Per a Espanya, el més important de la cinquantena reunió anyal a Davos (Suïssa) del World Economic Forum ha estat la presència del cap de govern Pedro Sánchez per tranquil·litzar els inversors internacionals davant del nou govern de coalició amb Unidas Podemos i amb el seu compromís que es respectaran els objectius de reducció del dèficit públic. La reafirmació d’aquesta promesa, que els mercats financers havien posat en dubte, condicionarà de forma determinant l’elaboració dels pressupostos espanyols per a aquest any, ja que no podran ser tan expansius com es pretenia. És evident que Sánchez ha anat a Davos a vendre confiança.
Per a la Unió Europea (UE), la millor notícia sortida aquest any de Davos ha estat l’anunci sorpresa que d’aquí poques setmanes s’arribarà a un acord comercial amb els Estats Units. Així ho van confirmar Donald Trump i Ursula von der Leyen, la nova presidenta de la Comissió Europea. Si això es confirma, s’evitarà la guerra comercial entre europeus i americans i es desbloquejarà un contenciós que frena tant inversions com la creació d’ocupació als països europeus.
Sobre la situació de l’economia mundial, a Davos han bufat vents més optimistes que l’any passat, ja que s’han aclarit moltes incerteses que faran possible que el creixement global assoleixi un 3,3 per cent, que no és gaire, però que allunya força els temors d’una recessió. Malgrat això, la nova directora general del Fons Monetari Internacional (FMI), la búlgara Kristalina Georgieva, no ha pogut evitar esgarrifances quan comentava l’elevat deute que hi ha al món i els nivells de vertigen que han assolit les borses davant l’elevada atracció pel risc que provoquen els baixos tipus d’interès. Flotava a l’ambient que aquí s’hi amaga un problema de grans dimensions. Juntament amb aquesta preocupació, els líders mundials reunits a Davos n’han destacat una altra: la crisi climàtica. Fins i tot la nova presidenta del Banc Central Europeu (BCE), la francesa Christine Lagarde, ha anunciat que la institució impulsarà accions per promoure la lluita contra l’escalfament global. Donald Trump, l’estrella de la reunió d’enguany, s’ha quedat sol en la defensa dels seus postulats negacionistes. Tot un president dels Estats Units s’ha hagut d’enfrontar a una adolescent, la sueca Greta Thunberg, a qui ha acusat de catastrofista per liderar la lluita contra el canvi climàtic. Però ella ha insistit que tenia tota la raó en denunciar a Davos que el món no fa prou per combatre aquesta crisi.
L’edició d’enguany del World Economic Forum a Davos ha servit, una vegada més, a les elits del planeta per prendre el pols als problemes i els reptes del món, entre els quals ha destacat la revolució digital i l’impacte negatiu que tindrà en l’ocupació. Per altra banda, s’ha volgut apostar clarament pel multilateralisme a l’hora d’afrontar els grans reptes del present i del futur, contràriament a les pretensions bilaterals i proteccionistes de Trump. També ha sobresortit la necessitat de revertir la desacceleració econòmica i la urgència de combatre l’emergència climàtica de manera decidida. Val a dir que Davos sempre ha volgut representar el multilateralisme i la globalització. Els responsables del World Economic Forum saben perfectament que els temps que corren no són gaire favorables a cap d’aquests dos darrers conceptes.
La Conferència de Seguretat de Munic, sovint coneguda com “el Davos de la defensa” o “el Davos de la geopolítica”, ha posat de relleu la distància que separa avui en dia els Estats Units de la UE i la pujada de to del contenciós tecnològic entre els Estats Units i la Xina, en el que Europa queda atrapada. El president d’Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, ha obert la conferència declarant que “amb la seva actual administració, el nostre principal aliat, els Estats Units, rebutja la idea de comunitat internacional”. El representant nord-americà, el secretari d’Estat Mike Pompeo, li ha replicat al·legant que “unes afirmacions semblants no reflecteixen en absolut la realitat”. El president Macron ha fet costat al president alemany declarant que “vivim un debilitament d’Occident davant d’Àsia i Rússia mentre Estats Units es replega, per tant la UE s’ha de refer com a potència política i estratègica”. L’Alt Representant de la UE per a Afers exteriors i seguretat, Josep Borrell, s’ha afegit a les crítiques dels dos presidents europeus tot declarant que la UE necessita una política exterior i defensa més decidida i assertiva, amb veu pròpia davant dels Estats Units i la Xina. “Europa ha de tenir més poder militar sense deixar de reforçar al mateix temps l’OTAN, però no solament militar, sinó també contra aspectes com la crisi climàtica, i no pot quedar atrapada entre la rivalitat xinesa-americana”.
El tema estrella de la conferència ha acabat sent la guerra tecnològica entre els Estats Units i la Xina. Els americans han col·locat l’empresa xinesa Huawei en el centre d’aquesta batalla per raons de seguretat nacional. Les empreses americanes (com Apple, Microsoft, Google i Amazon) segueixen dominant l’univers digital, però la competència xinesa és cada vegada més important i els americans sostenen que al seu darrera s’hi troba l’acció del govern xinès amb pretensions de dominació mundial. El creixement de Huawei a Europa desagrada profundament a Trump. Huawei ha aportat 12.800 milions d’euros al PIB d’Europa l’any 2018 i ha generat 169.700 llocs de treball directes i indirectes a través de les seves cadenes de subministrament. El fabricant xinès té 23 centres de recerca a 12 països europeus.
El secretari d’Estat de Defensa dels Estats Units, Mark Esper, ha declarat a Munic que “l’adopció del 5G per part de la Xina pot comprometre les actuals aliances”, i que “cal que la comunitat internacional desperti davant del desafiament xinès i la seva manipulació de les regles de l’ordre internacional”. “El Partit Comunista xinès avança més i de pressa en la direcció incorrecta, amb més repressió interna, més pràctiques econòmiques depredadores, més mà dura i una actitud militar més agressiva”.
No és descabellat pensar que la guerra tecnològica entre els Estats Units i la Xina pot estar al darrere de la recent cancel·lació del Mobile World Congress a Barcelona.
Per a la Unió Europea (UE), la millor notícia sortida aquest any de Davos ha estat l’anunci sorpresa que d’aquí poques setmanes s’arribarà a un acord comercial amb els Estats Units Share on X
Víctor Pou és doctor en dret i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona,