Com som els catalans? Una radiografia política segons les dades del CEO

Com som políticament els catalans avui? La sèrie de dades del CEO ens pot donar un bon perfil tot considerant que els valors quantitatius sempre impliquen una determinada simplificació, si bé, tenen la virtut de poder fixar en el temps i resseguir l’evolució d’aquests perfils.

Una primera qüestió és què preocupa als catalans? La resposta és que, amb les dades fins a finals de l’any passat, no existeix un motiu de preocupació clarament destacat com en el passat. Per exemple, entre l’octubre del 2008 i com a mínim el març del 2017, el primer lloc amb diferència el problema més important era l’atur i la precarietat laboral, amb xifres que havien arribat a superar el 50% i es movien per sobre del 30%. Després, a partir de l’octubre del 2017 i per un període de temps, va ocupar el primer lloc les relacions Catalunya-Espanya assolint un màxim del 39,7% i es va mantenir com a primera preocupació fins a inicis del 2020. Com és lògic en aquell any el factor determinant va ser la sanitat arribant al 42%. Va ser la conseqüència de la covid.

En l’actualitat un conjunt de problemes dels quals no en destaca cap amb força concentren l’atenció. El primer d’ells sorprenentment és la insatisfacció amb la política, amb un 14,4% i aquest és un aspecte que paga la pena explorar. Pràcticament al mateix nivell amb un 13,7% el funcionament de l’economia. I seguit de prop, però en nivell molts més baixos que al passat, l’atur i la precarietat laboral amb un 10,6%, la sanitat i la SS amb un 9%, i ja amb nivells clarament inferiors, la inseguretat ciutadana amb un 6,4%, l’accés a l’habitatge 5,8%, i la millora de les polítiques socials amb un 5,5%.

Crida l’atenció que, malgrat la contenció salarial, que és una característica del nostre període, i la pèrdua de poder adquisitiu, només un 1,6% l’assenyala com el primer problema de Catalunya. També és baixa la percepció de la pressió fiscal en aquest mateix sentit, un 2,6%. I sobre la immigració, un 2,1%. Tampoc mou gran preocupació el sistema de finançament, 0,8%, i l’incivisme i la violència amb un 1,9%. No apareix la violència de gènere.

Aquest seria un primer perfil i allò que ens preocupa. Segurament que aquestes dades actualitzades a dies d’avui presentarien diferències, però en tot cas fins a la tardor de l’any passat la radiografia era aquesta.

Una segona pregunta definida amb l’anterior serveix per veure com la política s’ha transformat de solució en problema. Es tracta de quin partit dona millor resposta al problema. La resposta majoritària, amb molta diferència, és cap amb un 46,4%, un valor molt semblant al màxim que es va assolir el març del 2014 amb un 50,1%. Per tant, una part molt nodrida de la població considera que cap de les opcions polítiques donen resposta.

Però a aquella xifra a més cal afegir-hi la segona magnitud, que és els que responen que no ho saben, un 18% amb la qual cosa la xifra dels que no consideren o no veuen clar que cap partit tingui res a dir per resoldre el problema destacat de Catalunya, sigui quin sigui, se situa en el 64%. La defecció és molt important, això és evident.

I si entrem en detalls les respostes són molt minses, almenys fins al juliol del 2020 que és fins on arriba la sèrie que estem considerant. ERC, que apareix en primera posició, només aporta resposta per al 9% dels enquestats. És a dir, menys que els seus votants. El segueixen els socialistes amb una xifra encara més baixa, el 6,3%, JxCat per sota amb un 4,6%, Catalunya en Comú com altres forces no convencen ni als seus, amb un 2,8% i així podríem anar tirant cap avall.

Primera conclusió d’aquesta radiografia: no hi ha un problema molt destacat, sinó un conjunt d’ells dins dels quals ocupa un lloc rellevant el de la política com a problema i no com a solució. Fet que encaixa amb l’opinió molt majoritària que els ciutadans no veuen en les forces polítiques existents capacitat de resposta a les dificultats que patim, i aquesta malfiança arriba a l’extrem que les afirmacions positives en relació amb cada partit són clarament menors que els vots que obtenen en relació amb el total de l’electorat; en altres paraules, hi ha una part de la població que vota als seus sense creure que puguin aportar solucions.

 Loading ...