Per una democràcia real: Com transformar la política des de la societat civil i el poder de la ciutadania per canviar-ho tot

La política s’ha convertit en un dels principals problemes de la nostra societat a causa de la manera d’actuar dels partits, tant al govern com a l’oposició. S’ha consolidat una partitocràcia on la finalitat de cada partit és el seu propi benefici i no el bé comú.

El govern espanyol no és representatiu, sinó molt minoritari, però la singularitat espanyola (no existeix el vot de censura sinó de confiança al candidat de l’oposició) i la feblesa i dispersió d’aquesta permet governar des del marge. El mateix passa a Catalunya: el govern només té 42 diputats de 135, i a l’Ajuntament de Barcelona, Collboni governa amb 10 de 41.

L’executiu margina el legislatiu i intenta controlar el poder judicial. Mentrestant, la societat es divideix entre una majoria desencantada i apàtica, i una minoria polaritzada per la contesa partidista. A més, el govern adopta pràctiques amb tons totalitaris que degraden la democràcia parlamentària. D’altra banda, hi ha una manca de protecció de les garanties constitucionals a causa del partidisme polític del Tribunal Constitucional.

En aquest context, els propis partits no busquen ni tenen capacitat de regeneració. Sorgeix, per tant, la necessitat d’un moviment cívic-social independent dels partits polítics que neixi de la societat civil, amb l’objectiu de regenerar, reparar i renovar la vida política des de la societat civil, impulsant una transformació política profunda que recuperi la confiança ciutadana, enforteixi les institucions democràtiques i garanteixi una representació real de l’interès comú.

Aquí tens una estratègia per aconseguir-ho.

Un apunt elaborat a partir d’una tesi inicial i tres interaccions successives amb les respostes de GPT o4-mini, dels quals ometo bona part del detall per la seva extensió (13 pàgines) i afegeixo un decàleg de compromisos com la dignitat de la persona i el bé comú, que enmarquen el procés i constitueixen el seu marc de referència.

1- Objectiu general i específics

Objectiu general

Mobilitzar la consciència cívica, ètica i democràtica de la societat civil per enfrontar pacíficament i democràticament una crisi institucional, forçant el govern minoritari a convocar eleccions anticipades. Recuperar la democràcia com a representació de l’interès comú i per a la consecució del bé comú.

Objectius específics:

– Reformar el sistema polític perquè els ciutadans siguin el centre de la presa de decisions.

– Limitar la influència dels partits en les institucions de l’Estat.

– Reequilibrar la separació de poders:

– Garantir la independència del poder judicial.

– Enfortir el paper del legislatiu perquè pugui controlar efectivament l’executiu.

– Regenerar la cultura política:

– Promoure l’ètica pública i la transparència.

– Eliminar la corrupció i els privilegis de la classe política.

– Promoure i regir-se per una ètica de la virtut.

– Incentivar la participació cívica:

– Mobilitzar la societat perquè recuperi el seu protagonisme en la política.

– Crear espais de deliberació ciutadana fora del control dels partits.

– Restaurar una democràcia inclusiva i no extractiva i l’estat de dret.

– Fomentar el respecte a les institucions i a la legalitat.

– Promoure una cultura de diàleg i deliberació, en lloc de polarització i enfrontament.

– Establir mesures perquè les lleis i les polítiques públiques siguin eficaces, eficients, econòmiques i els seus procediments assegurin la màxima inclusió possible.

– Només amb lleis de qualitat tindrem un estat i una economia de qualitat.

2- Principis fonamentals

– Ciutadania activa i conscient.

– Regeneració democràtica i ètica pública.

– Mobilització pacífica i democràtica.

– Transparència institucional.

– Responsabilitat política.

– Ètica de la virtut fonamentada en la cultura cristiana, que és l’única que ens ha proporcionat un codi ètic que no podem perdre, sense pagar un cost extraordinari per això, tal com està succeint.

3- Punts programàtics fonamentals

• Reforma del sistema de representació.
• Independència dels poders de l’Estat.
• Transparència i ètica en la vida pública.
• Participació ciutadana i control social.
• Educació cívica i enfortiment del teixit social.

4- Principis clau per a l’èxit del moviment

– Evitar convertir-se en un partit polític. Ha de ser un moviment cívic amb incidència real, no una estructura electoral.

– No caure en la polarització. Centrar-se en el bé comú, sense alinear-se amb blocs partidistes.

– Connectar amb la societat real. No ser elitista ni tancat, sinó representar problemes ciutadans concrets.

– Mantenir independència financera. No acceptar finançament de grups amb interessos partidistes.

– Establir aliances amb altres entitats i associacions de caràcter cívic i social.

5- Estratègia d’organització i acció del moviment

Per assegurar la viabilitat i l’impacte a llarg termini, es planteja una estratègia organitzativa i operativa basada en els següents pilars:

Construcció i ampliació de la base social

Convocatòria àmplia i diversa:

– Convidar associacions, col·lectius, acadèmics, juristes, periodistes i tota la ciutadania interessada en una renovació ètica i democràtica.

– Fomentar la creació de grups locals i xarxes territorials que integrin la diversitat cultural i social del país.

Inclusió d’actors tradicionals i emergents:

– Establir aliances estratègiques amb organitzacions socials, sindicats i moviments ciutadans històrics i emergents.

– Generar espais de diàleg intergeneracional i de gènere que enriqueixin la visió del moviment.

Estratègia de comunicació integral i participativa

Campanyes de sensibilització i educació:

– Dissenyar campanyes de comunicació que expliquin de forma clara i accessible els riscos de la partitocràcia i els beneficis d’una democràcia renovada.

– Utilitzar múltiples canals (xarxes socials, mitjans tradicionals, trobades presencials) per arribar a diferents segments de la població.

Transparència i retroalimentació:

– Establir canals de comunicació bidireccional on la ciutadania pugui aportar idees, suggeriments i crítiques.

– Publicar informes periòdics sobre les activitats, els avanços i els reptes del moviment.

Incidència política i acció legal

Diàleg i pressió institucional:

– Presentar propostes de reforma davant parlaments, organismes internacionals i plataformes de governança.

– Organitzar meses de diàleg amb representants de diverses forces polítiques i socials, mantenint sempre la independència del moviment.

Acció jurídica i mecanismes de defensa:

– Impulsar accions legals i emparats ciutadans davant mesures que contravinguin els principis democràtics i constitucionals.

– Col·laborar amb juristes i defensors de drets per elaborar estratègies legals que defensin la integritat de les institucions.

Sostenibilitat i autonomia financera

Finançament ètic i transparent:

– Cercar fonts de finançament independents, basades en aportacions ciutadanes, donacions de fundacions compromeses amb la democràcia i campanyes d’autofinançament.

– Publicar informes financers regulars i sotmetre els comptes a auditories externes per garantir la transparència.

Gestió responsable de recursos:

– Optimitzar l’ús de recursos a través de col·laboracions, voluntariat i l’aprofitament de plataformes digitals per minimitzar costos operatius.

6- Principis i valors rectors

L’èxit del moviment dependrà de l’adhesió a una sèrie de principis ètics i estratègics:

• Independència política: Evitar la transformació en un partit electoral o en una agrupació ideològica tancada, mantenint sempre l’autonomia davant interessos partidistes o econòmics.
• Transparència i rendició de comptes: Actuar de forma clara, publicant tota la informació rellevant i establint mecanismes de control intern i extern.
• Innovació i adaptabilitat: Estar en constant renovació i adaptació a les noves tecnologies i formes de participació, fomentant una cultura d’aprenentatge i evolució.
• Compromís amb el bé comú: Prioritzar sempre l’interès col·lectiu i l’enfortiment de la democràcia, rebutjant la polarització i l’enfrontament ideològic.

7- Full de ruta i implementació

Per transformar aquesta proposta en una realitat concreta, es planteja un full de ruta en fases:

• Fase 1: Diagnòstic i organització inicial.
• Fase 2: Consolidació de la base i campanya de sensibilització.
• Fase 3: Incidència i reformes institucionals.
• Fase 4: Avaluació, retroalimentació i expansió.

8- Conclusió: Una crida a l’acció

El deteriorament democràtic i l’hegemonia de la partitocràcia han deixat la societat al marge de la presa de decisions. Tanmateix, l’esperança i la transformació són possibles si la ciutadania s’organitza de manera ètica, participativa i decidida. Aquest moviment cívic-social és una resposta al desencant, una invitació a recuperar el poder popular i a restablir una democràcia real i plural.

Decàleg de compromisos per la dignitat humana i el bé comú

Punt de partida: La importància i el sentit de la Declaració Universal de Drets Humans de 1948.

1. La vida és el primer de tots els drets humans, sense el qual els altres drets perden el seu fonament. Per això, és el nostre deure protegir jurídicament el dret a la vida de tot ésser humà.
2. La defensa de la vida ha de començar des del moment de la seva concepció, quan l’ésser humà és més vulnerable i indefens. La destrucció d’embrions humans, la clonació, la manipulació genètica i la gestació subrogada són pràctiques que hem de rebutjar. En lloc seu, s’ha de promoure i prioritzar la investigació amb cèl·lules mare adultes, incloses les investigacions amb cèl·lules mare adultes reprogramades a un estat embrionari i les cèl·lules mare provenientes del líquid amniòtic i del cordó umbilical.
3. La família és la cèl·lula bàsica de la societat, la primera escola per construir el caràcter i els valors que configuren l’individu i el preparen per exercir un paper positiu en la societat. Per això, la defensa de la família exigeix un compromís inequívoc de la nostra part. L’Estat ha de reconèixer la importància social i econòmica del matrimoni i de la família; per això, s’han de promoure polítiques públiques amb perspectiva familiar.
4. El matrimoni és una institució entre un home i una dona en la qual cadascun aporta una contribució diferent i alhora complementària al procés de formació de la família. Per això, és vital promoure aquesta institució a nivell cívic i donar-li suport a nivell jurídic.
5. És dret dels pares decidir l’educació dels seus fills segons les seves conviccions morals, religioses, filosòfiques i pedagògiques, la qual cosa constitueix un element central per a la defensa de la dignitat de la persona. L’Estat no pot ni ha de substituir els pares en aquesta tasca.
6. El treball és un element essencial de la dignitat de la persona, ja que en ell troba l’oportunitat de desenvolupar habilitats, guanyar-se la vida, crear un patrimoni familiar i contribuir al bé comú de la societat. La promoció de salaris justos i decents per a totes les persones de la nostra societat hauria de ser sempre una prioritat, que permetin la seva autonomia personal i la formació d’una llar.
7. És fonamental destacar el valor dels deures com a element que dignifica les persones. El relativisme és una ideologia que està impulsant la nostra cultura a exigir més i a crear nous i falsos drets que eliminen deures, especialment el de cuidar els més vulnerables de la nostra societat: els marginats, els ancians, els nens i els éssers humans no nascuts.
8. L’emigració és un dret a buscar una vida millor. Al seu torn, els estats membres tenen el deure de vetllar pel bé comú dels ciutadans. Si la immigració arriba a un volum i intensitat com el que es dona a Espanya, és necessari establir una moratòria immigratòria, dedicar recursos a una correcta integració dels immigrants, sense detriment dels serveis i ajudes als autònoms, regular i limitar l’arribada de nous immigrants un cop finalitzada la moratòria i, de manera especial i en el marc de la UE, amb l’esforç de tots, contribuir al desenvolupament dels països d’emigració i a la lluita total contra el tràfic d’immigrants. En aquest marc, l’ajuda a la família i a la natalitat fins a assolir el 4% del PIB és decisiva.
9. És essencial promoure i ampliar la investigació i l’aplicació dels cures pal·liatives. L’eutanàsia, igual que l’avortament, no es pot considerar un dret. La defensa del dret a l’objecció de consciència en tots els àmbits, especialment en el de la salut, davant la tirania del relativisme constitueix una reivindicació i un compromís que hem d’assumir.
10. La defensa de la llibertat religiosa és central per a la dignitat humana. Una de les manifestacions més escandaloses del relativisme que sovint patim és la manca de reacció, fins i tot la indiferència, de la nostra societat davant la persecució religiosa arreu del món.