El diumenge vinent hi haurà eleccions a Polònia, el sisè país més important de la UE que avançarà una posició si el Brexit es produeix.
Polònia ha mantingut un creixement econòmic important, tant que ha sortit pràcticament indemne de la crisi. De fet, la seva dinàmica econòmica se situa en un augment mitjà per sobre del 3% en els últims anys. Basa la seva fortalesa en les exportacions i en disposar d’una moneda nacional, el zloty, competitiva davant de l’euro. Aquesta bona marxa econòmica és la primera raó de l’èxit del partit Llei i Justícia.
N’hi ha una segona de molt decisiva, perquè en massa ocasions el creixement del PIB emmascara la manca de beneficis pel conjunt de la població. En el cas de Polònia, les fortes mesures del PiS, les sigles del partit Llei i Justícia en polonès, a favor de la família són una altra raó del seu èxit electoral. L’ajut estrella és un subsidi de 100 euros al mes per fill fins que compleixen els 18 anys. Cal recordar que la renda per persona a Polònia és sensiblement inferior a l’espanyola, de l’ordre de quasi la meitat. Si situéssim un ajut equivalent en termes espanyols, cada família hauria de rebre una mica més de 200 euros per fill al mes. Aquestes xifres ajuden a entendre la formidable implantació electoral del PiS. La tercera mesura estrella afecta als joves i consisteix en que els menors de 26 anys estan en la pràctica exempts de pagar l’impost sobre la renda. En realitat s’hi poden acollir tots aquells que tenen uns ingressos anuals inferiors als 21.300 euros, que són la gran majoria.
A aquesta mesura se li afegeix la nova iniciativa d’apujar el salari mínim que ara està en 520 euros, que ve a ser l’equivalent de 1.000 euros a Espanya (xifra que encara no s’ha assolit) amb el compromís d’arribar als 925 euros de manera progressiva d’aquí al 2023.
La cinquena és la paga extra als pensionistes, i la sisena l’increment del pressupost de salut. La setena, una major inversió pública que genera llocs de treball i millora les congestionades infraestructures poloneses, sotmeses a l’estrès del creixement econòmic continuat. La suma de tot plegat configura la novena mesura, llei que pot condensar-se en l’afirmació estesa que “mai hem estat tan bé en termes econòmics i de prosperitat”. Per últim, no és un tema menor l’aferrissada defensa de valors morals que des de perspectives liberals europees són qualificats d’ultraconservadors; la família, el matrimoni entre home i dona, la descendència, la limitació de l’avortament, la negativa a l’educació LGBTI a l’escola, l’afirmació de la cultura catòlica del país, etc.
La previsió electoral pel PIS situa el resultat entre el 40 i el 46%. És una xifra molt alta que de confirmar-se li permetria governar sense problemes. Aquest resultat que diuen les enquestes, el pot assolir malgrat que en aquesta ocasió l’oposició ha pactat entre ella i ha configurat dos blocs. El més important és el liberal-popular del que procedeix l’actual president del Consell de la UE, Donald Tusk, la Plataforma Cívica que s’ha aliat amb els verds i un petit partit liberal. Les enquestes li donen entre el 23% i un màxim del 30%, vots que es concentren molt a Varsòvia, la capital. El segon bloc és el progressista, la coalició Lewica, amb unes previsions encara menors de l’ordre del 10 al 14%. Ja amb caràcter més minoritari, pot obtenir representació el partit dels camperols i una formació d’extrema dreta denominada Confederació.
Aquests sondejos a Polònia, com abans els resultats electorals a Hongria, si es confirmen, contrastaran amb la crisi que pateixen els partits de govern a la major part d’Europa, Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, i en menor mesura França gràcies a Macron, però sense quedar lliure del tot de l’actual mal europeu de refús als partits de sempre. Té també la seva expressió a Espanya amb la incapacitat de formar govern i la reiteració d’eleccions. Una altra excepció pot ser Portugal, si bé en aquest cas el refús es manifesta d’una manera molt portuguesa que consisteix en no anar a votar. En les últimes eleccions que ha donat una clara victòria al governant partit socialista, ha participat poc més de la meitat de la població.
Un altre element a subratllar, és que el govern polonès manté serioses diferències amb la Comissió Europea i rep crítiques continuades per un bon gruix de mitjans de comunicació de l’Europa occidental. Es produeix així un fort contrast entre la visió més aviat negativa que es té des de fora de Polònia, i el clar suport que els ciutadans d’aquest país atorguen al Partit de la Llei i la Justícia.
En últim terme, hi ha un element de reflexió: la mala valoració dels polítics es modificaria si tinguessin i complissin amb les mateixes 10 raons de l’èxit polític a Polònia?
