El 5 de juliol del 2025 havia de ser un dia de celebració espiritual i memòria històrica per a la ciutat de Vic. Amb motiu del 400è aniversari de Sant Miquel dels Sants, el Bisbat va convidar monsenyor Luis Argüello, president de la Conferència Episcopal Espanyola, a presidir la missa major. No obstant això, el que havia de ser un acte litúrgic i commemoratiu va acabar convertit en un episodi de censura, amenaces i pressió política. I, el més preocupant, amb una normalització esbalaïdora per part dels qui, en nom de la diversitat i la inclusió, van acabar exercint una forma clara d’exclusió.
Partits com ERC, la CUP i Vic en Comú Podem, juntament amb col·lectius com els CDR i comparses festives, van expressar el seu rebuig a la presència del bisbe. No es van limitar a manifestar-ne el desacord: van anunciar públicament protestes, boicots sorollosos i van amenaçar la celebració de l’acte, amb la finalitat explícita d’impedir que la missa es pogués celebrar en condicions de respecte i recolliment.
Els Mossos d’Esquadra van advertir del risc que suposaven aquestes accions tant per a la integritat dels assistents com per al patrimoni artístic del temple, de manera que van ficar més por al cos, en lloc de protegir els drets constitucionals, que per això hi són. Van ser missatgers de la por Davant d’aquesta situació, el Bisbat va optar per suspendre la missa a la catedral.
L’Ajuntament, per la seva banda, va mantenir la resta del programa de la festa major com si no passés res. No va buscar mediació, ni va oferir garanties jurídiques, ni va condemnar les amenaces. Va preferir mirar cap a una altra banda. Col·laboro passivament. Què hauria fet el consistori davant les amenaces a un acte LGBTIQ? És evident que els catòlics són ciutadans de segona a Catalunya. Mentrestant el president de la Generalitat, que s’ha declarat reiteradament catòlic, guarda silenci.
Llibertats que no són negociables
Aquest episodi no es pot entendre simplement com una discrepància política o una expressió de rebuig legítim. El que ha passat vulnera principis fonamentals protegits per la Constitució Espanyola:
- La llibertat religiosa i d’expressió (Art. 16 CE): La missa prevista no era una manifestació pública, sinó un acte privat de culte en un recinte religiós. Amenaçar-ho d’impedir-ho per la força és un acte de censura, contrari a les garanties més elementals de l’Estat de dret.
- La igualtat davant la llei (Art. 14 CE): La llibertat d’expressió no es pot condicionar al contingut ideològic del missatge. En una autèntica democràcia, els drets no s’atorguen ni es retiren en funció de simpaties polítiques. Permetre amenaces contra certs discursos i no contra altres és, de fet, una discriminació.
- El principi d’ordre públic i proporcionalitat (Art. 20.4 CE): Cedir davant del xantatge de grups organitzats estableix un precedent gravíssim: qui cridi més o intimidi millor podrà callar el seu adversari. S’institucionalitza així la violència com a forma de veto.
Exageració o realitat? L’ombra del totalitarisme
Alguns titllaran d’alarmista —o fins i tot de provocació— la comparació amb pràctiques nazi-feixistes. Però no es tracta de paraules buides: la història demostra que el silenci imposat a través de la por és l’avantsala dels autoritarismes. No és només que s’impedís una missa. És que es va impedir des d’una lògica de coacció, assenyalament i amenaça, no pas des del debat o la crítica. Es va tractar d’eliminar l’altre —en aquest cas una veu religiosa— no amb arguments, sinó amb amenaces i pressions, amb por.
“El mal que hi ha al món ve gairebé sempre de la ignorància, i les bones intencions, si no estan il·luminades, poden fer tant de mal com la maldat.”
— Albert Camus, «La pesta»
Aquest advertiment de Camus cobra vida en situacions com la de Vic. Perquè molts dels que impulsen aquestes campanyes creuen estar del costat correcte de la història. Però quan les bones intencions s’imposen mitjançant intimidació acaben destruint el mateix teixit moral que diuen protegir.
Conseqüències que no s’han de banalitzar
Aquest acte de censura institucionalitzada no és un cas aïllat, ni una anècdota local. Té implicacions greus:
- Es normalitza la intimidació com a mètode polític.
- Es legitima el silenciament de minories o dissidents.
- S’obre la porta a vetos futurs: avui a una missa, demà a una conferència, una emissora de ràdio o un autor incòmode.
Acceptar aquest precedent equival a permetre que els drets individuals se sotmetin al judici fluctuant de la majoria local. És la democràcia reduïda a populisme: el dret no emana de la llei, sinó de la cridòria.
Què es pot fer?
Davant d’aquests fets, no n’hi ha prou amb la resignació. Es necessiten respostes fermes i proporcionals:
- Acció legal: Aplicar el Codi Penal on s’ha coaccionat, organitzat boicot o posat en risc persones en un recinte tancat (Art. 172 CP).
- Responsabilitat institucional: L’Ajuntament no pot ser còmplice passiu. Hauria de garantir l’exercici de drets fonamentals. El silenci equival a un aval. El parlament ha de parlar. El govern de la Generalitat ha d’advertir. Si no ho fan, són còmplices d’un mètode que s’inspira en el feixisme.
- Reafirmació de principis democràtics: La llibertat d’expressió no es reserva per al que agrada. Allò que molesta també té dret a existir, perquè això és, precisament, l’ànima d’una democràcia: tolerar fins i tot allò que hom preferiria no sentir.
Un advertiment final
Dir nazi-feixista a aquesta pràctica no és retòrica. És reconèixer un patró inquietant: fer servir la coacció per anul·lar el que és diferent. Avui ha estat una missa. Demà podria ser un autor, un periodista, un científic o un ciutadà qualsevol. Si la por es converteix en àrbitre del discurs, la democràcia s’haurà rendit.
No és moment d’equidistàncies ni de silencis còmodes. La llibertat no es defensa només quan ens afavoreix, sinó sobretot quan ens incomoda. I aquesta és, potser, la batalla més difícil de totes. I cal donar-la
Avui ha estat una missa. Demà podria ser un autor, un periodista, un científic o un ciutadà qualsevol. Si la por es converteix en àrbitre del discurs, la democràcia s'haurà rendit Share on X
Loading ...
