Al més pur estil Trump, el president dels Estats Units signà una ordre executiva el passat 5 de setembre que rebatejava el Departament de Defensa en Departament de Guerra.
Per què aquest canvi de nom?
Hi ha diferents lectures possibles, així com diversos nivells d’interpretació.
Segons el comunicat oficial de la Casa Blanca, “el nom ‘Departament de Guerra’ transmet un missatge de preparació i resolució més fort comparat amb el de ‘Departament de Defensa’, que situa l’èmfasi tan sols en les capacitats defensives”.
Prosseguint amb els motius oficialment esgrimits, el mateix Donald Trump oferí una explicació molt directa: “guanyàrem la Primera Guerra Mundial i guanyàrem la Segona Guerra Mundial. Ho guanyàrem tot i llavors decidirem fer-nos woke i canviar el nom a Departament de Defensa, políticament correcte”.
En la mateixa línia, però més elaborada, el fins divendres secretari de Defensa i ara ja secretari de la Guerra, Pete Hegseth, afirmà: “amb aquest canvi de nom no es tracta només de rebatejar, sinó de restaurar […] Es tracta de restaurar l’ethos guerrer, la victòria com a objectiu final, la intencionalitat en l’ús de la força perquè el Departament de Guerra lluiti de forma decisiva, no en conflictes interminables”.
Són explicacions que van molt en la línia del discurs “Make America Great Again” de Trump, i segons alguns observadors, cerquen tornar a una època pretèrita idealitzada.
A Espanya, Enric Juliana ha emfatitzat que “també en aquest nivell tornem al passat”. El fil del seu argument sembla vincular Trump amb els moments més foscos de la història contemporània: l’imperialisme del segle XIX i la seva apocalipsi en la forma de la Gran Guerra del 1914-1918, l’auge dels totalitarismes als anys 30 i el posterior xoc bèl·lic, encara més demolidor, del 1939-1945.
De fet, el canvi de nom a “Departament de Defensa” es produí després de la Segona Guerra Mundial, un període on convergiren dos factors clau.
Per una banda, l’aparició de l’ONU i la firma de la Carta de les Nacions Unides el juny del 1945, que prohibia explícitament l’ús de la força exceptuant la legítima defensa de qualsevol dels seus membres.
D’altra banda, la configuració progressiva dels dos blocs antagonistes de la Guerra Freda, plenament consolidats el 1949 amb l’acusació creuada de voler esclafar l’altre.
Fou en aquest context que els Estats Units retiraren el nom de “Departament de Guerra” el 1947 per establir una organització transitòria que prengué dos anys més tard el títol definitiu de “Departament de Defensa”.
En aquell context internacional, semblava coherent insistir en la naturalesa defensiva del poder militar.
Tanmateix, l’experiència de la Guerra Freda i dels posteriors conflictes bèl·lics dels Estats Units deixen en evidència una acció sovint ofensiva, si bé tradicionalment s’ha volgut disfressar amb termes com la “defensa preventiva” àmpliament utilitzada per l’administració Bush abans de la invasió de l’Iraq el 2003.
Al cap i a la fi, el terme “Departament de Defensa” pot resultar hipòcrita perquè intenta vestir el conjunt d’accions militars com purament defensives, quan en realitat defensa i atac formen part a parts iguals d’una realitat més àmplia que és la lluita armada organitzada, comunament anomenada… guerra.
Recuperar la denominació “Departament de Guerra” es pot entendre doncs com un esforç de combatre la dèria oficial, malauradament tan actual, de manipular el llenguatge, deformant la realitat i amagant la veritat.
Recordant la novel·la 1984 de George Orwell, el dia que caldrà preocupar-se serà quan el “Departament de Guerra” sigui rebatejat en “Departament de Pau”.
Segons el comunicat oficial de la Casa Blanca, el nom Departament de Guerra transmet un missatge de preparació i resolució més fort comparat amb el de Departament de Defensa, que situa l'èmfasi tan sols en les capacitats defensives Share on X
Loading ...
