Cal veure les desigualtat des de la perspectiva dels ingressos i abans de redistribució per mitja de les transferències publiques (pensions, assegurança d’atur, etc). Però també cal veure la desigualtat des d’una altra perspectiva. La que es produeix abans de la redistribució i obeeix directament a la diferència entre els ingressos que perceben les persones. Una anàlisi sobre “Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya 1980-2020” publicat l’any passat per l’Observatori Social de la Fundació la Caixa, i que té com a autors a Miguel Artola, Clara Martínez-Toledano i Alice Solano, ens permet observar què ha passat en aquest últim període que ens ajuda a entendre el mecanisme de la desigualtat a través dels ingressos.
Els aspectes clau venen determinats pels de les rendes del capital, que han augmentat 6 pp des del 2006. Sobretot pel que fa a l’augment de les rendes del lloguer i dels beneficis empresarials. Segons aquest mateix informe, una part creixent de les rendes del capital no es declara a efectes de l’IRPF.
Com l’increment de les rendes del capital afavoreix sobretot a les llars amb més ingressos, la conseqüència és un augment de la desigualtat. De manera que la participació en la renda nacional de l’1% més ric de la població se situa en màxims històrics i concentra el 18% de tota la renda, mentre que en la primera dècada del segle aquesta concentració era del 15%.
És clar que en aquest món tot és relatiu i aleshores és lògic preguntar-se què passa en les altres economies desenvolupades. Doncs, cal dir que de mitjana aquest 1% de la població té uns ingressos 2 pp més de la renda nacional que els altres països. De fet, atenint-nos a la nostra desigualtat podem dir que estem molt a prop dels EUA i a anys llum de França, el país veí. El més interessant del cas és que a la república francesa el malestar social es palpa i explota, mentre que a Espanya impera una tranquil·litat notabilíssima. Indagar a fons aquesta radical diferència té importància perquè vol dir que l’estadística no ho és tot per determinar la salut d’una societat.
La desigualtat per grups d’edat ha crescut perquè la renda del treball s’ha reduït entre la gent més jove, sobretot perquè com que no tenen estalvis, a més de baixos salaris, els hi impedeix accedir a les rendes del capital. La contrapartida dels joves és la de majors de 65 anys, perquè a més que perceben unes rendes més altes disposen d’unes rendes de capital que els sectors més joves de població no tenen. I aquest és un aspecte positiu de la situació espanyola, amb excepcions que poden ser les vídues i les pensions mínimes, la gent gran té unes condicions econòmiques a Espanya molt dignes, però és clar, la contrapartida és la penosa situació dels altres grups social i en concret dels més joves.
La desigualtat en si mateixa no ens diu res negatiu, perquè sempre existeix i és el resultat de les diverses opcions i atzars de la vida, però és clar, tenen una importància singular en el que afecta dos criteris. Un el de les condicions de sortida, allò que se’n diu la igualtat d’oportunitats, que continua sent una gran utopia. I segona, quan la desigualtat és realment molt gran i consagra minories de privilegi.
Seria un gran pas endavant i és políticament neutral que el govern encarregués a l’INE l’elaboració d’uns comptes nacionals distributius que estimessin el repartiment de la renda entre la població resident. D’aquesta manera les polítiques públiques podrien ser més eficaces. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi.
Desmuntant la desigualtat: Una profunda anàlisi dels ingressos del capital revela l'augment de la disparitat a Espanya Share on X
Loading ...
