En contra del que alguns es creuen, el balanç cenyit només a Catalunya entre aportacions i despeses a la Seguretat Social en matèria de cotitzacions i pensions és molt negatiu. Per a l’any 2022 el dèficit va ser de 5.871 milions d’euros. Només superat per l’andalús de 6.149,1 milions. Madrid, la nostra referència necessària, presenta un petit superàvit de 180 milions i junt amb Balears amb 210 milions, són les dues úniques excepcions a un balanç negatiu generalitzat a totes les comunitats espanyoles.
Catalunya té, igual que el conjunt d’Espanya, només 2 cotitzants per pensionista, mentre que Madrid en té 2,8. El dèficit amb relació a Espanya representa el 15% del total de 38.598 milions i, per tant, el saldo negatiu català representa de l’ordre del 15%, alineat bàsicament amb el pes de la població.
Aquesta tendència és conseqüència dels profunds desequilibris de la població, perquè amb relació als ingressos Catalunya és qui més aporta, 22.099 milions, per davant de Madrid amb 21.892,4 milions. Però és clar, la despesa a Catalunya s’enfila fins als 27.970 milions. La clau del problema radica en, com és de tots sabut, el dèficit de natalitat crònic lligat a què les pensions dels que es retiren tendeixen a ser més elevades que les cotitzacions dels que van ingressant a la Seguretat Social. Aquesta situació serà més i més crítica per la combinació de dos factors. D’una banda, la manca de natalitat s’ha exacerbat fins a l’extrem que des del 2018 la diferència entre naixements i defuncions és ja negativa, va començar en aquell any amb -1.725 persones, i ha crescut acceleradament fins a multiplicar-se per 10 i assolir els 17.000 negatius el 2021.
El nombre de naixements ha disminuït el 25,5% des del 2012 i les defuncions han augmentat un 22,3%. El nombre de fills per dona ha baixat d’1,46 fins a 1,16 el 2021, que en el cas de la ciutat de Barcelona és menor. Però ara la població de Catalunya ha crescut absorbint aquest dèficit demogràfic gràcies a la immigració. Així i tot, aquesta tendeix a ocupar llocs de baixa productivitat i, per tant, d’aportacions a la Seguretat Social que se situen en la franja inferior.
El resultat de tot plegat és que amb el pas dels anys tot empitjorarà i la nostra balança amb la Seguretat Social multiplicarà les seves xifres vermelles, perquè cada vegada hi haurà més jubilats amb pensions que tendeixen a l’alça perquè pertanyen a la generació del baby boom que ha tingut feines en una proporció important a la indústria i durant la major part de la seva vida activa.
Però, d’altra banda, els nous treballadors que ingressen i les cotitzacions que faran efectives seran de manera creixent immigrants i les seves aportacions estaran molt desequilibrades en relació amb les prestacions que cobra la població majoritàriament autòctona.
Malgrat la gravetat del problema, el govern de la Generalitat i en general els partits polítics catalans continuen ignorant-lo, constatant que és cert aquell vell adagi grec que diu que els déus ceguen als que volen perdre. El problema és que serem tots plegats els que hi perdrem.
Loading ...
