El malestar per la inflació ha començat a disparar les protestes socials. D’aquesta manera i d’una forma una mica sorprenent, una vaga de petits transportistes i autònoms, que el govern Sánchez menystenia per la seva escassa significació, està creant seriosos problemes en els subministraments.
En aquest sentit, el sector agrari és el més perjudicat, tant per l’afectació com perquè es tracta de productes periples i que, per tant, si no poden ser transportats en uns determinats terminis, senzillament es fan malbé. També s’apunta la possibilitat d’una vaga general al sector de la pesca dilluns que ve, que accentuaria el desproveïment de peix, però encara queden dies perquè l’amenaça es confirmi.
El que és evident és que la inflació anirà a més i molts especialistes ja parlen que en concret a Espanya arribarà als dos dígits. En aquestes condicions esdevindrà molt difícil mantenir estabilitzats els salaris per evitar entrar en una espiral inflacionista.
Cal recordar que el nostre país presenta quatre hàndicaps molt importants. El primer és que és l’economia europea més endarrerida en relació amb la recuperació de la crisi econòmica de la covid. El segon és que la nostra estructura de preus és més inflacionària, de l’ordre de 2 punts de mitjana. I el tercer i quart són que tenim un elevat dèficit i deute públic. És una mala combinació. També és el país europeu que fins al moment actual menys mesures ha adoptat per pal•liar l’impacte inflacionari i la manca de productes. El fet de voler esperar fins a finals de març per veure quines mesures assumeix la UE en matèria de preus energètics, accentua el problema i crispa el clima social.
En aquests moments les primeres reivindicacions són clares, nous ERTOS, que vol dir més desarborament per part de l’estat, un mínim de 3.000 milions d’euros directes en ajuts i menys IVA, que és el tipus d’impost que castiga més a les rendes inferiors. Hi ha experts que reclamen temporalment un IVA zero per als productes bàsics. Són també reivindicacions necessàries, reduir el pes dels impostos en els carburants. Sembla necessària la moratòria dels crèdits de l’ICO que afecten unes 900.000 persones i també suspendre l’alça de les cotitzacions a la Seguretat Social, que està previst que s’incrementin en un 0,6%. Els autònoms també defensen endarrerir la reforma de les cotitzacions, i el sector primari reclama un pla especial perquè es veuen afectats no només per l’increment del cost de l’energia, sinó també dels fertilitzants, que estan molt connectats a aquella, i dels cereals.
Com es pot constatar, l’estat de les coses que reclamen l’acció de govern són moltes i complexes, perquè al mateix temps ha de modificar a la baixa els ingressos previstos si és que acull les necessàries reduccions impositives. En aquest sentit, una mesura addicional que s’està convertint en clamor és que es deflacti l’escala fiscal per evitar que la inflació contribueixi a multiplicar la pressió impositiva perquè el que fa és inflar els ingressos.
Un problema derivat de tota aquesta situació és que, segons i com actuï el govern, la desigualtat i la pobresa relativa, que ja eren un problema abans, encara augmentaran més, perquè és ben conegut que la inflació castiga molt més a les rendes inferiors.
En la mesura que la situació de conflicte a Ucraïna i de sancions a Rússia es mantinguin, la crisi s’accentuarà i aquí un dels centres de gravetat és Alemanya, perquè a part del carbó, el petroli i el gas, Rússia és un important mercat d’importació de ferro i acer, de metalls no ferrosos, de fertilitzants i alumini procedents d’Alemanya. Mentre que Ucraïna és un proveïdor per diversos aspectes de la producció industrial alemanya. Per exemple Volkswagen ja ha aturat dues de les seves principals plantes, la de Zwickau i Dresden perquè no ha pogut assegurar les importacions de cablejat elèctric necessari per a la producció d’automòbils produïda a Ucraïna.
També està per veure l’impacte alsector bancari. En aquest cas la bufetada més gran se l’endurien França i Itàlia. Tres bancs en concret estan especialment exposats són Raiffeisen, UniCredit i Société Générale. Que el focus de l’impacte estigui localitzat no significa que no pugui tenir repercussions per carambola en altres bancs.
Les perspectives no són bones en el sentit que les sancions continuen creixent, la guerra també es manté i hi ha una clara pressió perquè Alemanya deixi de comprar el gas rus. Si finalment prengués la decisió extrema de tallar el proveïment, aleshores no hi ha cap mena de dubte que Europa, a través d’Alemanya, entraria en resecció.
Loading ...
