Conferència sobre el futur d'Europa

El pròxim 9 de maig comença la Conferència sobre el futur d’Europa

L’arrencada de la Conferència sobre el futur d’Europa coincideix amb el dia d’Europa, que se celebra cada any precisament el 9 de maig, en commemoració de la presentació de la Declaració Schumann l’any 1950, que va donar lloc a la creació de la primera Comunitat Europea, la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer), amb la que va començar el procés d’integració europea per la via comunitària, que avui tots coneixem amb el nom d’Unió Europea (UE). En aquella Declaració, l’aleshores  ministre d’Afers Exteriors francès, Robert Schumann, un dels  Pares d’Europa, va proposar la creació d’una Europa unida que s’anés fent  gradualment, a través de “realitzacions concretes“. La primera d’elles va ser la posada en comú de la producció del carbó i de l’acer entre els sis Estats fundadors de la CECA: França, Alemanya Occidental, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg.

En el seu discurs de presentació davant del Parlament Europeu, el mes de juliol de 2019, la nova presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Úrsula von der Leyen, es va comprometre a convocar  la  Conferència sobre el Futur d’Europa

En el seu discurs de presentació davant del Parlament Europeu, el mes de juliol de 2019, la nova presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Úrsula von der Leyen, es va comprometre a convocar  la  Conferència sobre el Futur d’Europa. Va dir que es tractaria d’un gran esdeveniment, obert a la participació de la ciutadania europea, que  s’encarregaria d ´establir els grans objectius de futur de la UE, a  implementar a partir de 2022.  La presidenta va afegir que “es tracta de donar un pes més important als ciutadans europeus en la presa de decisions a la UE“ i que  la Conferència està programada perquè serveixi d’oportunitat per a  “reunir ciutadans i decisors no solament per debatre els reptes de present i futur d’Europa, sinó també per a millorar el funcionament de les institucions europees“.

Aquesta proposta de la Comissió es va veure immediatament avalada per la presentació, el mes de novembre de 2019,  d’un document informal (non paper) elaborat pels dos Estats que formen el nucli dur  de la UE –  França i Alemanya –  en el que  convidaven a la resta  d’Estats membres a donar suport a la Conferència,  que hauria de revisar l’estat de la UE i identificar les polítiques que “s’han de prioritzar, reformar o millorar“, obrint fins i tot la porta a una “revisió dels Tractats“.

Von der Leyen pensava  que la Conferència  podria començar  el 9 de maig del 2020  i que duraria dos anys, però l’arribada de la  pandèmia l’any passat ho va alterar gairebé tot i la Conferència no va ser una excepció. Després d’alguns mesos d’estira-i-arronsa, el 10 de març proppassat  es va adoptar una Declaració comuna signada per la presidenta de la Comissió, el president del Parlament Europeu, l’italià David Sassoli, i el president de Portugal, Antonio Costa, que ocupa  durant el primer semestre de l’any en curs la Presidència del Consell de la UE. Aquesta Declaració estableix que la Conferència començarà el 12 de maig de 2021 i s’acabarà a la primavera de 2022, en el marc de la presidència semestral francesa de la UE.   La  seva durada serà, per tant, d’un any i no pas de dos, com s’havia previst inicialment.

Fins ara,  els preparatius del gran acte s’han dedicat principalment a  debatre  sobre qui havia de presidir la Conferència, més que  no pas sobre el seu contingut.

S’ha desestimat com a president la candidatura del parlamentari i ex-primer ministre belga, Guy Verhofstadt, per ser considerat massa federalista. S’ha acabat acordant que serà presidida pels tres presidents de la Comissió, Parlament i Consell. Sota la triple presidència es crearà un Comitè Executiu amb igual representació de les tres institucions. Els parlaments nacionals tindran un estatut d’observadors.

La Conferència té molts detractors.

Alguns argumenten que ara és hora de prioritzar la pandèmia i no pas d’obrir conferències sobre el futur de la integració europea. Altres pensen que la UE ja disposa d’altres mitjans per conèixer l’opinió dels ciutadans sobre el futur de la UE. Així, el Parlament Europeu és considerat com  el  fòrum més adequat per debatre sobre aquests temes i la publicació denominada Eurobaròmetre de la UE es dedica precisament a sondejar periòdicament l’opinió dels ciutadans europeus. Malgrat aquestes crítiques, tot indica que la Conferència  s’acabarà realitzant.

La idea principal subjacent de la Conferència és que ha de ser una oportunitat per implicar la ciutadania tant com es pugui i fer-la participar cada vegada més en el procés d’integració

La idea principal subjacent de la Conferència és que ha de ser una oportunitat per implicar la ciutadania tant com es pugui i fer-la participar cada vegada més en el procés d’integració.  Es considera  que aquest  procés s’ha fet tradicionalment massa de dalt cap a baix, amb poca participació ciutadana. Durant les seves primeres dècades, els ciutadans es limitaven a donar  el seu “consens passiu” a les propostes o  relats que provenien  de dalt, de les elits polítiques i administratives. Amb el pas dels anys, s’ha comprovat que  aquesta manera de fer s’havia de  canviar per  a obrir-se més a la participació ciutadana. Això s’ha vist molt clar després del rebuig ciutadà de diferents propostes importants proposades des de les institucions europees. Els casos més emblemàtics han sigut el rebuig del projecte de Tractat constitucional l’any 2005 en referèndum per part dels Països Baixos i  França, que va suposar el fracàs del projecte, o el rebuig danès també en referèndum al Tractat de Maastricht de 1992, creador de l’euro.  Maastricht va marcar un abans i un després en matèria de  “consens passiu” dels ciutadans a les propostes comunitàries europees que arribaven  de les altures.

La Conferència vol permetre un diàleg obert sobre  polítiques de la UE,  processos de presa de decisions  i  qüestions institucionals.

S’ha anunciat que es debatran íntegrament els punts programàtics de la Comissió Von der Leyen:  lluita contra el canvi climàtic, Pacte Verd, transició energètica, igualtat i justícia social, immigració, valors i drets fonamentals, digitalització, paper de la UE en el món i futur de la defensa europea. Òbviament la pandèmia afegirà la salut com tema inevitable i previsiblement també el pla Next Generation EU (NGEU) contra el virus, la mobilització dels recursos financers corresponents i la relació entre l’accés als fons europeus i el respecte als valors fonamentals de la UE.

La presidenta de la Comissió  es juga bona part del seu lideratge en l’èxit o el fracàs de la iniciativa. Després de quinze anys (2005-2019) de “crisi existencial“ de la UE  – segons   paraules pronunciades per  l’anterior president, el luxemburguès Jean-Claude Juncker –  la Comissió Von der Leyen (2019-2024)  pretén un rellançament del procés d’integració  a través de l’assoliment de les metes   proposades en el seu programa d’acció.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

La Conferència obre la porta a tots els Estats membres i a la seva ciutadania a debatre sobre el futur de la UE. A Brussel·les les expectatives són altes. És raonable pensar que, per tal d’evitar una decepció, com a mínim s’haurien d’assolir  resultats com aquests: vertebrar la consulta a la ciutadania de manera permanent al costat del funcionament normal de les institucions,   adopció d’un full de ruta per a les futures reformes necessàries de la UE  i  aprovació d’alguna acció  concreta, tangible i comprensible,  que quedés clarament associada a la Conferència.

La Conferència sobre el futur d'Europa començarà el 12 de maig de 2021 i s’acabarà a la primavera de 2022 Click To Tweet

Creus que els partits polítics han de practicar cordons sanitaris contra altres partits amb representació parlamentària?

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

1 comentari. Leave new

  • Aquesta serà, definitivament, la meva darrera intervenció en el procès per a incloure el sistema Federalista a la UE. Sembla mentida que titllin a Guy Verhofstadt de “massa Federalista”, tallant de cop la possibilitat d’introduir aquesta gran fórmula, que ja tenien
    en perspectiva les autoritats europees. El que més em preocupa és el futur de Catalunya
    veient la decadència econòmica constant, perquè els porucs antipatriotes s’en van cap a
    Madrid !!! Tornem a anar enrera. Aviat arribarem a un altre 1714 . . .

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú