La majoria dels catalans presenten identitat dual o predominantment catalana, amb una minoria clarament espanyolista. Ideològicament, la societat està fortament escorada a l’esquerra: més del doble de persones se situen a l’esquerra que a la dreta. (Font: CEO i GESOP, 2016) (El 59% de catalanes dice ser de izquierdas y el 39% se siente español y catalán)
Taula: Distribució d’identitat nacional i eix ideològic a Catalunya (percentatge de persones)
| Identitat nacional declarada | % de població (CEO 2016) |
| Tant català(a) com espanyol(a) | 39,7% |
| Només català(a) | 24,9% |
| Més català(a) que espanyol(a) | 23,2% |
| Més espanyol(a) que català(a) | 3,6% |
| Només espanyol(a) | 5,4% |
| Altres / No ho sap | ≈3% (resta) |
| Ubicació ideològica | % de població (CEO 2016) |
| Esquerra (0-2 en escala 0-10) | 42,2% |
| Centreesquerra (3-4 en escala) | 17,4% |
| Centre (5 en escala) | 13,4% |
| Centredreta (6-7 en escala) | 6,9% |
| Dreta (8-10 en escala) | 3,6% |
| Extrema esquerra (especialment 0) | 1,4% |
| No s’ubica / NS | La resta fins a 100% |
Interpretació:
Un cop dibuixat el perfil social, es poden identificar quins temes i missatges polítics tenen més potencial d’atraure diferents segments de l’electorat català. És important distingir entre clivatges ideològics (esquerra vs. dreta) i el clivatge nacional (catalanisme vs. espanyolisme), ja que estructuren les preferències electorals de manera transversal. A continuació, s’analitza per separat:
Prioritats dels votants d’esquerra a Catalunya
Els votants d’esquerra a Catalunya conformen el bloc més ampli i divers, incloent-hi des de l’esquerra moderada (socialdemòcrates del PSC, catalanistes d’ERC) fins a l’esquerra alternativa (En Comú Podem, CUP). Tot i les seves diferències, comparteixen certes preocupacions clau d’índole socioeconòmica.
Les enquestes recents indiquen que l’agenda material ha passat al primer pla: assumptes com l’habitatge assequible, la qualitat de l’ocupació, la millora de la sanitat i l’educació públiques, i la lluita contra la desigualtat són prioritaris per a l’electorat d’esquerres.
En el darrer Baròmetre del CEO (2024), l’accés a l’habitatge va emergir com el primer problema de Catalunya segons els ciutadans, desplaçant fins i tot el debat territorial. Aquesta preocupació és especialment forta entre els joves, un segment majoritàriament d’esquerres: l’habitatge és el principal problema assenyalat pels menors de 64 anys en general i per més d’un terç de la gent de 25-34 anys.
Per tant, un enfocament electoral reeixit cap a l’esquerra ha de posar l’accent en propostes per afrontar aquests problemes socials: plans d’habitatge social, control de lloguers, creació d’ocupació de qualitat, reforç de l’estat del benestar (sanitat, serveis socials) i polítiques redistributives que redueixin bretxes econòmiques.
La lluita contra les desigualtats i la justícia social ressonen fortament en aquest electorat (Catalunya canvia de xip). També són ben rebudes les mesures mediambientals i de combat al canvi climàtic. Així mateix, ideologies com el feminisme i els drets LGTBI+ són pràcticament transversals en l’esquerra catalana; defensar la igualtat de gènere i els drets de les minories sexuals.
Quant a la qüestió nacional, els votants d’esquerra estan dividits entre independentistes (ERC, CUP) i federalistes/autonomistes (PSC, En Comú), però comparteixen el desig de destensar el conflicte territorial i prioritzar polítiques socials. Moltes enquestes i analistes assenyalen que l’“agenda material” ha superat l’“agenda nacional” en importància. Per això, fins i tot els partits d’esquerra independentista han moderat el to, combinant la seva aspiració nacional amb missatges de reconstrucció social (“fer república” també en el vessant social).
En definitiva, els temes amb més potencial entre l’esquerra catalana avui són els de caràcter socioeconòmic i qualitat de govern: millorar la vida quotidiana de la gent comuna. Un nou govern català que se centri en la lluita contra la desigualtat i en revitalitzar l’economia seria exactament el que la majoria dels votants d’esquerra “demanen”, segons interpretacions dels sondejos.
La insatisfacció amb la política (cansament després d’anys de procés i paràlisi) és un altre sentiment per canalitzar: l’esquerra valora missatges de regeneració democràtica, participació ciutadana i honradesa en la gestió pública.
Els temes amb més potencial entre l’esquerra catalana avui són els de caràcter socioeconòmic i qualitat de govern Share on X
Loading ...
