referèndum

Debatem sobre el referèndum i la seva significació política

L’independentisme apel·la al referèndum com si no hagéssim exercit mai el vot i ens hagués de descobrir quina és la realitat política que volem els catalans. Com si aquest país fos Timor Oriental abans d’alliberar-se de Indonèsia. Però la realitat -sempre la realitat- és una altra.

Ens autodeterminem en cada ocasió que hem votat, i queda fora de tot qüestió que com a mínim és així a partir del moment en que es varen qualificar les eleccions de 2015 com a plebiscitàries. A partir del moment que la independència és la raó principalíssima del vot; de fet, ve d’abans perquè partits indepdentistes, començant per ERC, fa temps que postulen les seves candidatures, però deixem-ho en el 2015.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Després, el 2017, les dramàtiques eleccions del 155 varen posar el vot a mil amb el rebuig a  la situació creada, i així fins a les passades generals. No obstant això, mai, en cap cas, l’independentisme ha assolit la majoria absoluta de vots, i està lluny de ser una majoria clara.

Les enquestes no substitueixen  una votació, però  tantes s’han fet que seria irracional no referir-se a elles. Mai la independència ha sortit guanyadora. Per tant ja sabem què volem els catalans. No ens ho ha de descobrir un referèndum. Cal deixar això ben assentat.

A partir d’aquesta constatació, considerem que un referèndum no solament no resoldria res perquè el resultat no comportaria cap diferència amb el que ja sabem, sinó que la campanya accentuaria la divisió entre catalans, cercaria moure passions, accentuaria el problema més que resoldre’l.

Cal que l’independentisme superi àmpliament la majoria absoluta de vots en unes eleccions, aquesta es la seva assignatura pendent, i mentre no sigui així que es deixi de referèndums i ens expliquin quin és el seu projecte de país i mostrin fins on arriba la seva unitat.

Seria un país amb escola concertada o només publica? Les pensions catalanes, deficitàries des del 2011, com es fiançarien? Quin model fiscal volem? Com es garantirà la independència dels mitjans públics de comunicació? Quin seria l’estatus del catala i castellà en la perspectiva d’un estat independent? Serien constitucionals els partits que propugnessin la unió amb Espanya? Com es finançaria el país des del primer moment? Com quedaria la nostre situació a Europa?

Aquestes i moltes altres qüestions  són les que han d’explicar, i sobretot   han de governar, cosa que no fan. Mentre no ho facin és evident que, el referèndum és una  distracció per encobrir la mancat de  projecte polític i unitat de l’independentisme.

I  si ja sabem  que en un referèndum perdria l’independentisme, per què no fer-lo, i acabar amb la qüestió? Perquè abans de qui guanya, hi ha el fet que un referèndum per la independència nomes a Catalunya no és constitucionalment possible. Hauria de ser, en tot cas, a tota Espanya o prèvia modificació de la Constitució, cosa que a la vegada exigiria un referèndum previ per veure si s’aprovava.

Tot plegat un esforç estèril, conflictiu i inútil. Postular un referèndum pactat vol dir tot això, i no hi ha cap govern a Espanya disposat a entrar en una modificació constitucional d’aquesta mena ,d’altra banda inèdita a Europa.  La via del referèndum es la cortina de fum per no fer política real, mentre que els ciutadans que s’hi apunten no assumeixin l’evidencia, el país anirà d’Herodes a Pilats.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

3 comentaris. Leave new

  • Però, perquè els costa tant als Polítics, més partidistes que Patriotes, instituir un sistema tan
    senzill com és el FEDERALISME, aprofitant que Espanya ja té AUTONOMIES, propicies per
    establir una forma Democràtica, justa i lògica ? Sembla mentida que no vegin com els paisos
    importants ja fa molt de temps que han cambiat ! Doncs, què estem esperant ???

    Respon
  • Repeteixo el que ja he escrit, basat en el SISTEMA FEDERAL, que acabaria amb les enveges,
    el maltractament, el menyspreu , les injusticies econòmiques, etc., etc., etc., que sempre hem rebut dels Governs Centrals. Que no es repeteixi l’any 1714, mai més !!!

    Francesc

    Respon
  • Respecto la visió del Sr. Ardèvol però em costa entendre com encara avui (2019/2020) algú pot dir que no cal cap referèndum perquè costa molt d’assolir i l’independentisme el perdrà. En qualsevol altre societat europea i occidental, aquest argument seria impensable, excepte a l’espanyola, on la trajectòria democràtica és encara massa curta i poc madura perquè es reconegui que el vot no divideix, més aviat tot el contrari, dona la paraula a la gent per prendre les seves pròpies decisions sense cap tutela, base essencial per a la resolució dels conflictes.

    Actualment, ben és cert que vivim una situació d’enquistament. Un govern espanyol incapaç de realitzar cap proposta cap a Catalunya i que s’escuda a la Constitució per evitar el vot. Tots sabem que no és necessari una reforma constitucional per organitzar un referèndum. El Govern espanyol podria, p. ex., traslladar provisionalment aquesta competència a les CCAA o autoritzar-ho via consulta popular. Vies hi ha, voluntat política cap. Per la seva banda, un govern català sense full de ruta i perdut en el procesisme, amb els seus líders escapçats fruit de la repressió d’Estat, que només ocupa la cadira per guanyar temps.

    El Sr. Ardèvol també demana que l’independentisme assoleixi la majoria absoluta en unes eleccions. Bé podriem dir que aquest requisit ja s’ha assolit. A les eleccions europees darreres amb un 50% dels vots. Però aquí el Sr. Ardèvol diria que eren eleccions europees, amb una situació excepcional i que el 50% dels vots és insuficient. L’autor oblida també que el vot de Podem i Comuns, tot i ser majoritàriament no independentista, ho és probablement en un 10-20% gens desestimable.

    En definitiva, excuses i arguments en contra de donar la paraula a la gent sempre els trobarem. Tornem doncs al que deia abans d’una societat democràtica poc consolidada. A cas a Escòcia o al Quebec va ser necessari una majoria absoluta per votar? Algú creu que Espanya canviarà de parer amb un 60% d’independentisme?

    Sí comparteixo dues reflexions del Sr. Ardèvol: el govern català ha de governar, cosa que no fa, i perd una gran oportunitat d’ampliar la base per la via dels fets, de resoldre els problemes de la gent. I segona, cal explicar com seria una Catalunya independent, tot i que això que demana el Sr. Ardèvol té un nom: campanya electoral d’un referèndum.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú