Les dades de l’INE dels resultats de gener d’enguany assenyalen una nova reducció d’1,5% dels naixements en relació amb els que es van produir al gener de l’any passat.
La corba és molt clara i presenta un descens pràcticament lineal amb excepció de la gran caiguda del 2021, l’any posterior a la covid.
En el 2016 el mes de gener van néixer 34.333 persones i a partir d’aquí s’inicia la caiguda fins a assolir els 27.185 d’enguany. Els territoris més afectats per aquesta caiguda són els del Nord-oest: Castellà i Lleó, Astúries, Cantàbria, Galícia i també el País Basc. Madrid és clarament l’excepció i Aragó manté una situació intermèdia entre la franja mediterrània, on hi ha una relativa millor qualitat encapçalada per Múrcia i Almeria. En conjunt Andalusia és la que presenta nivells més alts a més de la ja esmentada Madrid, Balears, Catalunya i finalment el País Valencià.
La taxa de natalitat recull el mateix espectre i assenyala que hi ha un problema important perquè ens movem en xifres pels llocs que estan millor, entorn dels 700-750 naixements per cada 100.000 habitants, que és una xifra francament baixa. És clar, que no es consola qui no vol, perquè Zamora arriba a només als 408, Pontevedra als 439 i Astúries als 472.
Pràcticament, a tota Espanya s’ha produït un descens en la variació anual de naixements. Amb unes excepcions molt concretes a Castellà i Lleó. Però això és lògic perquè es mouen en nivells ja molt baixos, Castelló, on no hi ha hagut disminució, i sobretot Madrid, perquè demogràficament és el lloc més gran en termes provincials.
A Catalunya la caiguda més important ha estat a Tarragona i Girona amb un -6% i -5% respectivament, seguits de Lleida (-4%) i Barcelona (-2%).
En definitiva, continua la crisi de naixements i res sembla aturar-la ni tan sols la presència d’un gruix ara ja important d’immigració o el fet que aquesta pèrdua de natalitat ha de trobar un límit que no sembla que s’hagi produït.
Mentrestant, es produeix la paradoxa que es dediquen més recursos a subvencionar l’avortament que els naixements. Espanya continua a la cua de les ajudes a la família i, per si no n’hi haguera prou, ara a més, a conseqüència de l'”escàndol” a Madrid perquè les famílies nombroses independentment de la seva renda accedeixen al bonus social sense considerar el seu nivell d’ingressos, vol ser canviat i introduir també aquí la variable de la renda ingressada, sense contemplar que no és el mateix guanyar 3.000 euros al mes i ser una família amb un fill, que guanyar-ne 4.000 i ser un matrimoni amb 3 fills. Les famílies nombroses sempre s’han vist recolzades per ajudes de caràcter universal precisament pel fet de ser nombroses.
És una contradicció que estem pagant molt car, el caràcter refractari del governs espanyols a ajudar a les famílies i a la natalitat. És un fenomen ben estrany i únic en el context europeu.
Loading ...
