Per primera vegada des de fa anys, l’Ajuntament de Barcelona va tancar el 2020 amb dèficit. Feia 8 anys que tal fet no succeïa. El signe negatiu va ser de 20 milions, però el més greu és que el 2021 s’espera que creixi fins a 150 milions més. I això amb la previsió oficial que tendeix a subestimar la crisi de la ciutat i la seva conseqüència sobre els ingressos municipals.
Malgrat aquest fet, i la necessitat de mantenir un nivell de despesa alt per afrontar la crisi, l’ajuntament de Barcelona està absent del front format per grans ciutats que reuneix a 10 partits diferents i que reclama de la ministra d’Hisenda, Irene Montero, més ajudes per a les poblacions.
Es va produir una reunió en la que estaven presents els alcaldes de Madrid (PP), Saragossa (PP), València (Compromís), Granada (Cs), Reus (PDeCAT), Girona (JxCat), Lleida (ERC), Torrelavega (Partido Regionalista de Cantabria), Pamplona (UPN), Càdis (Adelante Càdiz, que forma part de Podemos) i Tenerife (Coalición Canaria). Tots ells i 20 alcaldes més van subscriure un acord en el que demanen gestionar el 14% dels fons europeus no condicionats que rebrà Espanya, o sigui uns 20.000 milions d’euros. Aquesta xifra és molt més gran que la que en principi ha previst el govern, de només 1,2% i un import que no arriba als 1500 milions. A més demanen un fons incondicionat de 1.000 milions d’euros per al transport públic, ja que la manca de viatgers els està afectant greument, com és palès en el cas de Barcelona on va creixent el tràfic automobilístic però es manté la baixa afluència en el transport públic per por al coronavirus.
Cal dir que altres països de la UE, com França, Alemanya, Itàlia i Portugal, reben ajudes molt importants per afavorir la situació dels ens locals. Alemanya té previst aplicar 30.000 milions enguany i en va destinar 19.000 l’any passat. França i Itàlia han mobilitzat més de 5.000 milions cadascun enguany. En el cas francès s’ha exonerat 5 anys el còmput de dèficit per a tota la despesa relacionada per Covid-19, i en el cas italià es destinen 17.000 milions addicionals fins el 2023.
Barcelona necessita incrementar la migrada ajuda estatal si vol evitar que la crisi Covid es transformi en una crisi sistèmica que deixi malmesa la ciutat durant anys. L’Ajuntament va anunciant mesures i més mesures sobre el paper, però en la pràctica la dificultat rau en la disponibilitat de diner fresc. Per exemple, s’han anunciat a bombo i plateret més de 300 mesures per encarar l’era Covid, però aquests plantejaments no tenen traducció pràctica si darrere no hi ha suficients diners per tirar-ho endavant. I en calen molts perquè en aquest moment a Barcelona ja s’han tancat un 21% dels punts de venda i es preveu, si les coses no empitjoren, que un 13% més tancaran enguany. En total, això representa la tercera part del punts de venta de la ciutat, que a més tendeixen a concentrar-se en aquella àrea més central, abans beneficiada pel turisme.
Només la injecció de diner líquid permetria evitar que aquesta destrossa es consolidi, però la manca de recursos i el dèficit previst ho impedeix. A més la política d’Ada Colau consisteix en apostar per les subvencions que permeten un control dels receptors que majoritàriament no són activitats econòmiques, sinó associacions i organitzacions de tota mena, que en gran part Colau vincula així a la seva continuïtat a l’Ajuntament. L’escàndol de DESC, l’associació de la qual ella prové i la seva petita galàxia, que han rebut més de 3,5 milions de subvencions, és un indicador clar que a sobre quelcom més no acaba per tenir un bon ús.
Loading ...
