Durant la seva gira europea, el president encarregat de Veneçuela, Joan Guaidó, serà rebut per les màximes autoritats dels països que visita. Però en el cas d’Espanya, Sánchez no el rebrà i s’haurà de conformar amb l’entrevista al Ministeri d’Afers Exteriors i la seva nova titular, Arancha González Laya.
Aquesta freda acollida contrasta amb la pressa que fa un any Espanya va tenir per reconèixer Guaidó com a president de Veneçuela, anticipant-se a altres governs europeus. La visita de l’opositor veneçolà a Chávez es produirà dissabte que ve i, segons l’agenda oficial del president Sánchez, aquest no tenia cap compromís que impedís la trobada. Però és que a més aquesta arribada coincidirà amb la del representant del règim de Nicolás Maduro, el ministre de Turisme Fèlix Plasencia, que va ser rebut pel ministre de transports José Luis Ábalos en lloc del ministre espanyol de Comerç i Turisme.
Com és sabut, Ábalos és molt més que un ministre, ja que és el número dos del Partit Socialista. La trobada amb el ministre veneçolà no va tenir cap publicitat. Ni va aparèixer a les previsions de l’agenda d’aquell dia de Govern, ni hi va haver cap comunicat. Tampoc l’ambaixada veneçolana a Espanya, dirigida per Mario Isea, ha informat de la reunió bilateral. Aquesta discreció és absolutament inusual, i és evident que la trobada entre els dos polítics no va ser per tractar precisament de turisme.
Què ha canviat en el Govern del PSOE d’un any ençà perquè s’hagi refredat tant la relació amb el líder de l’oposició veneçolana i per què aquesta nova facilitat d’interlocució entre el règim chavista i el Govern espanyol?
La resposta es diu Iglesias, Podem, que ara en aquest capítol exterior confirma la seva capacitat d’influir en el posicionament polític. Cal recordar que no fa tant es va produir un estrany incident a Bolívia a compte de la representació diplomàtica espanyola i el seu accés a l’ambaixada de Mèxic, que es trobava vigilada perquè en el seu interior estan refugiats alts dirigents del govern d’Evo Morales, acusats per la Fiscalia d’aquell país. Bolívia va acusar formalment Espanya d’intentar facilitar l’evasió de com a mínim un dels refugiats relacionats amb els moviments de diners en ajudes Exteriors. Es va acusar llavors a Podem d’intervenir prop de Sánchez per aconseguir la sortida dels implicats, que coneixien les ajudes facilitades per Morales a Unides Podem.
Res d’això està demostrat, però també cal dir que en cap cas s’ha produït un aclariment d’aquell confús incident.
La línia actual d’Iglesias sembla centrada en mantenir una unitat exterior monolítica, afalagar en tot moment a Sánchez i al mateix temps utilitzar la seva presència al govern per influir de manera no pública en les seves decisions perquè sigui la part socialista, que és la més important, la que acabi assumint el que en realitat són posicions de Podem.
