opinió pública

Com es fabrica l’opinió pública. El mirall del New York Times

Tot el tractament massiu de dades, el “big data”, ens aporta informació sobre la realitat que d’altra manera passaria desapercebuda. És el cas de com els grans mitjans de comunicació ens fabriquen l’opinió dominant. Els mètodes d’anàlisis quantitatius de la informació permeten transformar les pàgines d’un digital en magnituds que alhora es poden treballar estadística i gràficament.

En aquesta ocasió us oferim com a novetat els despullament de les paraules principals que han aparegut al New York Times des del 1970 fins el 2018 i que es veuen resumides en la seqüència de gràfiques adjuntes.

opinió pública

Aquest treball dóna molt de sí. En el nostre cas ens limitem a presentar alguns dels seus aspectes més interessants. Per exemple, quins han estat els vèrtexs, és a dir la major freqüència sobtada de determinades paraules, aquelles que han aparegut només en els últims anys i que eren pràcticament inexistents en els decennis anteriors, i que la seva presència ha estat tan gran que les ha impulsat a quotes màximes. Les més importants són aquestes:

Masculinitat tòxica; condescendència masclista; privilegis masculins; transfòbia; quer; no binari; microagressions; victimitzat; patriarcat; misogínia; empoderament femení; LGBT; feminisme; inclusivitat; racisme.

Es fa evident que aquest gran mirall que és el New York Times mostra l’absoluta hegemonia de tota la concepció derivada de la perspectiva de gènere i la seva qualificació negativa dels homes. Aquest, el conflicte amb relació als homes, ha desplaçat qualsevol altre element, com la desigualtat econòmica o el risc de guerra, per situar-ne dos de ben punyents. Precisament, la guerra, malgrat totes les iniciatives de Bush i els conflictes bèl·lics que ve sostenint EEUU des de l’època d’Obama i anteriors, tenen un escàs reflex i és un dels conceptes que mostra una característica decreixent.

Són també decreixents pel que fa a la freqüència, un grup reduït de paraules. Concretament: AIDS (Sida); esglésies; ràdio; deures; General Motors.

Han estat paraules freqüents en temps recents però han perdut importància en els últims anys paraules com:

Racisme sistèmic; privilegi blanc; nacionalisme blanc; islamofòbia; antimusulmà; avergonyir qualificant de prostituta (slut shaming); avergonyir per raó del pes (fat shaming); biaix implícit; apropiació cultural; espai segur; i desigualtat.

Aquests dos últims conceptes tenen interès perquè, el referit a l’espai segur assenyala el vèrtex que va assolir la campanya crítica contra Larry Biden, qui va ser denunciat per algunes dones per aproximacions impròpies que penetraven en el seu espai de seguretat. En la pràctica volia dir que mentre parlava amb elles les havia agafat del braç o que li havia fet un petó al cap. En relació a la desigualtat manifesta com, malgrat el seu creixement objectiu, aquest problema cedeix protagonisme a la batalla del gènere.

Per últim paga la pena situar aquells mots que han vingut enregistrant una tendència de creixement absolut. No són un pic sobtat com els dels primer grup, sinó que arriben a cotes altes a través d’un procés continuat en el temps que comença ja en el segle passat. És el cas de la paraula Xina, també homofòbia, identitat de gènere, gènere, estereotip, discurs de l’odi, bullying, intimidació, sexe; i canvi climàtic.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú