El partit d’Angela Merkel, la Unió Democràtica Cristiana o CDU, ha pres nota dels darrers anys de travessia del desert des que l’excancellera deixà el càrrec.
En el manifest polític que preparen de cara les eleccions anticipades anunciades pel socialdemòcrata Olaf Scholz i al qual ha tingut accés Financial Times, els prohoms de la CDU prometen retallades d’impostos i controls més estrictes per combatre la immigració il·legal.
Es tracta, salvant les distàncies culturals que separen Alemanya dels Estats Units, d’un programa sospitosament semblant al que Donald J. Trump ha emprat com a trampolí per obtenir el seu segon mandat a la Casa Blanca.
La CDU i els seus aliats bavaresos de la CSU, coneguts conjuntament en el país germànic com la “Unió”, es donen com a vencedors de les pròximes eleccions en la immensa majoria de les enquestes.
La Unió, sota el lideratge de Friedrich Merz, cerca posar fi a l’anomenada “coalició semàfor”, que governa Alemanya des de la fi del darrer mandat d’Angela Merkel a les acaballes de 2021.
Composta pels socialdemòcrates, els ecologistes i els liberals, aquesta aliança dirigida per Scholz ha mancat de visió i de cohesió interna, accelerant el declivi econòmic d’Alemanya i generant nombroses polèmiques com la de la legalització de la marihuana o la naturalització d’estrangers.
La CDU-CSU lidera les enquestes malgrat trobar-se als orígens del declivi que vol ara revertir: fou sota Merkel que Alemanya accelerà la seva dependència del gas rus en posar fi a les centrals nuclears, i fou també durant el seu darrer mandat que la Unió Europea preparà la mort programada dels vehicles de combustió interna nous el 2035, desencadenant una crisi que ara afecta de ple els gegants alemanys de l’automòbil com Volkswagen, Mercedes i BMW.
La recepta de la Unió per a recuperar l’executiu federal passa per una barreja de continuïtat amb certes polítiques de Scholz (assistència a Ucraïna) i d’altres molt més agressives, especialment en el que respecte a les retallades impositives i a l’aplicació de mà dura amb les entrades il·legals al país.
El seu programa electoral presenta una “agenda per als que treballen dur“, i inclou baixades d’impostos per a les rendes baixes i mitjanes, una reducció de les contribucions a la seguretat social i un descens progressiu de l’impost de societats des del 30% actual fins al 25%.
Compromesa amb el fre constitucional al deute públic que ha permès que el país mantingui la millor ràtio deute-PIB dels grans països europeus, la CDU-CSU també preveu l’abolició de la renda ciutadana.
Això no obstant, el programa electoral és molt imprecís a l’hora d’explicar com s’evitaria incrementar el dèficit públic si s’apliquen les nombroses contraccions a la recaptació fiscal que s’hi proposen, sense comprometre’s a cap retallada substancial del sistema de benestar actual.
Nombrosos analistes han observat que gràcies al fre constitucional a l’endeutament, Alemanya té molt marge per contraure nou deute públic i invertir-lo en grans infraestructures i recerca que l’economia necessita per a modernitzar-se. El problema de fons d’aquest temptador argument és evident: acabar endeutat com els seus veïns francesos, italians i espanyols, sense que les milmilionàries inversions hagin permès revertir la mala tendència de l’economia.