Conclusions i conseqüències de la Conferència de Seguretat de Munic (CSM)

La reunió anual de la Conferència de Seguretat de Munic(CSM) -forma geopolítica de la major rellevància del món, coneguda com “el Davos de la geopilítca”-, ha tingut lloc a la capital de Baviera del 17 al 19 de febrer. Ha reunit més de quaranta caps d’estat i govern en la seva 59a edició, a més dels ministres de defensa i exteriors de cent països i un gran nombre d’experts i analistes.

Va ser a l’edició del 2007 que Vladimir Putin va exposar, per primera vegada, els seus reclams contra Occident, davant d’una Angela Merkel estupefacta, asseguda a la primera fila de l’auditori.

A la reunió d’aquest any Putin no ha estat convidat. Ni tan sols s’ha convidat una delegació russa. L’any passat sí que ho va ser, però ningú va assistir-hi. La cita de l’any passat es va celebrar del 18 al 20 de febrer, en plena escalada militar russa a la frontera amb Ucraïna. El que sí que va participar va ser el líder ucraïnès, Zelenski, amb un discurs en què va recriminar als aliats occidentals la seva “política d’apaivagament” amb Rússia. Al cap de pocs dies, el 24 de febrer, Putin llançava la invasió russa d’Ucraïna.

A l’edició d’aquest any han assistit, entre d’altres, la vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris, el secretari general de l’OTAN, el noruec Jens Stoltenberg, el president polonès Andrzej Duda, els caps de govern dels països nòrdics i bàltics, i el primer ministre britànic, Rishi Sunak. Espanya ha estat representada pel ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares.

Els líders occidentals han mostrat en públic gran confiança i determinació davant del desafiament de Putin. Els missatges han estat contundents: “suport incondicional a Ucraïna“, “endavant fins a la victòria“. El secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinquen, ha declarat que “la unitat d´Occident és més forta que mai”.

En privat, s’han discutit qüestions com ara les següents.

Quin bàndol està portant la iniciativa al camp de batalla? Rússia es pot veure forçada a acceptar una pau en termes acceptables per a Ucraïna? Si la guerra va per llarg, com sembla, poden aguantar Ucraïna i els seus aliats amb l’energia necessària durant molt més temps?

Sembla clar que Putin ha fracassat amb la invasió. No ha estat “una operació militar especial” ràpida i victoriosa, tal com pretenia. Els aliats occidentals, temorosos al principi davant la possibilitat d’una victòria ràpida de Putin i de veure els seus carros de combat avançar sense dificultats pels camps d’Ucraïna, han comprovat que Rússia ni tan sols ha estat capaç de prendre fins ara la ciutat de Kharkiv , situada a cinquanta quilòmetres de la seva frontera.

Mentre que el dispositiu militar rus ha funcionat molt pitjor del que s’esperava, l’economia russa, en canvi, s’ha portat millor del que s’esperava, malgrat els paquets successius de sancions adoptades. Com que no són globals, els russos les han pogut esquivar.

Influents analistes conclouen que el temps juga en contra d’Ucraïna, i que si Ucraïna pretén vèncer ho ha de fer aviat

Per contra, l’economia ucraïnesa s’enfronta a greus dificultats i és totalment dependent de les ajudes occidentals. Influents analistes conclouen que el temps juga en contra d’Ucraïna, i que si Ucraïna pretén vèncer ho ha de fer aviat.

A Munic hi ha hagut trucades urgents a enviar més armes i municions a Kíev. L’Alt Representant de la UE, Josep Borrell, ha estat al capdavant d’aquestes trucades. S’ha parlat d’una gran ofensiva ucraïnesa a la primavera i d’una possible derrota definitiva de Rússia.

En aquests moments, són els russos els que avancen al camp de batalla. Les forces armades ucraïneses van curtes de municions i necessiten avions de combat. Encara que l’exèrcit ucraïnès aconseguís una ofensiva de primavera victoriosa, no és segur que Putin cedís i acceptés negociar la pau.

Podria succeir el contrari, és a dir, una escalada per la seva banda, utilitzant eventualment armes nuclears tàctiques. Una altra possible escalada podria venir d’una decisió xinesa d’ajudar militarment Rússia. Pekín, fins ara, adopta una posició equilibrada i no sembla disposada a recolzar militarment Moscou.

Hi ha divergències entre els objectius militars d’Ucraïna i els dels seus aliats occidentals.

Els ucraïnesos insisteixen que volen recuperar la totalitat del seu territori ocupat pels russos, incloent-hi Crimea. Els líders occidentals no els contradiuen en públic, però pensen en privat que no és realista.

El suport occidental avui unànime es podria veure erosionat en el futur. És el que Putin espera. Però de la mateixa manera que Putin confia en una esquerda de l’aliança occidental, Ucraïna i els seus aliats consideren que Putin podria arribar a tenir problemes interns que l’obliguessin a demanar negociacions de pau en algun moment.

Els assistents de la reunió han tornat a casa amb dues conviccions.

La primera, reconèixer que el més just és treballar per aconseguir la pau el més ràpidament possible. La segona, que el més realista és preparar-se per a un conflicte durador. El president francès i el canceller alemany ho havien advertit en les seves intervencions respectives al principi de la reunió.

Segons un informe elaborat per la CSM, nou de cada deu ucraïnesos estan disposats a continuar la lluita contra l’invasor rus, fins i tot en el pitjor escenari possible, el d’un atac nuclear rus.

Aquest informe mostra que Ucraïna no està preparada per cedir gens ni mica en una eventual taula de negociació amb el Kremlin, i que està “en contra de certes vel·leïtats occidentals sobre apaivagament de Putin, que recorden una reunió celebrada precisament a Munic l’any 1938” . Pel 93% d’ucraïnesos, “només la completa retirada russa dels territoris ocupats i la devolució de Crimea serien condicions acceptables per a l’alto el foc”.

Un altre informe de la CSM destaca que la guerra russa contra Ucraïna obliga Occident a ocupar-se més del “Sud Global”.

“Alguns països de l’anomenat Sud Global s’han mostrat reticents a condemnar amb claredat l’agressió russa i castigar Moscou amb sancions i aïllament diplomàtic”. “A diversos països emergents hi ha descontent amb l’ordre mundial existent que no els beneficia i que només creuen que beneficia Occident”. D’aquí poc hi haurà una altra votació a l’ONU sobre la guerra d’Ucraïna.

La narrativa de Putin defensa que una victòria russa liquidaria l’ordre internacional dictat per Occident, especialment pels Estats Units des del final de la Segona Guerra Mundial.

El nou president de la CSM, Christoph Heusgen, prestigiós diplomàtic alemany com l’anterior, ha declarat que “si no abordem el ressentiment que senten països de l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i l’Àsia cap a l’ordre internacional, que no sempre ha servit als seus interessos, tindrem dificultats per guanyar-nos els indecisos com a aliats en la defensa de normes i principis fonamentals“. La narrativa de Putin defensa que una victòria russa liquidaria l’ordre internacional dictat per Occident, especialment pels Estats Units des del final de la Segona Guerra Mundial.

Altres informes indiquen que vuit milions d’ucraïnesos han fugit del seu país a causa de la invasió de Rússia i catorze milions d’ucraïnesos han hagut d’abandonar casa seva per buscar seguretat. Es tracta de l’èxode més gran i més ràpid després de la Segona Guerra Mundial.

Dels vuit milions d’ucraïnesos inscrits a Europa, 4,8 milions s’han acollit, després d’haver-ho sol·licitat, al mecanisme de protecció temporal de la UE que atorga de manera automàtica permís de residència i treball més accés a habitatge, assistència sanitària i ajut social. Altres s’han acollit a mecanismes semblants existents a països no comunitaris.

La UE va activar per a un any el mecanisme el 4 de març de 2022, rescatant una directiva del 2001 per a desplaçats iugoeslaus. Després la UE ho va prorrogar i, per tant, continua vigent fins al març del 2024, un senyal més de com la UE i el món en general tenen assumit que la guerra russa contra Ucraïna pot ser llarga.

El país de la UE que ha rebut més ucraïnesos és Polònia, més d’un milió i mig, seguit per Alemanya amb una mica més d’un milió. Espanya n’ha rebut 169.837. Segons l’ONU, el 90% dels ucraïnesos escapats a l’estranger són dones i nens. Segons les últimes dades de l’Organització Mundial per a les Migracions (OIM), hi ha 5,4 milions de desplaçats interns.

Un any després de l’inici de la invasió (24 de febrer del 2022) algunes fonts situen les pèrdues russes en uns 200.000 militars, entre morts i ferits. Estimacions nord-americanes del novembre passat situen en 100.000 els soldats russos morts i ferits. Segons el govern rus, les xifres són molt inferiors a les anteriors, la dada del setembre era de 5.937. Ucraïna ha difós xifres sobre 40.000 víctimes pròpies.

Després de la reunió de Munic, les grans potències han mogut fitxa.

El president americà Biden s’ha desplaçat per sorpresa a Kíev per expressar el seu total suport a Ucraïna davant la invasió de Rússia, “per a tot el temps que calgui”. Després ha estat dos dies a Varsòvia, on ha pronunciat un emotiu discurs com a líder de les democràcies del món, en què ha declarat que “Ucraïna no serà mai una victòria per a Rússia; mai; la unitat de l’OTAN és sòlida com una roca “i on ha posat en relleu la lluita entre les democràcies i les autocràcies que viu el món. Un dictador decidit a reconstruir un imperi no podrà erosionar mai l’amor d’un poble per la llibertat; la brutalitat no destrossarà mai la voluntat dels qui volen viure lliures“.

El president Biden ha mantingut a Varsòvia una reunió amb nou líders dels països del flanc oriental de l’OTAN, que formen el grup dels Nou de Bucarest o el B-9 (Bulgària, Romania, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Estònia, Letònia, Lituània i Polònia). En aquesta reunió Biden ha declarat que “defensarem literalment cada polzada de l´OTAN”.

Polònia juga un paper clau a la guerra d’Ucraïna. L’actual Ambaixador nord-americà a Varsòvia –fill de Zbigniew Brzezinski, anterior responsable de la política exterior americana amb el president Carter i gran expert en geopolítica– ha declarat que “els polonesos saben que els Estats Units defensaran cada centímetre del seu territori; és per això que han pogut obrir els braços als ucraïnesos“.

Alhora, Putin ha pronunciat un solemne discurs al Kremlin afirmant que els occidentals “són els que han començat aquesta guerra “i “nosaltres intentem aturar-la”, alhora que suspenia la participació russa en el darrer tractat de desarmament nuclear encara vigent amb Estats Units (Start III).

L’endemà, s’ha donat un bany de masses “patriòtic” a un estadi de futbol moscovita. Ha declarat rotundament que “no es pot vèncer Rússia” i que “protegirem els nostres fills de la degradació i la degeneració (d’Occident)”. Putin denuesta el col·lectiu LGTBI i s’erigeix en capdavanter de la família i la tradició.

A Brussel·les la UE prepara el llançament immediat del desè paquet de sancions contra Rússia.

És desolador contemplar des de Brussel·les el conflicte entre Europa i Rússia quan totes dues estan cridades històricament a entendre’s, perquè Europa no és Europa sense Rússia i Rússia no és Rússia sense Europa. La història, la cultura i l’economia ens uneixen. Però a Brussel·les és generalitzada la impressió que no hi ha futur en les relacions entre totes dues mentre Putin continuï al Kremlin. Brussel·les vol una Rússia democràtica i sòcia dEuropa.

Per part seva, el cap de la diplomàcia xinesa, Wang Yi, que va assistir personalment a la conferència de Munic, ha viatjat a Budapest i Moscou. Wang Yi va suggerir a Munic als països europeus que “pensin amb calma“ la manera de posar fi a la guerra, i ha afirmat que “per molt difícil que sigui la situació, no podem deixar de buscar la pau“. A Moscou ha declarat que “les relacions entre la Xina i Rússia són fermes com una roca“.

Fins ara la Xina ha mantingut una posició d’ambigüitat i d’equilibri en el conflicte entre Rússia i Ucraïna, amb el vot abstencionista a l’ONU. La Xina ha demanat respecte a “la integritat territorial de tots els països” i que es pari atenció a les “legítimes preocupacions de tots els països”, incloent Rússia.

La Xina està preparant un pla de pau que es podria fer públic el 24 de febrer, primer aniversari de la invasió russa d’Ucraïna.