A la Festa Major de Barcelona, amb motiu de la seva patrona, la Mare de Déu de la Mercè, Colau ha introduït una novetat insòlita, que cap més alcalde, ni en el pitjor dels seus moments, s’ha atrevit a fer: blindar la plaça Sant Jaume el dijous a la tarda en motiu del pregó de les festes, que ja no estarà a l’abast del poble de Barcelona, sinó només dels “selectes” que hi podran acudir perquè disposin dels corresponents passis d’accés; és a dir, els amics de l’alcaldessa. D’aquesta manera garanteix que la festa no comenci amb una gran desacreditació de la seva persona.
És la conseqüència lògica de les escridassades successives que ha anat rebent Colau en les seves presències públiques a Gràcia i a Sants. Senzillament l’alcaldessa s’amaga i aquest és el més clar indicador que el seu cicle polític a Barcelona s’ha esgotat. Com també s’esgota la salut de les finances municipals.
La gran fortuna que va tenir Colau va ser rebre un ajuntament amb unes finances absolutament sanejades, pràcticament sense endeutament. Malgrat aquest fet, i al llarg del seu mandat, la pressió fiscal a Barcelona s’ha multiplicat i alhora ha crescut l’endeutament, fet que en el projecte de pressupost per l’any que ve assolirà la xifra rècord de 3.406 milions d’euros amb un endeutament que ja assolirà el 34%, la qualcosa representa un increment notable en relació amb l’any passat que va ser del 30,7%. Això significa un ritme d’increment de 3,3 punts percentuals a l’any.
Aquest creixement de les finances de Barcelona juga l’avantatge de l’herència rebuda, perquè legalment pot endeutar-se fins al 75%. El problema és que com més creix el que cal pagar, també es multipliquen els interessos i les amortitzacions, fet que significa detreure capacitat per al futur. La frase que pot definir la visió financera d’Ada Colau en relació amb l’Ajuntament és la d’”agafa els diners i corre” o “el que vingui darrere que s’aguanti”.
Tot aquest endeutament, a més, s’ha produït sense que la ciutat experimenti cap transformació gran en cap ordre. Més aviat, com assenyala el clamor popular, el seu espai públic ha empitjorat. I és que una gran part d’aquests diners vestits de diverses maneres van a consolidar el vot captiu d’Ada Colau que, d’aquesta manera intenta garantir el seu futur polític, cada vegada més complicat.
És un fet que a Madrid es parla de l’alcaldessa com a futura cap de llista per Barcelona en unes eleccions generals que, previsiblement, es durien a terme a principis del 2023. Collboni, que és la crossa de Colau, argumenta que aquests diners són necessaris per continuar “la transformació de la ciutat”, que no es veu per cap banda més enllà de les malifetes de l’urbanisme tàctic. També aposta, diu, amb aquest pressupost extraordinari, per la recuperació econòmica de la ciutat, fet que és contradictori amb la política de decreixement que segueix el consistori i que s’explicita clarament amb la seva oposició a l’aeroport i la seva insistència que se situïn una altra vegada peatges a les autopistes pel que fa a l’accés a la ciutat.
Mentrestant, les forces equivalents del que significa Colau a Madrid, UP i Más Madrid, no tenen res a dir a l’ampliació de l’aeroport de la capital que lògicament també comporta un fort impacte ambiental. La vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz, que va venir a Barcelona per fer present, junt amb Colau, la seva oposició a l’aeroport, es va difuminar quan a Madrid es va convocar una manifestació en el mateix sentit referida a Barajas, que només va concentrar unes 300 persones perquè els partits que en teoria havien de donar-li suport van fer-se fonedissos.
A la Festa Major de Barcelona, Colau ha blindat la plaça de Sant Jaume per evitar-se una altra xiulada Share on X
Loading ...
