Sobre la primera onada de la pandèmia l’OCDE ja va publicar una anàlisi de la situació dels països considerant el nombre de morts i la caiguda del PIB. Ja en aquest període, Espanya es presentava com un dels pitjors països. Ocupava el segon lloc en nombre de morts, amb 620 per cada milió d’habitants fins al mes d’agost, una xifra només superada per Bèlgica amb 852 morts per milió d’habitants, i semblant a la del Regne Unit, de 610 morts, i clarament per sobre la italiana de 587 morts.
Cal constatar, però, que en el cas de Bèlgica comptaven totes les defuncions en el que es pressuposava que la causa havia estat la Covid-19, sense necessitat d’haver realitzat un test de prova, mentre que a Espanya es minimitza l’impacte perquè només es consideren els morts als quals se’ls hi ha pogut fer una PCR. Atenent-nos a la xifra d’augment de la mortalitat donada per l’INE, les diferències entre Espanya i Bèlgica desapareixien en contra nostra.
Ara en la segona onada, la Bloomberg i la Universitat John Hopkins, centre de referència pel que fa als estudis mèdics, han fet un segon anàlisi que integra la situació en aquesta nova fase. Una vegada més Espanya se situa com una de les pitjors, només superada per Argentina, amb una caiguda del PIB del -13%. Però en nombre de morts per milió d’habitants, 920 morts per milió d’habitants per part d’Argentina, y de 1.049 morts per Espanya. En aquest cas només es veu superada per Itàlia. Espanya, amb una caiguda del PIB d’11,7%, és també la segona en pèrdua de capacitat productiva.
De fet, hi ha un paquet de 4 països que tots ells se situen per sobre de l’11% de la caiguda de PIB i per sobre dels 900 morts, que són, a més d’Espanya i Argentina, Mèxic i el Regne Unit. Hi ha altres països que superen també aquesta magnitud de morts, com l’esmentada Itàlia, França (921 morts), i EEUU (942 morts). Però la seves caigudes del PIB són molt menors del 5,7% a França, del 4,9% als EUA i del 6,5% per a Itàlia.
Aquestes diferències tenen més d’una causa. En uns casos es dóna una correlació clara entre major mortalitat i major caiguda del PIB, en altres no, com és el cas italià. Molts morts i una reducció del PIB relativament moderada, o si aixequem la perspectiva a un àmbit més global trobarem el sorprenent cas australià amb només 36 morts per milió d’habitant, però una reducció del PIB del 8%. Evidentment hi ha causes fruit de la pròpia estructura econòmica i demogràfica del país, però és innegable que l’encert o desencert dels respectius governs és un factor decisiu. No hi ha dubte que Mèxic i Argentina ho han fet francament malament, i també és evident que el seu sistema sanitari és feble. També és clar que el Regne Unit es va equivocar de bon principi i ha anant pagant aquest error en no perdre’ns seriosament l’abordatge de la pandèmia. En aquest context, és ridícul pensar que el govern espanyol no té cap mena de responsabilitat en la tràgica xifre de víctimes i davallada de benestar econòmic del país.
L’encert o desencert dels respectius governs és un factor decisiu Share on X