La setmana passada tingué lloc la Conferència de Seguretat de Munic, un esdeveniment anual que se celebra a la capital de la Baviera alemanya i que reuneix importants líders politics, diplomàtics i experts provinents d’arreu del món per a exposar i debatre temes relatius a la seguretat internacional.
L’edició d’enguany cobrava un significat molt especial degut a les tensions entre la Xina i els Estats Units d’una banda, i sobretot la guerra entre Rússia i Ucraïna de l’altra.
Lluny queden els anys en que el president rus Vladímir Putin era un dels convidats – de fet, en l’edició del 2007 hi pronuncià un famós discurs que se sol considerar com un punt d’inflexió en les relacions entre Occident i Rússia, i precursor d’una dinàmica de conflictivitat creixent.
Enguany, l’ambient a Munic s’alternava entre fases ombrívoles i confrontacions a dures penes amagades per les exigències formals de la diplomàcia. Segons la crònica del mitjà europeu Politico.eu, “els únics que somriuen són els empresaris del sector de la defensa. Les ventes d’armament estan disparades”.
El primer en parlar fou el president ucraïnès Volodymyr Zelensky, que aprofità l’ocasió com forma part del seu ritual per demanar més armament i que aquest arribés més ràpidament.
Segurament la intervenció més polèmica fou la del Secretari d’Estat nord-americà Antony Blinken, qui declarà que els Estats Units tenien proves de que Xina estava estudiant enviar armes a Rússia, i advertí que de materialitzar-se, aquest fet “causaria un greu problema” de conseqüències molt importants en la relació bilateral.
El fantasma d’un paquet de sancions similars a les que s’han imposat a Rússia però aquest cop sobre la Xina planà per la sala. De materialitzar-se, les conseqüències econòmiques podrien ser devastadores pel món sencer, i confirmarien definitivament l’entrada en una nova guerra freda.
El homòleg xinès de Blinken, Wang Yi, present entre els membres de l’audiència, tampoc contribuí a calmar els ànims al insistir en el seu discurs que “Taiwan forma part del territori xinès” i que “mai ha estat un país, i mai en el futur serà un país”.
Unes paraules que, al seu torn, tingueren un eco en el discurs del Secretari General de l’OTAN, Jens Stoltenberg, qui afirmà que “el que està succeint a Europa avui podria passar demà a l’Àsia”.
Recordem que, com Converses explicà en el seu moment i deixant de banda la “urgència ucraïnesa”, la fulla de ruta de l’Aliança Atlàntica a llarg termini és orientar-se contra l’auge del poder xinès en l’Àsia-Pacífic.
Per la seva banda, la vicepresidenta dels Estats Units Kamala Harris afirmà que Rússia és culpable de “crims contra la humanitat” per les seves accions a Ucraïna, i posà sobre la taula l’obertura d’un procés judicial contra els responsables del Kremlin.
En un registre més mesurat, el canceller alemany Olaf Scholz recordà en el seu discurs que Alemanya s’ha compromès a satisfer “de manera permanent” l’objectiu de despesa individual pels membres de l’OTAN, que se situa en el 2% del seu PIB.
Qui de ben segur aconseguí arrencar algun somriure irònic a la sala -més enllà de la industria de l’armament- fou el president francès. Emmanuel Macron declarà que calia “derrotar” a Rússia, però sense “esclafar-la”. Zelensky li etzibà immediatament que el diàleg amb Putin és “inútil” i que Macron “perd el temps”.
En definitiva, la tensió viscuda a la Conferència de Seguretat de Munic d’enguany deixa flotant en l’ambient mals auguris per a l’any que tot just comença.
Zelensky li etzibà immediatament que el diàleg amb Putin és inútil i que Macron perd el temps Share on X
Loading ...
