La reunió de ministres d’Afers Estrangers de la Unió Europea, programada per a aquest dimecres i dijous a Polònia, arriba en un moment de gran tensió política i diplomàtica dins del bloc. La qüestió sobre la possible suspensió de l’Acord d’Associació UE-Israel, a causa del bloqueig israelià de l’ajuda humanitària a Gaza, ha encès el debat sobre la coherència de la política exterior europea.
Des de la invasió russa a Ucraïna el febrer del 2022, la UE ha mantingut una postura clara: sancions econòmiques severes contra Moscou, suport financer i militar directe a Kíev, i una estratègia unificada contra l’agressió.
Tot i això, en el cas del conflicte de Gaza, la resposta del bloc ha estat ambigua i fragmentada. Mentre que alguns Estats membres, com Espanya, Irlanda i ara els Països Baixos, han demanat mesures més contundents, altres han optat per una posició més cautelosa, evitant l’enfrontament directe amb Israel.
La incoherència de la UE ha estat especialment evident en l’aplicació dels seus principis fonamentals. L’article 2 de l’Acord d’Associació UE-Israel estableix que les relacions entre les dues parts s’han de sustentar en el respecte dels drets humans i dels principis democràtics. Tot i això, malgrat les repetides denúncies d’organitzacions internacionals sobre violacions al dret internacional per part d’Israel, fins ara no s’han pres mesures concretes per suspendre el pacte comercial, que fa de la UE el soci comercial més gran d’Israel.
El ministre de Relacions Exteriors dels Països Baixos, Caspar Veldkamp, ha estat una de les veus més crítiques dins del bloc, assenyalant que el bloqueig de l’ajuda humanitària a Gaza és «catastròfic i moralment inacceptable». La seva postura marca un gir significatiu, atès que els Països Baixos han estat històricament un dels aliats més propers d’Israel a la UE. Veldkamp ha instat que el tema sigui tractat amb urgència, i ha destacat que la guerra a Gaza, lluny d’arribar a un desenllaç, es troba en una fase d’intensificació.
Les conseqüències sociopolítiques de la decisió de la UE
El debat a la UE no només se centra en el compliment dels seus principis, sinó també en les conseqüències sociopolítiques de la decisió que prengui.
Si la UE decideix mantenir l’acord comercial amb Israel, corre el risc d’aprofundir la percepció d’una doble moral a la seva política exterior. A Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, moltes nacions ja han criticat la inconsistència del bloc, que ha estat implacable amb Rússia però indulgent amb Israel. Al Sud Global, on la UE busca enfortir aliances estratègiques, aquesta postura podria erosionar encara més la seva influència i credibilitat. A més, dins d’Europa, les divisions internes continuarien augmentant entre els estats membres més crítics amb Israel i aquells que el recolzen, generant una fragmentació política cada cop més difícil de gestionar.
D’altra banda, si la Unió Europea trenca l’acord comercial amb Israel, les implicacions serien igualment profundes. Aquesta mesura marcaria un abans i un després en la política exterior europea, establint un precedent de coherència entre els seus principis i les seves accions. La pressió sobre Israel augmentaria significativament, cosa que podria influir en el seu comportament a Gaza. No obstant això, la decisió no estaria exempta de riscos: el bloc s’enfrontaria a possibles represàlies diplomàtiques i comercials per part d’Israel i els seus aliats, en particular els Estats Units. A més, dins de la mateixa UE, els països més propers a Israel, com ara Alemanya o Àustria, podrien reaccionar amb rebuig, dificultant la cohesió interna del bloc.
La pèrdua de prestigi al Sud Global
Més enllà de l’impacte de la decisió europea sobre l’acord amb Israel, la inconsistència de la UE en les respostes a les crisis internacionals està afectant la seva reputació al Sud Global.
Des de l’inici de la guerra a Ucraïna, la UE ha promogut una imatge de lideratge moral a la defensa del dret internacional, els drets humans i la sobirania territorial. Tot i això, la manca d’accions concretes davant d’Israel ha debilitat aquesta narrativa, generant un sentiment de desconfiança entre països que han estat històricament crítics amb les postures europees.
En aquest context, la decisió que els ministres d’Afers Estrangers prenguin aquesta setmana serà clau per definir el futur de la UE com a actor global.
Si el bloc manté la seva postura actual, optant pel pragmatisme comercial sobre la coherència moral, la seva influència continuarà disminuint a escala internacional. En canvi, si decideix imposar sancions similars a les aplicades contra Rússia, podria recuperar part del respecte perdut i reafirmar que els seus principis no estan subjectes a interessos econòmics i estratègics.
Amb el conflicte a Gaza empitjorant-se i el govern israelià anunciant una ampliació de les seves operacions militars, la resposta europea es torna cada vegada més urgent. La comunitat internacional observarà atentament si la UE aconsegueix mantenir-se fidel als valors que diu que defensa o si, una vegada més, els principis seran sacrificats en nom de la diplomàcia i el comerç.
Amb el conflicte a Gaza empitjorant-se i el govern israelià anunciant una ampliació de les seves operacions militars, la resposta europea es torna cada vegada més urgent Share on X
Loading ...
