En els darrers mesos estan emergent dues tendències que podrien tenir en un futur no massa llunyà un impacte en la societat que és encara avui difícilment imaginable per la seva profunditat.
Estem parlant de la combinació, d’una banda, del que bona part de les elits polítiques, institucionals i mediàtiques anomenen “desinformació“, i de l’altra, d’una revolució tecnològica, la de la intel·ligència artificial o IA.
Anem per parts. L’aparició de les xarxes socials basades en internet (al començament, Twitter i Facebook) tingué una ràpida aplicació en la política, tant en les democràcies (campanya electoral de Barack Obama el 2008) com en les dictadures (revoltes arran de les mal anomenades “primaveres àrabs” uns anys després).
Si bé en un primer moment les elits aplaudiren el paper d’aquestes xarxes com un instrument de democràcia i llibertat, el seu to canvià ben aviat. El gir es consolidà amb l’annexió de Crimea per part de Rússia el 2014 i les successives campanyes de manipulació en línia menades per agents del Kremlin.
Des d’aleshores, el focus d’atenció s’ha centrat en la manipulació de l’opinió pública a través de les xarxes, que arribà a un primer punt àlgid en la campanya electoral que propulsà Donald Trump a la Casa Blanca el 2016. Des de llavors, l’atenció que les elits polítiques occidentals han posat sobre el que han vingut a anomenar “desinformació” no ha parat de créixer.
El perill rau en el fet que l’ús que es fa del terme “desinformació” té trampa: només és desinformació la propaganda dels altres, mai la pròpia.
Així doncs, en nom de la salvaguarda de la democràcia i de la llibertat d’expressió, la Comissió Europea busca desplegar mesures per a, suposadament, protegir els ciutadans europeus de males influències. I és que, com afirmà fa uns mesos la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, “la principal preocupació durant els pròxims dos anys és la desinformació“.
El problema de fons amb aquest objectiu radica en el fet que, en un sistema democràtic, on la sobirania se suposa que és dels ciutadans, els polítics tracten els seus propis electors com infants incapaços de discernir el bé del mal, la veritat de la mentida.
Si són els polítics, i no els mateixos ciutadans, els que dictaminen què és informació i què desinformació, l’edifici democràtic liberal queda soscavat fins als seus darrers fonaments.
Dit de forma més radical, una democràcia en la qual els ciutadans necessiten ser acompanyats fins a les urnes pel mateix poder polític no mereix el seu apel·latiu (tot i que potser sí el de “democràcia popular” a la xinesa).
Fins aquí el fons. Ara toca entrar en un dels mitjans per aconseguir-ho, que no és ni més ni menys que la intel·ligència artificial. Hom parla del paper revolucionari que els motors d’IA generativa tindran sobre el món del treball.
Això no obstant, hi ha una qüestió clau que no és el motor en sí mateix, que pot ser més o menys potent, sinó la forma com aquest s’entrena i les manipulacions que els seus entrenadors (humans) li exerceixen per conduir-lo cap a les respostes que interessin.
Fa poc esclatà l’escàndol del motor de la matriu de Google, batejat Gemini, que anava tan carregat d’ideologia woke que conduïa a aberracions històriques, com representar pictòricament els pares fundadors dels Estats Units com homes afroamericans i amerindis.
Evidentment, la trampa era massa evident perquè passés desapercebuda, però demostrava de forma immillorable el potencial de manipulació humana d’una eina que precisament ha de permetre substituir o complementar el treball humà.
Molt més revelador és el fet que grans mitjans de comunicació propers als poders polítics (els mateixos que es reivindiquen com combatents oficials de la “desinformació”), com Le Monde i El País, han expressat el seu interès perquè els motors d’intel·ligència artificial s’entrenin amb les seves hemeroteques.
Només cal imaginar-se el refinament que podria adquirir un assistent pilotat per IA que aprèn únicament des de les editorials signades d’aquests diaris, reconegudament progressistes i laïcistes. No està gens clar que l’usuari mitjà d’internet, sense una especial formació política i cultural, sigui capaç de destriar els fets i dades objectives de la pura ideologia en vena.
Aquest panorama, com a mínim inquietant, és en darrer terme possible gràcies a la unió d’interessos (i sovint d’ideologies també) entre bona part de la classe política i els seus mitjans afins, d’una banda, i les grans empreses tecnològiques, de l’altra, que junts poden arribar a conformar un moviment antiliberal que alguns autors han anomenat “neofeudal”.
Lluita contra la desinformació i intel·ligència artificial: una unió inquietant Share on X
Loading ...
