Dia rere dia, amb tenacitat d’entomòleg, des del poder i els seus satèl·lits mediàtics s’entesten a submergir-nos en un “univers Matrix”, una realitat paral·lela acuradament construïda per fer-nos creure que tot va bé.
En aquest joc de miralls hi participen fins i tot els que haurien de ser “tribuns de la plebe”. És el cas del secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, que en un article publicat a 20 Minutos va defensar amb entusiasme la pujada de les quotes dels autònoms, amb més fervor que la mateixa ministra. Tan papista va ser el sindicalista que, l’endemà, el Govern mateix va rectificar la seva proposta, desautoritzant l’entusiasta defensor.
En aquell text, Álvarez distorsionava els fets per alinear-se amb la narrativa oficial. No és bona cosa per a un líder sindical, però encara ho és menys quan els arguments resulten fal·laços. La seva defensa de les reformes de pensions del 2021 i del 2023 com la “solució perfecta” que hauria dotat d’estabilitat el sistema es basa en una interpretació interessada de l’informe de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF).
Les xifres que desmenteixen el relat
L’AIReF va ser clara: la sostenibilitat del sistema no ha millorat. Segons les seves projeccions, la despesa en pensions passarà del 12,7% del PIB el 2022 al 16,1% el 2050, un increment de 3,4 punts. El deteriorament prové sobretot de la revaloració automàtica per l’IPC i de l’eliminació de l’antic factor de sostenibilitat. A més, l’AIReF adverteix que el nou “mecanisme d’equitat intergeneracional” té debilitats metodològiques: en centrar-se en mitges i permetre compensar despesa amb ingressos, ofereix una visió parcial del problema, molt sensible a suposats macroeconòmics optimistes.
L’informe projecta un empitjorament clar: fins i tot després de les reformes, caldria un esforç addicional equivalent a 2,2 punts del PIB (uns 32.000 milions d’euros anuals) per estabilitzar els comptes. Sense ajustaments, el dèficit públic arribaria al 7,7 % del PIB el 2070 i el deute el 181%. Dit sense embuts: el sistema no és sostenible.
El Banc d’Espanya, la demografia i l’aritmètica
El Banc d’Espanya comparteix aquestes preocupacions. Els seus tècnics adverteixen que el sistema no s’equilibra amb petits retocs. Retardar l’edat efectiva de jubilació té un efecte limitat, i augmentar les cotitzacions destrueix feina: per cada punt addicional, es perden uns 50.000 llocs de treball.
Però el problema de fons no és comptable, sinó demogràfic. Espanya envelleix a gran velocitat. Les generacions del baby-boom comencen a jubilar-se, i la relació entre cotitzants i pensionistes es deteriora inexorablement. La immigració pot ajudar, però hauria de ser massiva per sostenir el sistema per si sola: segons el mateix Banc d’Espanya, caldrien 25 milions de treballadors estrangers més d’aquí al 2053 per mantenir la ràtio actual. Una xifra inversemblant que implicaria augmentar la població més d’un 50%. Així i tot, el 80% dels immigrants arriba sense estudis universitaris, cosa que en dificulta la plena integració en una economia cada vegada més tecnològica.
El missatge és inequívoc: sense reformes profundes, les pensions futures no es podran mantenir en els nivells actuals.
Europa també dubta
Tampoc a Brussel·les no es creuen l’optimisme del Govern. L’Ageing Report 2024 de la Comissió Europea situa la despesa mitjana en pensions en el 15,1% del PIB entre el 2022 i el 2050. Després de descomptar l’increment d’ingressos previst (al voltant de l’1% del PIB), la despesa neta se situaria en el 14,1%, superant el sostre del 13%. En altres paraules, Espanya incompliria el compromís de sostenibilitat, amb un excés equivalent a uns 11.700 milions d’euros anuals. La Comissió adverteix que seran necessaris nous ajustaments estructurals.
La Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) va més enllà i calcula una despesa del 17,1% del PIB el 2050, punt per sobre de l’AIReF. Des del 2010, el pes de les pensions ja ha augmentat en tres punts del PIB, i el procés continua. El director, Ángel de la Fuente, denuncia l’“enginyeria comptable” amb què s’ha superat l’examen del 2025: el Govern presenta com a ingressos propis de la Seguretat Social les transferències creixents de l’Estat, que en realitat només traslladen el dèficit a una altra butxaca.
Un forat que creix
El mensaje es inequívoco: sin reformas profundas, las pensiones futuras no podrán mantenerse en los niveles actuales.
El Tribunal de Comptes confirma la gravetat del panorama. En la revisió del compte general de l’Estat 2023, assenyala que la Seguretat Social acumula un patrimoni net negatiu de 98.526 milions d’euros i préstecs pendents amb el Tresor per 116.166 milions (7,75% del PIB). L’organisme urgeix mesures “que garanteixin la sostenibilitat a mitjà i llarg termini”. La tendència és clara: cada any, la Seguretat Social necessita més transferències per cobrir el seu dèficit, un endeutament ocult que no deixa de créixer.
L’engany i la seva moralitat
I, tot i això, Pepe Álvarez sosté que “cotitzar no és pagar més, és garantir drets”. Però el títol del seu article és, per si mateix, un engany. Al nostre sistema de repartiment, les cotitzacions d’avui no garanteixen res a qui les paga: serveixen per pagar les pensions actuals. Els cotitzants d’avui depenen dels treballadors de demà, i aquesta és precisament la part de l’equació que és a l’aire.
El problema no és només econòmic, sinó moral i polític: es pretén que la gent cregui que pagar més ara assegura un futur tranquil, quan les projeccions i les dades demostren el contrari. Ni Sánchez ni Álvarez no faran les reformes de fons que farien falta, perquè el seu objectiu no és la sostenibilitat, sinó mantenir el relat.
Així funciona l’univers Matrix en versió governamental: una ficció en què els números es dobleguen, els advertiments se silencien i els dirigents sindicals es converteixen en propagandistes del poder. Però la realitat, aquella que no entén de propaganda, s’acabarà imposant. I quan ho faci, molts descobriran que han pagat molt… per rebre’n poc.
Es pretén que la gent cregui que pagar més ara assegura un futur tranquil, quan les projeccions i les dades demostren el contrari Share on X
Loading ...
