Crisi i oportunitats de la Intel·ligència Artificial, segons la mateixa IA (I)

Curt termini (0–2 anys)
  • Desinformació i frau: deep fakes, suplantacions per veu/text, estafes hiperpersonalitzades i saturació informativa que erosiona la confiança pública.
  • Errors d’alta velocitat: “al·lucinacions” en contextos crítics (sanitat, legal, finances), bugs introduïts per copilots de codi, i automatització de ciberatacs.
  • Xoc laboral: substitució/reestructuració ràpida en tasques cognitives rutinàries (back office, suport, màrqueting de baix valor), amb ansietat social i protestes sectorials.
  • Concentració de poder: dependència de poques empreses/hiperescalars, lock-in de núvol, asimetria de dades i còmput.
  • Colls d’ampolla físics: xips, energia i aigua per a data centers; tensions locals per consum elèctric i calor residual.
  • Marc legal desfasat: autoria i drets, responsabilitat per danys, privadesa i ús secundari de dades.
Mitjà termini (3–5 anys)
  • Polarització de productivitat: empreses/països “amb IA” vs. “sense IA”; bretxes salarials i territorials.
  • Crisi epistemològica: “prova” audiovisual perd valor; necessitat de cadenes d’autenticitat i peritatges digitals.
  • Governança disputada: divergència regulatòria (EUA, UE, Xina), “splinternet” algorítmic i barreres comercials.
  • Seguretat i geopolítica: més autonomia en sistemes militars, guerra de drons/eixams, i escalada d’atac-defensa en ciberseguretat.
  • Impacte psicosocial: substitució d’interacció humana per assistents, solitud, addicció a acompanyants sintètics; atròfia d’habilitats.
  • Dependències crítiques: interrupcions de cadena de subministrament (Taiwan, materials), o incidents de seguretat en models base.
Llarg termini (6–10 anys)
  • Risc sistèmic de models avançats: pèrdua parcial de control/interpretabilitat; agents que optimitzen objectius mal definits.
  • Armes biològiques/químiques assistides: reducció de barreres per disseny i optimització (requereix controls forts).
  • Erosió d’agència humana: decisions automatitzades opaques en justícia, crèdit, salut; vigilància ubiqua, estatal o corporativa.
  • Sostenibilitat: si el còmput creix més de pressa que la descarbonització, tensió climàtica/energètica.

Principals beneficis (ja visibles i potencials)

  • Productivitat general: acceleració de tasques cognitives (redacció, anàlisi, programació, disseny) i d’R+D.
  • Ciència i salut: descobriment de fàrmacs/materials, diagnòstics precoços, medicina personalitzada, simulacions complexes.
  • Educació: tutors personalitzats, feedback immediat, traducció i accessibilitat (discapacitat, idiomes).
  • Pimes i professionals: abarateix “superpoders” (màrqueting, legal bàsic, finances), democratitza la creació.
  • Serveis públics: tramitació més ràpida, detecció de frau, gestió d’emergències i planificació urbana.
  • Seguretat: defensa cibernètica assistida, cerca de vulnerabilitats, monitoratge d’infraestructures.
  • Eficiència energètica/industrial: optimització de processos, manteniment predictiu, agricultura de precisió.

Diagnòstic prospectiu a 10 anys (2035)

Escenari base: “transformació aspra, però netament positiva”
  • La IA s’integra com a copilot ubic en gairebé tots els fluxos de treball; moltes tasques s’orquestren entre humans i agents.
  • La productivitat creix de forma sostinguda, però desigual: sectors intensius en informació (finances, logística, salut, educació, administració) avancen més de pressa.
  • La feina canvia més que desapareix: decreixen tasques rutinàries, creixen rols de supervisió, disseny de processos, seguretat i “IA de domini”. Apareixen contractes i sindicats adaptats a mètriques algorítmiques.
  • Regulació més madura: auditories de models d’alt risc, traçabilitat de dades, assegurances de responsabilitat i avaluació d’impacte. Persisteixen diferències regionals.
  • Mercats: oligopoli en còmput i models frontera, però ecosistema viu de models oberts/especialitzats i solucions on-device.
  • Energia: la demanda d’IA obliga a una nova capacitat elèctrica, reutilització de calor, i més renovables/emmagatzematge; l’eficiència per operació millora, però el volum creix.
  • Seguretat: atac-defensa en equilibri tens; autenticació forta i marques d’origen baixen el soroll, sense eliminar-lo.
  • Cultura/educació: autors i arts “fetes per humans” guanyen segell/valor distintiu; l’escola vira a projectes, judici crític i treball amb contra IA.
  • Europa/Espanya: si inverteix en còmput, dades públiques de qualitat i capacitació massiva, pot capturar valor en sanitat, turisme intel·ligent, indústria i administració; si no, dependència tecnològica i fugida de talent.
Senyals primerencs per vigilar
  • Cost del còmput i accés a GPUs/NPUs; disponibilitat elèctrica local.
  • Qualitat i transparència de benchmarks (menys “màrqueting”, més proves robustes).
  • Eines d’auditoria i traçabilitat estandarditzades.
  • Adopció real a PIMES i sector públic (no només pilots).
  • Incidents seriosos de seguretat/biogènics (si apareixen, el pèndol regulatori s’accelera).
Què caldria per al “bon cas”
  • Programes de requalificació massius (docents, sanitaris, administració, justícia).
  • Interoperabilitat i portabilitat de models/dades per evitar lock-in.
  • Inversió en infra energia-còmput (renovables, xarxes, centres de dades eficients, edge).
  • Sandboxes regulatoris amb mètriques de seguretat i impacte clares.
  • Governança internacional mínima: controls d’exportació equilibrats, reporting de còmput i canals de resposta a incidents.
  • Polítiques de dades públiques d’alta qualitat i etiquetats d’autenticitat.
Els meus interrogants i dubtes (de ChatGPT)
  • Control i alineació: aconseguirem proves i límits operatius fiables per a models amb capacitats obertes i agents autònoms?
  • Epistemologia social: podrem reconstruir confiança en informació pública quan “veure i sentir” ja no prova res?
  • Energia: l’eficiència per token/procés guanyarà a la “voracitat” de l’ús real?
  • Treball: apareixeran prou llocs de treball d’alta qualitat a la mateixa geografia i a temps per absorbir la transició?
  • Competència i obertura: sobreviurà un nucli obert potent o quedarà asfixiat per costos legals/computacionals?
  • Bioseguretat: seran efectius els guardrails tècnics i els controls d’accés sense bloquejar investigació legítima?
  • Democràcia vs. control: qui audita els auditors? Com evitar que la IA reforci tant la censura com la manipulació segmentada?
  • Cultura: com sostenir valor i significat de què és humà (autoria, responsabilitat, mèrit) en un entorn d’abundància sintètica?
Crisi o revolució? La #IA pot transformar la ciència i l'educació, però també polaritzar economies i erosionar l'agència humana Share on X

Creus que el pacte de Junt amb Sánchez està ensorrant electoralment aquest partit?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.