La memòria és feble, sobretot quan el govern s’ha negat en rodó a avaluar la gestió de la crisi covid que ha comportat més de 100.000 morts, la catàstrofe més gran després de la Guerra Civil, i ha causat un greu estrall econòmic. Sense deturar-se a analitzar què s’ha fet bé i què s’ha fet malament, Espanya té tots els números per reincidir políticament en decisions equivocades, i ara es pot estar en camí de repetir-ho, un error greu; no tant com en el passat, perquè hi ha el factor vacuna, però important i sobretot evitable.
Ja no hi ha memòria que les declaracions grandiloqüents de Sánchez a la fi del confinament total de l’any passat, anunciant la nova normalitat, van deixar pas després per la pèrdua de mesures de protecció a la segona onada. Ara amb l’anunci avançat sobre la retirada de la mascareta en un consell de ministres extraordinari que se celebrarà aquest dijous, ha introduït una altra vegada una distorsió important en les mesures de prevenció. Ho fa generant confusió, una vegada més, perquè hi ha gent que es pensa que la mascareta ja és innecessària i que no respectarà la diferència entre aire lliure i locals tancats. I es relaxarà, i això és el més greu, encara més la ja molt escassa consciència de prevenció entre la gent jove.
Per què ha decidit fer-ho aquesta setmana i anunciar-ho just abans de les celebracions massives de Sant Joan? Doncs, per introduir una bona notícia en una setmana conflictiva a conseqüència de la concessió dels indults. És evident que no es necessita un consell extraordinari de ministres per adoptar aquesta mesura. Es podia fer tranquil·lament en el consell habitual dels dimarts, però en fer-ho d’aquesta manera el que busca és un nou impacte mediàtic. Però és un error que podem pagar tots en utilitzar les mesures sobre la pandèmia com a instruments de política mediàtica perquè el resultat és costós per a tots.
Es pot pensar que la vacuna ja és una garantia suficient, i aquest pensament era lògic fins fa poques setmanes, però la ràpida progressió de la mutació índia o Delta ha canviat substancialment l’escenari. La seva capacitat de contagi és molt superior pel fet que la seva càrrega viral dobla a la dels casos registrats en la primera onada de pandèmia. I la seva transmissió és molt més ràpida perquè el període d’incubació s’ha reduït de 5,9 a 3,2 dies. Aquest fet té la contrapartida que facilita més ràpidament el diagnòstic,… si la xarxa de prevenció de malalties contagioses funciona bé, si no només ens quedem amb la part negativa de la velocitat més gran d’incubació.
El Regne Unit ha hagut de paralitzar, i fins i tot retrocedir, la seva tornada a la normalització malgrat que és el país d’Europa amb el nombre més gran de persones vacunades. El problema radica en el fet que ho va assolir, sobretot donant prioritat a la primera dosi. I ara resulta que la variant índia redueix l’efectivitat d’aquesta protecció del 70 a 40%. Feliçment quan la inoculació és completa, la barrera de protecció es manté alta.
Israel, el país que havia aconseguit un major progrés, també ha hagut d’establir mesures de control que estaven enterrades. En el nostre cas, el problema radica en dos grups de població. El més extens, el dels joves, la gent per sota dels 40 anys que no està vacunada i que a més són els que tenen un grau de socialització més gran i els que en una major proporció participen en pràctiques de gran risc de transmissió a causa de la concentració humana i la pèrdua de tota mesura preventiva. L’altre grup és la població adulta gran que va ser vacunada amb AstraZeneca i que tenia un període per assolir la dosi complerta molt més llarg. Si no s’accelera la seva vacunació, una part d’aquesta població, que és de major risc, els joves, es pot veure afectada. D’altra banda, la capacitat de seqüenciació del virus, que és la capacitat tècnica per identificar les diverses variants del mateix que circulen i la seva progressió, són molt febles en el nostre país. En tot cas, el que sí que es pot dir és que dissortadament en el cas de Catalunya no només s’ha aturat la reducció, sinó que tornen a créixer el nombre de casos i l’índex de propagació. Un fenomen que no és exclusiu nostre, també es dóna a Cantàbria, Canàries, i Andalusia.
El fet que el govern espanyol no hagi limitat, com altres països, els viatges procedents del Regne Unit i els que tenen origen a l’Índia com a principals vectors de transmissió, pot agreujar el problema. Com també en el cas de Catalunya ho faran sens dubte les aglomeracions de les revetlles.
I tot això en una ambient triomfalista marcat per la decisió d’abandonar la mascareta a l’espai públic i fer-ho a més amb un èmfasi polític innecessari. Què li costava al govern esperar fins a l’1 de juliol i veure quina evolució tenia la variant Delta? Perquè ara ens podem trobar amb un escenari contraproduent en el qual el coronavirus hagi rebrotat i es produeixi la desesperançadora situació que hem de tornar enrere en les mesures amb l’impacte negatiu que tot això comportaria sobre l’estat d’ànim dels ciutadans i l’economia.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Loading ...
