Durant la Guerra Freda, es deia que els Estats Units albergaven un complex industrial-militar que promovia els interessos econòmics de la indústria armamentística, mentre que la Unió Soviètica era un complex industrial-militar en sí mateixa.
Tres dècades després de la caiguda definitiva de l’URSS, la qüestió per als Estats Units és fins a quin punt han de desenvolupar un semblant complex per fer front la Xina, que s’està convertint en un, com ja va fer el país de Stalin en el seu moment.
És indubtable que el desafiament per als Estats Units, i per al món occidental en general, que suposa l’auge de la Xina requereix una estratègia a llarg termini i quantiosos recursos per posar-lo en pràctica .
No obstant això, hi ha un risc per als Estats Units, i és voler emular l’enfocament sino-soviètic i convertir-se ells també en un complex industrial-militar.
En altres paraules, Washington no ha de caure en la temptació de seguir l’estratègia xinesa de fusionar els àmbits civil i militar. Així ho pensa John Thornhill, periodista del Financial Times .
Segons aquest expert en matèria d’innovació i tecnologia, una cosa és que el govern i les empreses col·laborin, i una altra de molt diferent és que es fusionin.
Aquesta temptació és avui dia particularment forta en un àmbit molt concret, el de la intel·ligència artificial (IA), en què la Xina està invertint de forma massiva.
De fet, un recent informe de la Comissió de Seguretat Nacional dels Estats Units en matèria d’IA apunta que Pequín podria avançar definitivament al seu gran rival durant la propera dècada.
El paper crucial de la Intel·ligència Artificial en la defensa i seguretat nacionals
Nombrosos experts sostenen que la IA serà d’importància cabdal en matèria de seguretat nacional.
En primer lloc, es tracta d’un saber que pot ampliar enormement la major part de capacitats militars. En el futur, “la guerra s’enfrontarà algoritme contra algoritme”, afirmava l’informe de la Comissió.
Però no és només en el camp de batalla que la IA pot afectar greument la seguretat nacional d’un país. En els àmbits de l’economia i la societat, aquesta pot usar-se com a arma d’influència massiva, soscavant la seva estabilitat i cohesió.
Només cal pensar en els atacs informàtics recents contra hospitals en plena pandèmia de Covid per entendre el risc que suposaria una ofensiva informàtica a gran escala dirigida pel ministeri de defensa d’un país poderós.
Fins i tot en el cas que s’evités una guerra oberta (i aquest és potser el punt més important), la IA podria desplegar-se per causar enormes danys a la rereguarda, a l’autèntic nucli d’una nació i d’on provenen tots els seus recursos, fins i tot immaterials, en cas de conflicte.
En l’escenari actual, una complicació afegida per a les estratègies d’IA dels Estats Units i els seus socis europeus és que, a diferència de la Unió Soviètica, la Xina no s’està aïllant.
L’estratègia de Pequín en aquest punt és infinitament més fina que la de de Moscou, i consisteix a protegir les seves capacitats gelosament al mateix temps que intenta obrir-se el màxim possible per aprofitar-se de les innovacions estrangeres.
A més, a diferència del que succeïa als anys 40 amb l’energia nuclear, avui en dia són principalment empreses privades qui disposen de les tecnologies més avançades en matèria d’IA, al menys als Estats Units. La seva pròpia Comissió de Seguretat Nacional en matèria d’IA està liderada per un expresident de Google.
Amb tot, és urgent que els Estats Units trobin un equilibri entre protegir els seus campions de la IA com Google, Facebook o Amazon sense que aquests abusin de la seva posició.
En cas que aquests abusos es sistematitzin, impediran l’auge de la nova fornada de líders i empreses que ha de prendre el relleu dels actuals campions i així assegurar la supremacia de país.
Dit d’una altra manera, cal evitar la formació d’un complex industrial-militar en el camp de la IA. Aquest va ser el gran error de la Unió Soviètica: malgrat els seus brillants científics i enginyers, la seva amalgama civil-militar va acabar per ofegar la veritable innovació.
És possible que la Xina estigui seguint el mateix camí, i si aquest fos el cas, res millor que no caure en el mateix error.
Loading ...
