Per a moltes persones que no viuen ni en el ric Occident ni en el puixant Extrem Orient, l’epidèmia de Covid-19 ha estat l’última de les seves preocupacions aquests últims mesos.
En efecte, el virus no ha impedit que aquest any s’arribi a la xifra rècord de 82.400.000 desplaçats. Segons les xifres de les Nacions Units, es tracta del doble de fa 10 anys.
Segons constata l’ONU, el nombre de persones que han buscat refugi per causa de conflicte en un país estranger, de desplaçats interns i de demandants d’asil ha augmentat un 4% el 2020, l’any de la Covid.
Pot ser xocant que l’alça hagi prosseguit mentre nombrosos països del món han tancat les seves fronteres i impost tocs de queda. Però les xifres demostren que el nou coronavirus no és ni de lluny la principal preocupació per a milions de persones.
L’ONU recull que actualment l’1% de la població mundial es troba desplaçada per causes alienes a la seva voluntat.
L’increment de la xifra total de desplaçats el 2020 es deu especialment a les persones que han buscat refugi en altres parts del seu propi país, els anomenats desplaçats interns.
Els països que més desplaçats d’aquest tipus han generat l’últim any són Etiòpia, Sudan, els països de Sahel, Moçambic, Iemen, Afganistan i Colòmbia.
Les xifres de l’informe de les Nacions Unides també revelen que conflictes oberts des de fa anys no aconsegueixen tancar, el que afegeix una altra dificultat per a que les xifres de desplaçats baixin.
Es tracta per exemple de Síria, país assolat per la guerra civil que va començar fa ja deu anys, el 2011. Actualment hi ha encara 6,7 milions de refugiats sirians.
La pandèmia no ha ajudat a que els desplaçats tornin a casa seva. De fet, el 2020, només 2,3 milions de desplaçats interns i poc més de 250.000 refugiats van poder tornar a casa.
Els conflictes actuals tenen tendència a perdurar en el temps sense resoldre
Aquestes xifres fan evident que els conflictes actuals tenen tendència a perdurar en el temps sense resoldre.
Un fet particularment inquietant, ja que genera una situació de precarietat constant per a milions de persones, però també tensions en els països que les acullen.
Així, per setè any consecutiu Turquia és el país que manté en el seu territori el major nombre de refugiats: 3,7 milions de persones, majoritàriament sirians. Per al govern islamista turc, són sobretot moneda de canvi per aconseguir fons de la Unió Europea.
Governs i instàncies internacionals es mostren incapaços de revertir la tendència de conflictes que s’eternitzen en el temps.
Exemples d’aquesta tendència es troben a Somàlia i Afganistan (sumides en el caos des dels anys 90), Líbia i Síria (des de 2011), la regió de Sahel (des d’aproximadament 2010) o Veneçuela (des de 2015).
Sense capacitat per resoldre els conflictes, any rere any les condicions de vida es degraden per a un nombre cada vegada més gran de persones.