El president Sánchez amb el seu discurs de retorn, si és que mai se’n va arribar a anar, explicava com de bé va l’economia. És cert, les dades són bones en relació amb l’entorn europeu, però ho són per la caiguda més gran del 2022 i la lenta recuperació posterior, que fa que no recuperem distància en relació amb el PIB europeu.
L’evidència és que continuen i amenacen els problemes de fons, perquè l’economia espanyola creix, però ho fa per la injecció massiva d’immigrants i d’inversió dels Fons europeus, però a partir de 2026 això mateix serà una font de problemes.
En conjunt, s’espera que el creixement potencial de l’economia oscil·li al voltant de l’1,7% entre el 2024 i el 2026. El creixement al llarg del segle ha estat de l’1,7%, però a base d’una injecció massiva d’immigració de baixa productivitat, fet que ha comportat el retrocés en comparació amb la UE en termes de renda per capità.
Així, el creixement mitjà de l’economia espanyola el període 2014-2019 va ser del 2,4% en termes reals, que es desglossa en un creixement de l’1,6% del factor treball, del 0,5% del factor capital i de només el 0,3% de la productivitat total dels factors (PTF).
Si examinem la productivitat aparent del treball d’Espanya, el seu creixement mitjà entre el 2014 i el 2022 en termes reals va ser del 0,3%, inferior al 0,9% del conjunt de la UE.
Si fem una comparativa internacional, s’observa que existeix una bretxa important entre el nivell de productivitat espanyol i el de la zona de l’euro i les principals economies europees.
El 2022, el PIB nominal per hora treballada a Espanya era el 76% del valor registrat a la zona de l’euro i només el 63% d’Alemanya. Aquesta bretxa amb prou feines s’ha reduït en les dues últimes dècades: l’any 2000, el PIB per hora treballada espanyol era el 74% del valor registrat a la zona de l’euro i el 61% del d’Alemanya. Hem reduït 2 punts percentuals la diferència en 22 anys!
Què explica aquestes diferències?
Una de les claus de la productivitat és la qualitat del capital humà d’una economia. Els treballadors amb un nivell educatiu més alt i tècnicament més qualificats són més productius. Segons ho constata el Banc d’Espanya, hi ha un dèficit significatiu en el nivell de formació dels treballadors i dels empresaris espanyols en relació amb la mitjana de la zona de l’euro.
Un altre aspecte clau per a la productivitat és la dimensió de les empreses. A Espanya, el nivell de productivitat de les grans empreses és més del doble que el de les microempreses. No obstant això, el pes de les empreses de dimensió mitjana o gran a l’economia espanyola és menor que en altres països.
També quan parlem sobre el futur de la productivitat, és fonamental analitzar el pes de la inversió en recerca i desenvolupament en l’economia. En concret, el percentatge del PIB assignat a recerca i desenvolupament és, a Espanya, de l’1,3% del PIB, clarament per sota de la mitjana del 2,0% de la zona de l’euro.
El creixement econòmic espanyol -i encara més el català- per població, experimenta un greu contrasentit. Creix per la incorporació massiva de mà d’obra estrangera de baix nivell en capital humà i decreix en capital humà autòcton per emigració dels professionals ja formats: el valor del capital humà que perd Espanya per l’efecte de l’emigració supera els 150.000 milions d’euros el 2022, i per pèrdua de capital humà potencial a causa d’elevada xifra d’avortaments, prop de 100.000 a l’any, l’equivalent a uns 2.300 milions d’euros anuals, de l’ordre del 2% del PIB, el que significa una xifra superior al creixement potencial del PIB.
Tot plegat fa que el creixement del PIB potencial a mitjà termini es preveu que sigui de l’1,3%. Així, el Banc d’Espanya estima un creixement potencial de l’1,1% el 2030 en absència dels fons europeus NGEU, però si es tenen en compte els fons NGEU, augmenta la previsió fins a una forquilla entre l’1,3% i l’1,9%, en funció dels supòsits sobre l’impacte dels fons.
Per la seva banda, l’AIReF estima un creixement potencial de l’1,3% a mitjà termini a partir del 2028, si aquesta previsió es transforma en PIB real i continuen els mateixos paràmetres sobre la població ja apuntats i res fa el govern Sánchez per modificar-los, la renda per càpita espanyola continuarà sense convergir amb la de la UE malgrat el creixent del PIB. En altres termes la nostra butxaca no millorarà.
Les dades econòmiques són bones en relació amb l'entorn europeu, però ho són per la caiguda més gran del 2022 i la lenta recuperació posterior, que fa que no recuperem distància en relació amb el PIB europeu Share on X
Loading ...
