Situem abans de res una dada: per aquestes festes l’ocupació hotelera a Madrid se situarà prop del 100%. A Barcelona tot just arribarà a la meitat. La nostra ciutat no acaba de remuntar la caiguda del 2020 i els seus gestors municipals demostren una gran incapacitat per aconseguir-ho.
Aquestes festes de Nadal l’Ajuntament les havia plantejat com una operació de recuperació. Aquesta és la raó per la qual, en contra de la ideologia que ha estat present al llarg del mandat de Colau de no donar una especial rellevància al Nadal, enguany es volia jugar a fons la carta de la il·luminació. En aquest context és evident que el pessebre era una qüestió central, perquè l’àrea més deprimida de la ciutat és precisament la del Barri Gòtic que nota d’una manera brutal el buidat del turisme internacional.
Però, vet aquí, que una vegada més la ideologia ha castigat la ciutat i s’ha encarregat la realització del pessebre a Jordi Darder, que ja va cometre un nyap més moderat, en un anterior intent pessebrista. Darder, arquitecte de professió, es presenta com a pessebrista, però ho és en termes molt sui generis. En unes declaracions a La Vanguardia no s’estava de dir que havia volgut “invertir el paper dels personatges del pessebre” i donar més relleu als animals domèstics perquè adquirissin protagonisme. Una rellevància que consisteix en fer pràcticament desaparèixer el que és el pessebre pròpiament dit: el naixement, el nen Jesús, la Verge i Sant Josep. Aquest és el pessebre. Quan això desapareix estem davant una ficció més de la coneguda ideologia “del paisatge d’hivern”, que com ha fracassat davant la tradició, ara la introdueixen amb el nom de pessebre, però evidentment no ho és, perquè no es tracta d’aplegar un conjunt d’animals perquè reuneixi aquesta condició.
El mateix Jordi Darder ho afirma sense embuts quan diu que el pessebre l’entén més dins d’una tradició antropològica que d’una tradició cristiana. És una frase ben misteriosa, perquè l’antropologia del pessebre està formada com el seu nom indica per persones, no per animals i el fonament d’aquestes persones és òbviament el naixement de Jesús. Una vegada més, les paraules serveixen per a tot i ens volen donar gat per llebre. Senzillament l’Ajuntament no vol un pessebre a la plaça Sant Jaume, i finalment ho ha aconseguit. El que han fet és invisible de dia i pobre, dispers i confús de nit amb unes figures disperses per balcons i terrats que ningú sap què volen dir. El resultat de tot plegat és un fracàs no només per a l’Ajuntament, sinó per a la pròpia economia de la ciutat. Això sí, és un fracàs que ha costat 200.000 euros.
Al costat d’això resplendeix l’impacte extraordinari de l’estel de la Sagrada Família que va concentrar milers i milers de persones que van aguantar, malgrat el fred i el vent, durant hores per poder veure la seva encesa. El fet que la missa que acompanyava l’encesa tingués l’acompanyament d’un missatge del Papa, va contribuir a donar un relleu internacional al fet. En realitat, l’esdeveniment de l’estel de 12 puntes que corona la torre de la Sagrada Família s’ha convertit i serà al llarg d’aquests dies un esdeveniment de la televisió mundial i un focus d’atenció internacional per a la ciutat. El centre de Barcelona en aquestes festes no és la desangelada plaça Sant Jaume, que expressa molt bé la imatge del que és capaç de fer aquest consistori, sinó la vibració humana i espiritual que aporta la Sagrada Família i el seu espectacle de llums i colors. Tot un exemple del que cal fer per tornar a situar a Barcelona en el primer pla.
Loading ...
