El col·lapse de les Rodalies de Catalunya va començar la nit del 20 de gener de 2026, es va estendre al 21 i va continuar en contra de les previsions inicials el dijous 22, segurament per pressions dels maquinistes que consideraven insegura la situació.
En dos dies de l’ordre de prop d’un milió de persones s’han vist obligades a no utilitzar un servei necessari, fet que alhora ha col·lapsat bona part dels accessos viaris a la capital i en especial la connexió que es fa per la AP7 que continua tallada a Gelida.
És difícil trobar un precedent d’aquesta magnitud i tot plegat sense que prèviament s’hagi produït una gran catàstrofe. És ben cert que la tempesta Harris va provocar una precipitació elevada, però ni molt menys a tot al territori. La catàstrofe ha mostrat l’extrema feblesa de les infraestructures catalanes i en últim terme del mateix govern de la Generalitat.
Catalunya ha patit una catàstrofe insòlita generada pels mateixos responsables de vetllar perquè aquestes coses no es produeixin: Renfe, Adif i el teòric govern de Catalunya, que ha posat en evidència que és una comparsa no ja del Govern espanyol sinó de les histèries d’Óscar Puente i el seu Ministeri.
Mai a cap lloc i menys a casa nostra s’ha produït una cosa semblant, ni tan sols per amenaces terroristes. Han aconseguit que la gent pensi que agafar el tren “és com anar a la guerra”, ho han convertit en una pràctica de risc.
Les causes de la catàstrofe
El dia abans de la decisió catastròfica s’havien produït dos descarrilaments relacionats amb el temporal “Harry”. El dia 20 hi va haver un descarrilament greu a l’R4 entre Gelida i Sant Sadurní d’Anoia per la caiguda d’un mur o talús a la via, amb mort del maquinista i desenes de ferits. Gairebé alhora, un altre tren va descarrilar entre Blanes i Maçanet-Massanes en impactar amb una roca caiguda a la via.
La tragèdia dels morts i ferits en un cas era una excepció, però de pluges torrencials a Catalunya n’hem sofert quasi cada any, com correspon al clima mediterrani. És més a l’àrea de l’accident més greu al Penedès, les pluges varen ser inferiors a les màximes registrades en altres períodes, perquè la “llevantada” no va afectar per igual a tot el territori català, sinó sobretot al litoral i prelitoral gironí. Ahir van caure 23,9 l/m² a Sant Sadurní d’Anoia i 23,4 l/m² a Gelida, una quantitat de precipitació habitual en qualsevol punt del nostre país.
Cal dir-ho perquè ara intentaran dir que va ploure el diluvi universal per justificar que no tenen la infraestructura en bones condicions. I això no és nou, eh, que l’any 2023 es van inventar que havia caigut un llamp sobre un tren per intentar justificar un col·lapse ferroviari. La realitat?, zero llamps a la zona.
Ni la pluja catastròfica va afectar ni de lluny tot el territori, ni havia necessitat d’una mesura tan radical, excepte per la histèria instal·lada al Ministeri, Renfe i ADIF i la pressió dels maquinistes.
Davant d’aquells dos incidents i d’altres de menors, Adif va decretar la suspensió total de la circulació a totes les línies de Rodalies de Catalunya (R1, R2, R3, R4, R11, R15, etc.) per revisar vies, catenàries, talussos i senyalització abans de permetre de nou el pas de trens. Atenia així la reclamació del sindicat de maquinistes SEMAF que va demanar aturar el servei “fins a nou avís” fins que hi hagués garanties mínimes de seguretat, pressionant perquè no es reprengués la circulació sense inspeccions completes.
El que havia de ser una acció preventiva fins a les 6:00 h es va convertir en una aturada total de pràcticament dos dies. Ho van fer sense avisar prèviament, sense que la Generalitat curses una alerta general advertint-ho el dia abans, malgrat que sí que ha fet ús d’aquest mecanisme en anteriors ocasions per fenòmens meteorològic de molta menor incidència.
Qüestions claus que cal aclarir i demanar responsabilitats
- De què serveix l’acord entre Generalitat i Govern central per gestionar Rodalies?, quina utilitat té, de què ha servit. De què servirà?
- Va comunicar el Ministeri, Adif, Renfe la decisió catastròfica a la Generalitat? A qui, quan, com? Que pinta el govern català davant un fet tan greu.
- Per què no es va avisar la nit abans utilitzant els medis d’alerta dels que es disposa?
- Per què ni govern ni ministeri varen adoptar mesures d’emergència proporcionades per evitar el col·lapse en el desplaçament de mig milió de persones cada dia?
- Les conseqüències econòmiques tan grans d’aquests danys, rebran alguna compensació?
Aquí no hi pot haver silenci, el govern s’ha d’explicar perquè es deu a la ciutadania i el Parlament ha d’actuar per aclarir i establir responsabilitats polítiques, malgrat que ERC i els Comuns, han demostrat la seva incapacitat pel servei públic, ja que han adoptat una posició de perfil baix, la qual cosa suposa que ja hi ha majoria perquè a mes del col·lapse real, els aclariments i petició de responsabilitats quedin també col·lapsades
Dimensió del col·lapse i afectacions
Estacions com Barcelona-Sants, Plaça Catalunya, Arc de Triomf o Sant Andreu es van omplir de passatgers sense informació clara, amb pantalles en blanc, megafonia canviant i cues per intentar arribar a la feina o als estudis.
Entitats socials, sindicats i mitjans han assenyalat responsabilitats compartides entre Adif, Renfe, Generalitat i Govern espanyol, remarcant la manca de manteniment, la vulnerabilitat de la infraestructura davant temporals i la mala informació als viatgers.
Cal saber el cost de tot plegat. Rodalies mou uns 400.000–500.000 passatgers diaris a Catalunya, molts d’ells treballadors pendulars, per la qual cosa l’impacte humà i laboral és alt.
Estimacions de persones afectades
Una primera estimació de Converses assenyala la magnitud d’ahir i només en costos directes, sense considerar els indirectes i les seqüeles temporals que segurament són de gran magnitud. El col·lapse va afectar 400.000–500.000 usuaris directes cada dia: És el volum diari habitual de Rodalies (R1–R4, etc.), que van quedar sense servei durant la major part del dia, especialment a l’hora punta matinal. Centenars de milers indirectes: Inclou famílies, estudiants i usuaris que van saturar FGC, metro i autobusos, amb cues llargues i retards addicionals.
Basat en aturades anteriors (ex. 228.000 hores en 4 mesos de retards el 2023), assumint 2–4 hores de retard per treballador afectat en una aturada total. Cost laboral directe: de 50 a 100 milions d’euros. Total econòmic directe.
Empreses de Barcelona i rodalia (tecnologia, comerç, serveis) són les més afectades, amb recomanacions de Pimec per teletreball i anàlisi cas per cas, ja que no totes les absències es poden recuperar fàcilment.
Aquestes xifres són extrapolacions raonables, però provisionals; una estimació oficial ha de ser feta pública, així ho esperem i sobretot esperem concreció sobre les indemnitzacions.
A tot això se li afegí a més el fet que l’autopista AP-7 va quedar tallada en sentit sud entre Martorell i Sant Sadurní d’Anoia com a mesura preventiva pel risc d’esfondrament del pont que travessa la via del tren, a causa del mur de contenció caigut durant l’accident de Gelida. El tall es va iniciar el 21 de gener (dimarts) a les 15:30–18:00 h aproximadament i es manté actiu sense horari concret de reobertura perquè requereix inspeccions tècniques i obres de reparació. No hi ha confirmació de reobertura imminent.
Tres conclusions
- Catalunya no té govern només té uns masovers que es gasten els nostres diners amb publicitat als mitjans.
- El País està en mans de RENFE i ADIF que poden decretar en hores el col·lapse total.
- I el gran interrogant. Qui ens defensa amb eficàcia?
