Perdó, en realitat volem dir per a l’àrea metropolitana de Barcelona i, per ser més exactes, per a una part de la mateixa, aquella que junt amb el Barcelonès, s’estén, d’una banda, cap al Garraf i d’una altra, fins a la Costa Brava sud i penetra cap a l’interior fins als límits del Vallès Oriental i Occidental, amb una punta que s’estén cap a l’interior. En total 202 municipis de Barcelona i Girona.
Demà s’entrarà en el grau d’emergència nivell I perquè els embassaments de l’interior s’hauran situat en el 16,3% de mitjana. De fet, aquest anunci serà poc percebut pels habitatges perquè el límit està en els 200 litres d’aigua/dia i habitant, però la mitjana d’aquest territori és de 170. En la fase II les restriccions per a les llars se situarien en els 180 litres i, per tant, tampoc tindrien afectació i hauríem d’arribar a la fase III de 160 litres perquè la gent de Barcelona i el seu entorn notessin els efectes que, bàsicament, consistirien a reduir la pressió de l’aigua. En conseqüència, la percepció de la gravetat de la sequera que pugui tenir un ciutadà poc conscient de l’escenari continuarà sent petita.
Però, l’impacte econòmic, que ja és gran a hores d’ara, no diguem l’ecològic, sobre els nostres boscos es multiplicarà. Com sempre els més afectats serà la pagesia, perquè la restricció arribarà al 80% del consum de l’aigua, cosa que farà pràcticament inviable els conreus de regadiu. Hom es pot consolar pensant que de pagesos i agricultura n’hi ha poca en aquesta part del territori i és cert, però el problema és que n’hi ha i que necessiten solucions, començant per tot el Delta del Llobregat.
Molt més contundent serà l’impacte sobre el sector industrial perquè veurà reduïda la disponibilitat d’aigua en un 25% i això pot ocasionar greus problemes a les indústries que depenen d’aquest recurs en els seus processos de producció. La conseqüència serà la minva d’aquesta.
El tercer capítol de grans afectacions econòmiques serà el turisme perquè ja des d’ara els hotels no podran omplir les seves piscines. Això al mes de febrer no resulta especialment greu, però si la situació es prolonga, per a aquest gremi no caldrà que empitjori el panorama i entrem en fase d’emergència II o III. N’hi haurà prou en l’estadi actual perquè vegin reduït un dels atractius, que és el de la piscina per a un turisme basat en el sol i la platja.
Hi ha uns municipis, molt pocs, que sí que notaran la restricció perquè el seu consum supera els 200 litres per habitant i dia. Es tracta de Cervelló, la Palma de Cervelló, Corbera del Llobregat, Begues i Sant Vicenç dels Horts.
Aquesta és la radiografia del moment. La Generalitat parla poc de les conseqüències, per dues raons fonamentals. La primera, per no cridar més al mal temps dels ajuts econòmics. Fins ara, la indústria poca cosa ha reclamat en aquest sentit, però aviat es posarà a la cua de les peticions. Cal veure en tot això que diuen en les setmanes successives les organitzacions empresarials, Pimec i Foment, així com la Cambra de Comerç de Barcelona.
El problema pot prendre una gravetat crítica si a partir de març no es produeixen pluges importants. Que ara i a febrer no plogui entra en el règim normal que determina que en el nostre clima que els hiverns siguin secs. Però també fa preveure que les primaveres siguin plujoses junt amb la tardor. De fet, són els dos períodes en els quals es pot pensar a recuperar part del que s’ha perdut. Però, la caiguda de reserves és tan gran, les temperatures per l’època de l’any tan elevades que, si no es produeix una primavera extraordinàriament plujosa, entraríem al període d’estiu en condicions molt crítiques per a tota l’activitat econòmica de l’àrea metropolitana i bona part de Girona. Mentrestant, els embassaments del riu Ebre enregistren nivells notablement alts d’aigua embassada.