L’ex-primer ministre italià i antic president del Banc Central Europeu Mario Draghi, demanà divendres 24 d’octubre que els líders europeus promoguessin un “federalisme pragmàtic” per a superar les dificultats que travessa la Unió Europea.
Draghi, que parlava a Oviedo amb motiu de l’entrega del premi Princesa d’Astúries per la cooperació internacional, afirmà que “gairebé tots els principis sobre els quals es va fundar la Unió són qüestionats”.
Draghi apuntà que mentre la Unió Europea va apostar per construir una prosperitat basada en l’obertura i el multilateralisme, avui ha de fer front a un context internacional que promou el proteccionisme i l’acció unilateral, així com el retorn del poder militar. I la UE no està equipada per a respondre a cap d’aquests desafiaments.
Per a l’exmandatari italià, “la nostra governança no ha canviat durant molts anys”, i per tant l’estructura europea actual “no pot, simplement, satisfer aquestes exigències”.
La manera de sortir de l’actual paràlisi, segons Draghi, seria modificar els Tractats per avançar cap a un model de “federalisme pragmàtic”.
La forma com Draghi vol articular la seva proposta no té, emperò, res de nou.
Es tracta de reprendre la vella idea d’una Europa a diferents velocitats segons la voluntat dels diferents Estats Membre d’aprofundir la integració en determinades àrees.
Com Draghi afirma, el seu federalisme passaria per “construir coalicions de voluntaris entorn d’interessos estratègics compartits”, de manera que “tots els que vulguin unir-se puguin fer-ho, mentre que els que intentin bloquejar el progrés no puguin impedir-ho als altres”.
Aquesta visió xoca amb diferents obstacles.
El primer és que implica que els governs nacionals renunciïn al seu poder de veto, quelcom al que s’oposen ferotgement els Estats petits, i especialment els d’Europa de l’Est, per por de ser arraconats pels països més grans i pels socis històrics de l’oest, amb més pes econòmic i major capacitat d’influència.
El segon problema és que inclús els països més grans es resisteixen a traspassar determinades competències clau, la més primordial de les quals és la defensa, un àmbit on es podrien aconseguir guanys d’eficàcia i eficiència immensos. Això a pesar que és l’àmbit polític en què existeix major unanimitat entre els ciutadans europeus sobre l’aprofundiment del procés d’integració.
El tercer obstacle, i potser el més greu, és que les institucions de la Unió Europea han demostrat al llarg del darrer lustre una greu incompetència en tots els àmbits on ja disposen de les competències necessàries: podríem pensar en l’agricultura, el comerç internacional, la competitivitat empresarial o el medi ambient.
En comptes d’impulsar la UE cap al futur, el que Brussel·les ha aconseguit de forma quasi invariable gràcies a una terrible combinació de dogmes ideològics i regulacions kafkianes és fer-nos perdre posicions internacionals fins al punt de ridiculitzar-se davant del món sencer.
En aquestes condicions, que la solució depengui de delegar noves competències a aquestes mateixes institucions europees és més un problema que no pas una solució. Almenys mentre Brussel·les no canviï radicalment.
La manera de sortir de l'actual paràlisi, segons Draghi, seria modificar els Tractats per avançar cap a un model de federalisme pragmàtic Share on X
Loading ...
