La situació de la Comunitat de Madrid pel que fa a l’afectació del coronavirus és incomprensible per la magnitud dels contagis i la lenitat del govern regional. De fet, la incidència acumulada per cada 100.000 habitants dels últims 14 dies és amb molta diferència la més gran d’Europa: 587 casos, quan qui la segueix, la gran París, se situa en 192. També és una de les poques grans capitals en que les últimes 20 setmanes la tendència ha anat a més, juntament amb París. Per situar una comparativa d’aquells 587 casos de la Comunitat de Madrid, es poden situar els 36 de la regió del Lazio, és a dir l’àrea romana, els 34 de la gran Londres i els 28 de l’àrea metropolitana de Berlín.
Fa moltes setmanes que Madrid hauria d’haver dut a terme mesures molt severes, inclosos els confinaments, i no ho ha fet. L’estultícia del govern madrileny en aquest cas esdevé incomprensible, més quan esdevé el mirall del PP a Espanya. La gran oportunitat d’aquest partit de mostrar que podia fer una gestió diferent a la del desastre del govern espanyol ha quedat completament anorreada pels fets. Com és possible deixar escapar una oportunitat d’aquesta dimensió? La inexplicable actitud dels populars té una doble dimensió. La decisiva i més important és la de preservar la salut dels ciutadans. I treure’n rendiment polític d’una bona gestió.
Naturalment, sempre es podrà argumentar els magnífics resultats de Galícia, la segona millor en casos acumulats dels últims 14 dies de tota Espanya, amb 118,5, i només precedida per Astúries, amb 76,26. Catalunya, que ha millorat molt després dels canvis a la Conselleria de Sanitat i la retirada de fet d’Alba Vergés, està ara situada en 156,91 casos, a anys llum de Madrid. És clar que si ens atinguéssim als paràmetres alemanys, a tota Espanya s’haurien d’estar aplicant restriccions severes perquè els nostres llindars, fins i tot en el millor dels casos, superen el que el govern alemany considera com a admissible. Possiblement per aquesta raó el Ministre de Sanitat d’aquell país declara que no comprèn res de la situació espanyola.
Si bé l’afectació és menor que durant el període crític de març i abril, ja es tradueix en pressió hospitalària, que com és lògic sempre va un parell de setmanes retardada en relació amb la incidència de casos, i també perquè ara en la comptabilitat, molt més representativa de la realitat pel nombre més gran de proves PCR, hi ha presents moltes persones asimptomàtiques. Així i tot el nombre d’ingressats a Madrid ja duplica els que hi havia quan es va iniciar la fase 1, és a dir a partir del moment que es va donar per closa la fase 0 i les restriccions més draconianes. Aquest nombre d’hospitalitzacions ens vindria a dir que tot Madrid hauria de retrotreure’s a la situació de maig pel que fa a mesures de contenció, cosa que evidentment seria catastròfica des del punt de vista econòmic. El que succeirà ara és que es produiran confinaments limitats i en aquest sentit alguns barris de la capital i poblacions de la regió tenen tots els números. Concretament Parla i Humanes, que se situen en el miler de casos, i en el cas de Madrid ciutat Puente Vallecas, que és amb diferència la zona més crítica amb 1.240 casos, Usera i Villaverde.
El problema serà si, malgrat les mesures d’ara, la tendència continua amb uns creixements tan importants.
Aquesta mateixa consideració es pot fer per al conjunt d’Espanya: si el ritme continua augmentant i se situa a nivells que pressionen la capacitat hospitalària a diverses comunitats, d’aquí a tres o quatre setmanes la perspectiva serà molt complicada.
Des d’aquest punt de vista, no s’entén la inacció del govern espanyol en aquesta matèria, que ha passat de voler exercir una autoritat absolutament centralitzada tenint a les CCAA com a simples delegacions, a una indiferència ignasiana que ni tan sols estats federals com Alemanya presenten. El Ministeri de Sanitat és molt més que una simple agència de recopilació de dades i de donar bons consells. A hores d’ara, Espanya continua sense disposar d’una estratègia integral contra la Covid-19, ni d’una legislació adaptada a aquesta nova realitat que permeti mesures eficaces sense necessitat de recórrer a l’espantall de l’estat d’alarma.
El nombre d’ingressats a Madrid ja duplica els que hi havia quan es va iniciar la fase 1 Click To TweetMés informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Loading ...
