Continguts dels Grups de Treball de la I Conferència Cívica d’Acció Política

Grup 1. Els partits polítics com a problema. S’ha de refer el sistema de partits catalans?

Moderadora: Sra. Montserrat Nebrera

1. Reforma de la llei electoral: advocar per un sistema electoral que faciliti més la representació i participació, com ara la implementació d’un sistema mixt semblant a l’alemany.
2. Formació de Representants: Els partits haurien d’educar i formar els seus representants en els principis de l’estat de dret i en l’ètica política.
3. Control i Supervisió: Els partits han d’establir mecanismes de control intern per evitar abusos de poder i garantir que els seus membres actuïn d’acord amb els principis democràtics.
4. Transparència i Rendició de Comptes: Els partits tenen la responsabilitat de ser transparents en les seves accions i decisions, així com de retre comptes a la ciutadania sobre la gestió i l’ús de recursos públics.
5. Inclusió de talent: És important que els partits fomentin la inclusió de persones amb mèrits i capacitats, evitant l’expulsió del talent i promovent un ambient on es valori l’experiència i el coneixement.

Grup 2. Demografia de Catalunya i immigració, família i natalitat

Moderador: Sr. Daniel Arasa

1. L’objectiu és incrementar la natalitat a Catalunya fins als 2,1 fills per dona, la taxa de reposició.
2. La solució està en la família i el matrimoni. Els pares han d’ajudar als fills en edat de formar una família, no amb l’herència, quan els fills ja són grans. Cal més solidaritat intergeneracional. També considera que el paper de la dona al mercat de treball i el deteriorament de la institució del matrimoni tenen a veure amb el problema, trobar un equilibri millor entre maternitat i carrera professional a llarg termini, però sense seguretat del matrimoni es prioritza la seguretat de la carrera professional.
3. Col·lapse demogràfic es resol amb la immigració. Cal pensar com integrar-los i que facin la feina Hem de regularitzar els immigrants, perquè puguin treballar pagant impostos. (No considera el diferencial de capital humà entre immigrant i autòcton, que fa que no siguin intercanviables. No considera que el balanç generacional de l’immigrant és negatiu, sobretot si no torna al seu país un cop jubilat https://gredos.usal.es/bitstream/handle/10366/21619/dctea_05_04.pdf?sequence=1).
4. Importar mà d’obra, el model de país negoci, té data de caducitat perquè els països emissors de persones també tenen un col·lapse demogràfic.
5. Cal reforçar el valor del matrimoni. El matrimoni era la gran protecció del cònjuge que no treballava, ara ja no ho és. La clau per millorar la natalitat és la dona. El treball dona la seguretat econòmica a la dona, no el matrimoni. És un nou paradigma cultural-antropològic. A Espanya hi ha un excés de titulats universitaris que el mercat de treball no pot absorbir i han d’emigrar, mentre venen immigrants poc qualificats que busquen i troben feina.
6. La solució demana recuperar la capacitat de fer promeses incondicionals, Proposa estudiar les polítiques d’Hongria. Aquí les polítiques d’ajut a les famílies nombroses són insuficients.
7. Tenim un problema de volum. En trenta anys ha pujat 1/3 la població de Catalunya, amb gent de fora. Produeix una sensació pertorbadora. No s’està integrant a tota aquesta gent.
8. La 1a generació és molt difícil integrar-la, la segona, els joves, a les escoles, es poden començar a integrar. La cosa canvia molt entre generacions. És inevitable que hi hagi guetos. El factor clau és el temps. És com la immigració de la resta d’Espanya que hi va haver als 60. Ara la diferència en relació amb aquell temps és que actualment hi ha molt desordre. Caldria posar ordre a tota la immigració, un major control.
9. La multiculturalitat crea guetos, la interculturalitat no. Cal integrar als immigrants, exigir que s’integrin i assumeixin els nostres valors.
10. No es fa res per la natalitat a Catalunya. A Hongria, per exemple, descompten IRPF per cada fill que es té, i com més fills més descompte. Es destina el 5% del PIB en polítiques de família. És un Family Friendly Country. Les famílies nombroses són indispensables per millorar la taxa de natalitat i arribarà a la taxa de reposició.
11. El que s’està proposant implica que les dones han de tenir 3 fills o més. Això requereix no només una exposició i un risc econòmics, sinó també físic. Requereix un gran sacrifici de les dones. És frívol, són les dones les que han de fer tot l’esforç. Per poder integrar millor, s’hauria de millorar l’escola pública i les guarderies.
12. Els immigrants es queden amb les places de les guarderies, perquè tenir una renda baixa els dona molts punts.
13. Es dona una educació hedonista de la sexualitat a les escoles públiques. Les noves generacions tenen una idea de la sexualitat deslligada de la transmissió de la vida. No entén que els partits nacionalistes no els preocupi aquest tema.
14. Per conservar la llengua, cal que els catalanoparlants tinguin més fills.
15. Els polítics no fan res perquè no es poden veure els resultats a curt termini, es veuen a llarg termini, més enllà de la legislatura. Tampoc fan res per desconeixement del problema.
16. La fe fa que la gent tingui fills. Es pot constatar clarament en l’entorn personal, els catòlics practicants que coneixem tenen més fills. Tenir fe, visió transcendent de la vida, disposició de sacrifici i donar, etc. porta a tenir fills. L’estat és laïcista, no laic, i es dedica a atacar la fe i la religió.
17. La clau de tot és la dona. Hem de donar com a societat la seguretat i la il·lusió a les dones per tenir fills.
18. Avui en dia s’educa a les noies presentant la natalitat com una limitació.
19. Les dades diuen que els homes volen tenir menys fills que les dones. Es tracta d’una visió compartida pels dos sexes, i més prevalent en els homes.

Grup  3: Policrisi i crisi moral

Moderador: Sr. Javier Mirallas

 Diagnòstic de la situació: fragmentació i crisis interrelacionades

Crisis múltiples i la seva interrelació

El moderador va descriure com la nostra societat s’enfronta a un “col·lapse estructural” en àrees clau com la família, la salut, l’educació i la desigualtat. Va citar exemples concrets com Ucraïna i Israel, on aquestes tensions assoleixen el seu punt àlgid. També va recordar com, en una conversa amb un responsable de la Fundació dels Mossos d’Esquadra, es va revelar que una ciutat propera a Barcelona amb 300.000 habitants va passar tota una nit sense patrulles policials a causa de l’absentisme laboral.

Es va destacar la paradoxa d’una aparent abundància reflectida en supermercats plens d’aliments, que amaga vulnerabilitats profundes. Va assenyalar com el fracàs escolar reflecteix la debilitat estructural en l’educació, proposant que la solució ha de partir d’enfocaments locals i específics abans d’aspirar a canvis globals.

Desconfiança institucional i pèrdua de referents comuns

Es va denunciar la manca d’una responsabilitat clara en els actors clau de la societat. Segons ell, els mitjans de comunicació contribueixen activament a la crisi de desinformació prioritzant el “diner fàcil”.

Es va criticar la “legislació laxa i garantista” que sacrifica l’eficàcia per un excés de protecció de drets. Com a exemple, va mencionar que, en lloc d’equilibrar drets i deures en proporció 1:1, actualment hi ha 20 drets per cada deure, cosa que fomenta una cultura de deixadesa.

Arrels de la crisi moral: valors perduts i nihilisme

Individualisme extrem i relativisme moral

Citant principis del moviment escolta, es va reflexionar sobre com el valor de l’honor en merèixer confiança” ha estat desplaçat per l’interès individual i el nihilisme. “Si no existeix Déu, podem fer el que vulguem”, va afirmar, il·lustrant la desconnexió entre valors transcendents i l’ètica social.

Es va lamentar com la renúncia a símbols cristians ha debilitat la unitat social, especialment entre els joves. Va argumentar que, mentre dècades enrere la monarquia podia servir com a punt de trobada, avui es percep com una institució fracturada. Va proposar recuperar els símbols culturals del cristianisme perquè puguin actuar a favor de la cohesió social i ser guies per a decisions basades en l’amor i la comunitat.

Propostes concretes: de l’individual al col·lectiu

Educar en la veritat i la responsabilitat

Es va expressar preocupació pel desmembrament educatiu de les darreres dues dècades. Va proposar una educació més rigorosa que promogui el pensament crític i el raonament. Com a mesura pràctica, va suggerir suspendre els alumnes que no assoleixin els estàndards mínims, subratllant que “la manca de conseqüències perpetua la mediocritat”. Va destacar la importància que les famílies s’involucrin més activament en el programa educatiu dels seus fills i assumeixin un rol més compromès.

Rescat de valors tradicionals i ètics

Es va preguntar directament al grup: “Com podem reconstruir aquesta moralitat?”. Va destacar la importància de fomentar el compromís individual amb la veritat i l’educació ètica.

Es va suggerir que fins i tot aquells sense fe religiosa poden trobar guia en les lleis i els manaments, citant l’exemple de Moisès per il·lustrar com un marc ètic sòlid pot beneficiar la societat en conjunt.

 Enfortiment de les comunitats locals

Es va destacar la importància d’un “túnel solidari europeu”, en què els esforços locals contribueixin a solucions globals. Per a això, va instar a expressar públicament les idees i treballar en la preparació de comunitats resilient.

Reconstrucció de l’equilibri legislatiu

Proposar una reforma de les lleis per equilibrar drets i deures, enfortint la corresponsabilitat.

Conclusió: reconstruint una societat fragmentada

Les intervencions van destacar que abordar la policrisi requereix atacar les arrels de la crisi moral. Les propostes concretes inclouen:

• Recuperar l’educació en valors ètics.
• Fomentar la responsabilitat individual i col·lectiva.
• Enfortir la cohesió a través de símbols comuns i lleis equilibrades.

El Grup 3 va concloure que la solució no és immediata, però sí possible a través d’un enfocament integral que combini esforços locals i globals, educació rigorosa i un compromís renovat amb els valors universals. Aquest informe reflecteix la crida urgent a enfrontar les crisis de la nostra era amb coratge i determinació.

Grup 4.  Està en crisi Occident i els seus valors? Com ens afecta?

Moderador: Sr. Joan Josep Folchi

El debat comença amb una introducció

• Occident com a món capitalista liberal i democràcia de partits
• Occident com a civilització cristiana occidental
• Occident com a món anglosaxó, en què Espanya apareix com a perifèria.

Al mateix temps, posa sobre la taula el concepte de la policrisi d’Occident, un conglomerat de crisis interconnectades derivades, fins a cert punt, de la revolució cultural de la dècada de 1960 a les potències anglosaxones.

També apunta que estem a les portes d’un canvi radical en el món que pot accentuar aquesta policrisi, amenaçant els valors d’Occident com són la llibertat, la igualtat i la solidaritat.

La globalització implica la pèrdua dels valors tradicionals, i, a diferència dels Estats Units, Europa s’hi està adaptant malament, a la globalització, perdent força econòmica en el taulell internacional.

En l’àmbit material estem millor que fa cinquanta anys, però Europa pateix una situació de decadència econòmica i de valors propis, perquè els seus valors no són els del món actual. L’eurocentrisme va morir un cop acabada la Primera Guerra Mundial, i des d’aleshores el model són els EUA centristes, occidental però diferent (més tancat en si mateix).

Falten valors, però no tan sols a Occident, sinó també arreu del món. Tenim una societat adormida, amb por d’expressar una opinió contrària al mainstream. S’aplaudeixen els no-valors, i s’aplaudeixen lleis que pretenen ser progressistes, però que ens separen i ens divideixen com a societat. Hem de lluitar perquè se’ns escolti.

Avui en dia Occident sí que té valors, però no són valors compartits, no ens agraden.

El pacte social liberal posterior a la Segona Guerra Mundial i la Constitució del 1978  van crear marcs de grans consensos, però aquests s’han trencat i s’han imposat determinades agendes i polítiques públiques de les minories que dominen els espais mediàtics.

L’objectiu hauria de ser trobar valors de consens perquè les diferents sensibilitats se sentin còmodes, sense renunciar al pluralisme. El valor més amenaçat avui en dia a occident és el reconeixement de la legitimitat de les opinions i valors dels altres, la qual cosa porta a la criminalització de certs valors allunyats del mainstream i a la polarització de les societats. També apunta al repte i l’amenaça del multiculturalisme.

Estem arribant al límit de moltes coses que crèiem intocables, com l’estat del benestar europeu. L’amenaça al pluralisme es produeix des d’un estat que projecta models de conducta sobre la societat, però també des de grups socials amb interessos particulars que dominen l’escenari mediàtic a les xarxes socials, i que també promouen certs models de conducta.

Avui en dia no es pot defensar en públic la cultura cristiana, que ha sigut garant del progrés social d’occident. Això es deu al fet que s’equipara, per estigmatitzar-la, amb la doctrina cristiana, la qual té el rebuig d’aquestes ideologies que dominen l’escenari mediàtic. Cal remarcar que, per defensar el llegat de la cultura cristiana en el desenvolupament d’Occident i els seus valors, no cal seguir la doctrina cristiana.

Un dels presents emplaça els assistents a pensar què hem de fer per afrontar el problema que ens ocupa, i com fer-ho. D’entrada, apunta que la percepció de viure en crisi és inherent a l’ésser humà. Està d’acord i es fa seva la intervenció prèvia de Soler. Tanmateix, puntualitza que no vivim en un món decadent, perquè estem millor que fa cinquanta anys, però sí en crisi.

Europa és vella, en el sentit que està ancorada a vells esquemes i dogmes, i perd impuls. Amb les tesis actuals de l’Europa vella és impossible sobreviure perquè el món ha canviat. El món cada vegada s’accelera a un ritme més ràpid, i tecnologies disruptives com la intel·ligència artificial i la física quàntica acceleren encara més la societat.

Però quan parlem de crisi hem de deixar clar que les guerres una potencial conseqüència de les crisis, i Europa en té dues ben a prop. Europa s’ha de plantejar si ha de continuar donant suport a Ucraïna i decidir si donar suport o condemna a Israel. La solució no passa tan sols per l’OTAN, i s’ha de decidir si es vol marcar un perfil propi europeu davant d’aquests conflictes, o anar de bracet amb els EUA.

Una crisi pot desembocar en una guerra, però també es pot solucionar amb una guerra. Al món ressonen tambors de guerra i de rearmament. Europa no s’ha d’implicar directament en les guerres del món, ja que no s’hi juga la seva supervivència, però sí en les seves crisis internes que fins ara s’han deixat a la inèrcia. S’han d’afrontar qüestions com les següents: hem arribat al límit de l’estat del benestar? La immigració i la multiculturalitat són compatibles amb el pluralisme?

La d’Ucraïna és una guerra a Europa, però no Europea (no és generalitzada i no la lluitem els europeus). Si es converteix en una guerra total serà la destrucció d’Europa, per tant, mai hauria de ser una guerra europea.

Els valors cristians han de servir com a fonament per conservar Europa i el seu pluralisme. Europa ha de conservar els seus valors i adoptar els que li interessin de la resta.

Europa més que vella està envellida. Els estàndards de benestar amb què vivia Europa fa uns anys ja no hi són, han canviat les regles del joc i tenim menys pes en el tauler global, i això es nota en l’economia. Ucraïna i Moldàvia han de ser països europeus perquè permeten rejovenir Europa (error d’informació estadística, la població d’aquests dos països està molt envellida abans de la guerra; la d’Ucraïna més després de la guerra).

La guerra d’Ucraïna és un exemple de la malesa europea: els europeus ens hem de defensar de nosaltres mateixos. La solució no implica tancar-nos i defensar el que tenim (la nostra visió del món), sinó admetre que la Guerra d’Ucraïna ens interpel·la directament i que no ens hem adaptat a un món que ha canviat.

El pluralisme implica la coexistència de molts grups amb valors molt diversos. Però quins són els valors d’occident en relació amb aquest pluralisme? S’han de definir, i un cop definits decidir què fem amb aquests valors en un entorn multicultural. Primer definim els valors (que beuen de les tradicions cristiana i de les antigues Grècia i Roma) i després haurem de definir com actuar per defensar-los.

El moderador de la sessió, desgrana les principals conclusions del debat, que compten amb el consens generalitzat de tots els assistents:

• Els valors comuns d’Occident són la llibertat individual, la igualtat (tots naixem iguals) i la solidaritat.
• Occident no està en decadència, però sí en crisi.
• Les crisis s’han de resoldre a través de la tradició. En aquest sentit, Europa és una societat envellida, però té una tradició rica i sana, molt més que la societat nord-americana. Per tant, el futur d’Occident passa per la defensa i ús de la tradició i els valors d’Europa per sortir de les múltiples crisis que travessa la nostra societat.
• Només a través de la tradició i els valors europeus es podran afrontar amb garanties reptes derivats del món globalitzat en el qual vivim com la multiculturalitat o els límits de l’estat del benestar.

 Grup 5: Quin és l’ordre de prioritat de les polítiques públiques que necessitem.

Moderador: Sr. Carlos Losada

1. Quòrum respecte a l’ordre de prioritats, posant com a principal problemàtica resoldre l’accés a l’habitatge.
2. Quòrum en el fet que la solució passa per la promoció i construcció d’habitatge en clau de col·laboració publicoprivada.
3. Quòrum en què el problema de fons rau en la gestió ineficient i tendència al malbaratament dels ens públics.
4. Quòrum amb les polítiques de caràcter social com a segona prioritat.
5. Desavinences respecte al repartiment de responsabilitats pel que fa a la irresponsabilitat de la gestió dels fons públics.