La situació crítica del servei de Rodalies de RENFE a Catalunya ha esclatat amb força al Parlament. Enmig de cancel·lacions diàries, trens inservibles, estacions degradades i una experiència generalitzada de caos per a milers d’usuaris, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha intentat encapçalar una resposta. Però la seva intervenció, lluny de calmar els ànims, ha evidenciat les limitacions polítiques, estructurals i de lideratge que envolten aquesta crisi.
Un mea culpa amb lletra petita
Illa va demanar disculpes per l’estat lamentable de Rodalies. Va reconèixer que un 24% dels trens estan fora de servei, que la situació és greu i que revertir-la “no serà fàcil”. Va defensar que el traspàs del servei a la Generalitat “no té marxa enrere” i va prometre solucions.
Però les seves paraules xoquen amb diverses contradiccions. En primer lloc, tot i que fa poc més de mig any que és al capdavant del Govern, Illa va ser ministre amb Pedro Sánchez durant els anys en què la situació ja era alarmant i les inversions previstes no es van executar o es van fer de manera mínima. Les disculpes no es poden limitar al present: han d’incloure una autocrítica clara al paper del PSOE durant anys de desídia ferroviària.
Un traspàs que no ho és
L’anunci del traspàs integral del servei a la Generalitat, lluny de concretar-se, ha acabat en una fórmula decebedora. Davant la pressió sindical i l’amenaça de vagues de maquinistes que no volen sortir del paraigua de RENFE, el model pactat no serà una empresa catalana amb participació estatal, sinó una filial de RENFE amb participació de la Generalitat. És a dir, just el contrari del que es va prometre. No és autogestió, és delegació parcial. I sense eines reals, la Generalitat continua lligada de mans.
Infraestructura en ruïnes, gestió fallida
La degradació no es limita als trens. Vies, catenàries i estacions mostren un abandonament que compromet la dignitat i seguretat del transport públic. Dels 264 ascensors i escales mecàniques de la xarxa, 109 estan fora de servei. No es tracta només de grans inversions pendents: també fallen l’organització diària, la informació al passatger, la resposta a les incidències. RENFE i ADIF no requereixen només diners, sinó també una revisió urgent de la seva cultura de gestió.
Excuses sense solucions: la gratuïtat com a mesura immediata
Davant d’aquesta emergència, les excuses són necessàries, però no suficients. No n’hi ha prou de prometre millores d’aquí a deu anys. Es necessiten solucions ara. Una de les propostes més sensates plantejades durant el debat parlamentari —per la CUP i els Comuns— és la gratuïtat del servei de Rodalies i Mitjana Distància fins que no es produeixi una millora significativa i verificable. Aquesta mesura compleix una doble funció: pal·liar el dany a l’usuari i pressionar les administracions perquè no continuïn ajornant decisions.
La Generalitat hauria de fer seva aquesta proposta i exigir al govern de Sánchez que assumeixi la seva part de responsabilitat finançant aquesta gratuïtat, almenys mentre el servei continuï incomplint flagrantment el seu contracte social amb la ciutadania. Perquè quan un servei públic falla de manera sistemàtica, no és l’usuari qui ha de pagar-ne les conseqüències.
Fragmentació política i manca d’autoritat
El debat parlamentari va deixar clara la fractura política sobre aquest tema. Junts, la CUP i Aliança Catalana van demanar la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque. ERC va proposar auditar el servei. Els Comuns van suggerir un nou coordinador de Rodalies. El PP i Vox van dirigir els seus atacs al ministre de Transports, Óscar Puente. Només el PSC va defensar sense fissures les accions del president Illa.
Però el problema de fons és més greu: Illa, com a president, representa un PSC que forma part del PSOE. No hi ha independència política suficient per exigir al govern central allò que Catalunya necessita. I mentre el PSC actuï més com una delegació territorial de Ferraz que com un govern autònom amb veu pròpia, el servei de Rodalies continuarà atrapat en una espiral de promeses no executades.
El col·lapse de Rodalies RENFE a Catalunya no és només un problema tècnic. És l’expressió d’un fracàs polític acumulat. La ciutadania necessita més que disculpes: necessita solucions immediates. I la primera d’elles ha de ser clara: gratuïtat del servei fins que el sistema torni a funcionar amb dignitat. Tota la resta —plans a llarg termini, traspassos a mitges i excuses tècniques— són, per ara, fum en una estació buida.
Gratuïtat del servei de Rodalies i Mitjana Distància fins que no es produeixi una millora significativa i verificable Share on X
