El món del treball a occident es troba en una profunda contradicció en afrontar el problema de l’ocupació i la seva relació amb el consum.
El treballador occidental vol una ocupació digna, amb un salari suficient per proporcionar habitatge, alimentació i un espai d’oci d’acord amb l’oferta actual de temps lliure, sense oblidar la cobertura sanitària, assegurances laborals, vacances i una pensió disponible a l’hora de la jubilació. Tot això es considera una conquesta de la civilització occidental, especialment europea, i totes les forces polítiques i socials es preocupen, amb més o menys èxit, a fer realitat aquest desig per a tots els ciutadans, tot i els vaivens econòmics, climatològics o tecnològics.
No obstant això, aquest mateix treballador és simultàniament consumidor, i en aquesta faceta el seu perfil d’exigència és molt diferent. Sempre han existit productes de baix cost (low-cost), des del vi “garrafa” fins al transport en tercera classe, però, en els últims temps, l’oferta d’aquest tipus de productes s’ha estès a productes i serveis que abans es reservaven només per a les rendes altes: telefonia mòbil, bitllets d’avió, hotels, apartaments…
La contradicció ve perquè molts dels productes de baix cost es produeixen utilitzant mà d’obra amb condicions de treball que el mateix consumidor consideraria inacceptables per a si mateix. En un món globalitzat, la producció en països pobres (amb ocupacions sense garanties ni cobertures) és àmpliament utilitzada per a productes venuts en països rics (com el nostre).
D’una banda, per als països pobres, la producció a baix cost és un camí prometedor per sortir de la pobresa. Prohibir o penalitzar econòmicament la importació de productes manufacturats de països amb males condicions laborals, els condemna a una pobresa perpètua i perjudica la nostra competitivitat quan fem servir aquests productes per fabricar altres.
De l’altra, consumir productes de baix cost deteriora la base econòmica necessària per dotar el treball de totes les garanties laborals que tots volem gaudir.
No és sostenible ser alhora consumidor low-cost i treballador prèmium. El problema és saber a quina de les dues coses estem disposats a renunciar.
