Impotència europea i incapacitat governamental. Els danys de l’horari d’estiu

Malgrat el dany que l’horari d’estiu ocasiona i tenir la majoria de l’opinió dels experts en contra, és una manifestació de la impotència europea per arribar a acords i la por dels governs a decidir.

La història del doble horari, estiu i hivern és llarga i es remunta a l’aplicació de la crisi dels preus del petroli amb l’objectiu d’aprofitar millor la llum solar i estalviar energia. Des del 1996, l’horari d’estiu europeu s’ha aplicat des del darrer diumenge de març fins al darrer diumenge d’octubre. Abans d’això, les regles no eren uniformes en tots els estats europeus.

Actualment, es duu a terme a tots els països d’Europa Occidental, a excepció d’Islàndia, que utilitza UTC durant tot l’any. Rússia es va separar també i manté tot l’any el mateix horari l’òblast rus de Kaliningrad, també fa servir l’UTC+2 durant tot l’any. Bielorússia i la major part de la Rússia europea (inclosa la península de Crimea) utilitzen UTC+3 durant tot l’any.

Fa anys que els ciutadans es queixen dels inconvenients d’aquest doble horari anual, i els experts a més assenyalen majoritàriament els inconvenients de l’horari d’estiu pel dany que ocasiona, sobretot a la salut, atès que el seu efecte sobre el consum d’energia i sobretot l’impacte ambiental és mínim. Provoca incomoditats i trastorns socials. El canvi d’hora pot causar confusió i trastorns a la vida quotidiana i comporta conseqüències econòmiques.

Però, sens dubte, on l’Impacte és més important és a la salut: El canvi d’hora pot afectar el ritme circadiari de les persones, cosa que pot tenir conseqüències en la qualitat del son i el benestar general. A més, la pèrdua d’una hora de son durant l’inici de l’horari d’estiu pot ser perjudicial per a algunes persones:

1. L’alteració del ritme circadiari pot desencadenar problemes de salut a llarg termini, com ara trastorns del son, augment de l’estrès i risc de malalties cardiovasculars.
2. Són persones que refereixen canvis en els patrons de son-vigília i alteracions transitòries en el seu benestar, amb l’aparició de distímia (estat d’ànim deprimit), somnolència, astènia, irritabilitat, nerviosisme, cefalees i dificultats per mantenir l’atenció i la concentració.
3. Afecta la síntesi de neurotransmissors i altres químics del cos. Això pot derivar en fases d’ansietat aguda o mal de cap, entre altres problemes.
4. El desequilibri del canvi d’hora pot afectar qualsevol persona. Tot i això, els grups d’edat que més poden arribar a patir aquest desajust són els nens i les persones grans, ja que aquests col·lectius són més vulnerables als canvis de rutina i els pot costar més agafar el son. Els matrimonis joves amb nens molt petits registren dificultats en la seva rutina quotidiana.
5. D’altra banda, els símptomes en patologies neurològiques com la migranya o l’epilèpsia també es poden veure agreujats per aquests canvis.

Tot i que els desajustos no solen durar a llarg termini, és recomanable intentar minimitzar-los, especialment en situacions de susceptibilitat.

Alguns dels símptomes més freqüents davant del canvi d’hora són els següents:

1. Cansament
2. Somnolència
3. Manca de concentració
4. Irritabilitat
5. Mal de cap
6. Desorientació
7. Falta de gana

També s’assenyalen avantatges que, en gran manera, perden sentit amb l’augment de les temperatures a causa del canvi climàtic.

A continuació esmentem alguns dels aspectes positius:

1. Aprofitament de la llum diürna: Durant l’horari d’estiu, els rellotges s’avancen una hora, cosa que permet aprofitar millor la llum natural de les tardes. Això pot reduir la necessitat d’il·luminació artificial i, en teoria, estalviar energia elèctrica.
2. Activitats exteriors: Amb més llum durant les tardes, les persones poden gaudir d’activitats exteriors després de la feina o l’escola. Això fomenta un estil de vida més actiu i més saludable.
3. Beneficis econòmics: S’argumenta que l’horari d’estiu pot tenir impactes econòmics positius. Per exemple, l’augment en el turisme i les compres a causa de les tardes més llargues podria beneficiar certs sectors comercials.
4. Reducció d’accidents de trànsit: En haver-hi més llum durant les hores de més trànsit, s’espera una reducció en els accidents automobilístics. La visibilitat millorada contribueix a la seguretat viària.

L’opinió dels experts sobre l’horari d’estiu és variada, però aquí es resumeixen algunes perspectives rellevants:

1. Horari d’hivern preferible: Tot i que el 70% dels ciutadans espanyols prefereixen l’horari d’estiu, molts experts suggereixen que seria més beneficiós adoptar l’horari d’hivern. Argumenten que aquest darrer s’alinea millor amb els ritmes biològics naturals i afavoreix l’eficiència i el benestar.
2. Millor conciliació i jornades laborals: Adaptar la societat a un horari “més europeu” implicaria una millor conciliació, jornades laborals més curtes i despertar-nos al matí de bon humor, segons els experts, però això exigiria a Espanya un canvi radical de costums, esmorzar, sopar i anar a dormir molt més aviat.
3. Impacte en la salut: La disminució d’una hora solar durant els mesos estivals també té un efecte beneficiós sobre la salut, ja que afavoreix que la posta de sol passi una hora abans. A més, les temperatures mitjanes dels darrers anys permeten gaudir de l’oci una vegada es pon el sol i baixa la temperatura.

En resum, encara que hi ha una preferència popular per l’horari d’estiu, els experts consideren que l’horari d’hivern podria ser més beneficiós per a la societat en general.

 Loading ...