L’Institut Internacional d’Estocolm per a la Recerca de la Pau, més conegut per les seves sigles en anglès SIPRI, ha publicat el seu informe anual que segueix l’evolució mundial de la despesa militar.
Els resultats més destacables són dos: en primer lloc, la despesa militar mundial augmentà el 2023 per novè any consecutiu, i, en segon lloc, aquesta se situà en un nou rècord històric de 2,44 bilions de dòlars.
Però unes de les dades de l’informe que mereixen ser analitzades amb més detall són les que fan referència a la guerra entre Rússia i Ucraïna arran de la invasió ordenada pel president rus Vladímir Putin el febrer del 2022, ja fa més de dos anys.
El conflicte bèl·lic que enfronta Moscou i Kíev, i que no sembla tenir un final a la vista ni en termes militars ni diplomàtics, ha fet que aquestes dues capitals portessin la seva despesa respectiva fins a uns nivells inaudits.
Però l’amplada d’aquest fenomen és en realitat molt diferent entre els dos països, i afecta negativament Ucraïna.
Rússia incrementà la seva despesa militar en un 24% l’any passat fins a arribar a un entorn que el SIPRI estima en els 109.000 milions de dòlars. Aquesta dada suposa l’equivalent del 16% del PIB del país el 2023.
Mentrestant, Ucraïna expandí la seva despesa militar proporcionalment en major grau, un 51% respecte del 2022, i arribà pràcticament fins als 65.000 milions de dòlars. Suma que suposa el 37% del PIB.
Fet molt destacable, el 2023 Ucraïna gastà pràcticament el 60% del que feu Rússia.
Però és que aquestes dades no inclouen el valor de l’ajuda militar lliurada a Ucraïna, i que el SIPRI quantifica en un valor de 35.000 milions de dòlars, la majoria provinents dels Estats Units. Sumada a la seva pròpia despesa, el valor de l’ajuda fa que Ucraïna gastés fins al 91% de la despesa russa.
I aquí arriba l’interès de la qüestió: s’ha de tenir en compte que mentre Ucraïna bolca tota aquesta suma en el front que té obert a l’est del país, Rússia no pot dedicar el 100% dels seus recursos militars a la guerra d’Ucraïna.
Efectivament, Moscou ha de vetllar pel seu arsenal de dissuasió nuclear (que implica unes costoses branques aèria, terrestre i submarina, sense comptar amb la recerca i desenvolupament) i per una frontera de diversos milers de kilòmetres amb la Xina, i que històricament ha estat un focus de tensions.
S’ha de comptar que a més a més, segons els analistes, Rússia es reserva fins a un 40% de determinats elements de les seves forces, com míssils moderns, per enfrontar-se a un eventual atac de l’OTAN.
Així doncs, a la llum de les dades del SIPRI no seria d’estranyar que el 2023 Ucraïna bolqués en termes absoluts tants o inclús més recursos financers que Rússia en la guerra.
El nivell de mobilització econòmica dels dos països enfrontats és en definitiva molt diferent, amb Ucraïna fent un esforç de més del doble que el de Rússia i, per tant, fatigant-se a un ritme més elevat que el seu enemic, i això a pesar de la forta dependència ucraïnesa de l’ajut financer occidental, incloent-hi el que es comptabilitza oficialment com a despesa pròpia.
Mentre Ucraïna bolca tota aquesta suma en el front que té obert a l'est del país, Rússia no pot dedicar el 100% dels seus recursos militars a la guerra d'Ucraïna Share on X
Loading ...
