una sola imatge comparable a la de la productivitat, la situació i poder relacionar-la visualment.

El creixement de la productivitat millora el dinamisme econòmic d’un país i el benestar dels seus ciutadans. Un augment de l’1% de la productivitat d’una regió s’associa amb un augment del PIB per capita i dels ingressos dels seus ciutadans del 0,9% i el 0,7%, respectivament, amb una reducció de les hores treballades per ocupat del 0,2% i amb una disminució significativa de la pobresa. I això és el que no es produeix a Catalunya.

És necessari veure el turisme en el seu conjunt:

El turisme massiu, encara que contribueix al creixement del PIB, pot tenir efectes negatius significatius en la societat i l’economia.

1. Ocupació de Baixa Productivitat: El sector turístic, en particular el turisme massiu, sovint genera llocs de treball en sectors de baixa productivitat, com l’hostaleria i el comerç minorista. Aquests treballs solen oferir salaris baixos, condicions laborals precàries, i poques oportunitats per al desenvolupament professional. Contribueix a una major disparitat salarial en l’economia, reforçant la desigualtat. Limita el desenvolupament econòmic a llarg termini, ja que no fomenta la innovació ni el creixement de sectors d’alta productivitat. La baixa productivitat del sector turístic, en comparació amb altres sectors, limita la seva capacitat per generar un creixement econòmic sostenible.
2. Externalitats Negatives: Són costos no reflectits en el preu dels serveis turístics i suportats per la societat en el seu conjunt. Inclouen congestió del trànsit, degradació d’infraestructures públiques, contaminació i pèrdua de qualitat de vida per als residents locals. Afecta la qualitat de vida dels residents locals, augmentant l’estrès i reduint la satisfacció amb el seu entorn. Exacerba problemes socials com la congestió urbana, la inseguretat, el consum d’aigua i energia, la contaminació de l’aire i el soroll, i la degradació del medi ambient. La pèrdua d’identitat cultural i la gentrificació. Incrementa els costos per als governs locals i autonòmics, sobretot en manteniment d’infraestructures i serveis públics.
3. Impacte Ambiental: El turisme massiu contribueix significativament a la degradació ambiental i al canvi climàtic, agreujant problemes ambientals globals. Inclou danys a ecosistemes sensibles, augment en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle pel transport, i sobreexplotació de recursos naturals, degrada hàbitats naturals, amenaçant la biodiversitat local i els ecosistemes.
4. Pisos Turístics i Preus de l’Habitatge: La proliferació de pisos turístics pot reduir la disponibilitat d’habitatge per a residents permanents. Augmenta la demanda d’allotjament temporal, inflant els preus de lloguer i propietat. Fa que l’habitatge sigui menys assequible per als residents locals, especialment en àrees urbanes populars. Porta al desplaçament de residents locals, exacerbant problemes de gentrificació.
5. Gentrificació de les Ciutats: És ja un problema greu en les ciutats més turístiques, com Barcelona. Ocorre quan la inversió i el desenvolupament orientats al turisme eleven el cost de vida i canvien l’estructura demogràfica i econòmica de les comunitats urbanes. Desplaça residents de menors ingressos i altera la cultura local. Incrementa la desigualtat social i econòmica dins de les ciutats. Erosiona la identitat cultural i el caràcter de les comunitats locals.
6. Balanç Incomplet i Costos Públics: L’anàlisi econòmic del turisme massiu sovint se centra en el creixement del PIB, sense comptabilitzar els costos públics associats. Inclou costos en infraestructures, gestió de residus, seguretat, i serveis d’emergència, així com impactes socials i ambientals. Els costos públics no internalitzats en l’economia del turisme representen subsidis implícits a aquesta activitat. També es produeix una apropiació privada de determinades plusvàlues col·lectives en les ciutats sense compensació suficient. Un enfocament centrat només en el PIB i l’ocupació pot conduir a una avaluació inadequada dels beneficis nets del turisme massiu.

Per gestionar eficaçment els efectes del turisme massiu, és crucial adoptar una visió més integral que consideri no només el creixement del PIB, sinó també les externalitats negatives, l’impacte ambiental, i els efectes sobre l’habitatge i la comunitat local. Polítiques públiques que internalitzin aquests costos, regulin l’ús de pisos turístics, i promoguin formes sostenibles de turisme són essencials per equilibrar els beneficis econòmics amb els costos socials i ambientals. Però, com que això no es realitza i tota l’acció pública està dirigida a augmentar el nombre de turistes, el resultat ha passat de problemàtic a catastròfic i la conseqüència és una creixent turismofòbia, que no és arbitrària sinó que sorgeix de la combinació entre excessos i la incapacitat dels governs de servir al bé comú, i la seva supeditació als lobbies turístics i econòmics. El resultat ja comença a ser letal.

 Loading ...