Collboni, alcalde gràcies al Partit Popular, ha tornat a fer de les seves. Governant amb tan sols 10 regidors de 41, pateix un dèficit democràtic evident, insòlit en qualsevol altra ciutat d’Europa. Ara ha anat un pas més enllà. Primer, va excloure l’anunci de la missa de la Mare de Déu de la Mercè del programa de festes, que precisament Barcelona celebra en commemoració d’aquesta Verge. Així seguia la pauta marcada per Colau.
Però ara, amb el pessebre a la plaça de Sant Jaume ha anat encara més lluny: senzillament l’ha eliminat de l’espai públic. Colau mai es va atrevir a tant, ella es va dedicar a desvirtuar-lo amb versions diguem-ne creatives d’aquesta tradició tan catalana i barcelonina que arrenca al segle XVII.
És la primera vegada des del final de la Guerra Civil, inclosos els mandats d’altres alcaldes socialistes com Serra, Maragall, Clos o Hereu, que a la plaça de Sant Jaume no hi haurà pessebre, sinó una estrella còsmica amb afany cosmopolita.
El pitjor de tot és la justificació que ha donat Collboni per a la cancel·lació del pessebre: ha dit que és per a no fomentar polèmiques, cosa que indica una sensibilitat política pròpia de l’escassa representativitat democràtica que posseeix. Però la polèmica comença ara amb aquesta censura insòlita. A més, considerar que aquesta tradició tan arrelada és motiu de polèmica és, de fet, posar en qüestió la pròpia tradició, com ja va fer abans amb la de la Mercè.
Això afecta les entranyes de la ciutat, els seus barris i les seves llars, que segueixen celebrant el pessebre, com bé ho explicita la fira dedicada a aquest fi, que se celebra any rere any amb tant d’èxit d’assistència a la plaça de la Catedral, a pocs metres de la plaça de Sant Jaume, on el pessebre està censurat. És una contradicció majúscula: hi ha una gran celebració ciutadana a favor del pessebre a la fira, mentre que el teòric representant de la ciutat considera que aquesta pràctica només comporta conflictes.
Collboni és l’expressió d’aquest cosmopolitisme de taula rasa que està liquidant la ciutat, la cultura catalana i, de pas, la llengua, que ja només és utilitzada com a primera opció per un terç dels habitants de Barcelona. Som una ciutat colonitzada pel turisme i pels interessos immobiliaris de negocis internacionals, on el ciutadà mitjà, de tota la vida, va quedant com un reducte, sent cada vegada més observat com una relíquia, malgrat ser qui contribueix decisivament a mantenir viva la ciutat.
En aquesta acció contra el pessebre hi ha l’intent de reduir la festa de Nadal a una orgia de compres. Substitueixen el naixement de Jesús per la idolatria del consum, una celebració buida de sentit. Són els mateixos que, a les escoles, sobretot a les públiques, veten també el pessebre, substituint-lo per anodins “no-llocs” que intenten celebrar un solstici d’hivern absolutament allunyat de tota participació popular, tradició i cultura pròpia.
L’alcaldessa d’una petita població, Sant Salvador de Guardiola, Anna Llobet, ha tingut l’encert de deixar en evidència Collboni amb una sola frase: “Hi haurà un pessebre tradicional (a nosaltres no ens molesta ni ens ofèn) i dos tions gegants pel poble. També fem els Pastorets, que són un èxit. Barcelonins que no reconeixeu la vostra ciutat: esteu convidats a venir!”
És exactament això: els barcelonins ja no ens sentim reconeguts en la nostra pròpia ciutat, ni en qui pretén ser el nostre alcalde. La solució és evident: o canviem de ciutat o canviem d’alcalde.
És la primera vegada des del final de la Guerra Civil, inclosos els mandats d'altres alcaldes socialistes com Serra, Maragall, Clos o Hereu, que a la plaça de Sant Jaume no hi haurà pessebre, sinó una estrella còsmica Share on X
Loading ...
