El ple celebrat divendres 26 de febrer va accentuar la sensació que l’alcaldessa de Barcelona ha esgotat el seu capital polític i que, més aviat que tard, abandonarà l’Ajuntament per ocupar un lloc de responsabilitat, probablement fora d’Espanya. L’única dificultat és de caràcter intern i rau a decidir qui seria el substitut de Colau, ja que hauria de comptar no només amb el suport dels socialistes, sinó també de Barcelona pel Canvi, els dos vots del petit grup de Manuel Valls que van permetre a l’alcaldessa repetir el seu mandat.
No és, per tant, un tema fàcil, si bé no és necessari que la correlació de forces sigui la mateixa, perquè Colau podria intentar un pacte que comptés amb l’abstenció d’ERC. També la substitució es pot produir al final del mandat, és a dir, senzillament que Colau no repeteixi a la llista, si hi ha dificultats per procedir a la pràctica habitual que l’alcalde sortint deixa el lloc al seu substitut amb temps suficient per fer-se un nom de cara a les futures eleccions. I això vol dir necessàriament un any abans que aquelles es produeixin.
En l’últim plenari el govern municipal es va veure doblement derrotat. Primer, políticament en el debat sobre la situació de la ciutat, en el que tots els partits (ERC, JxCat, Cs, PP i Barcelona pel Canvi), van presentar dures crítiques, que no van saber trobar en el govern el nivell de resposta adequat, que més aviat es va enrocar en una justificació per les dificultats del moment. Poca empenta, per tant, i poca iniciativa.
És del tot evident que ha estat un any difícil, però també significava una oportunitat per demostrar la diferència amb el pràcticament inexistent govern de la Generalitat. Per exemple, les competències úniques i extraordinàries que té Barcelona en diversos àmbits, en concret el sanitari, podien haver facilitat l’adopció de millors mesures de cara a la Covid-19, però el govern municipal ha decidit confondre’s amb el paisatge i simplement deixar que fes la Generalitat.
Una cosa semblant es pot dir de l’àmbit educatiu, sobretot en relació amb la població més desfavorida. Les competències municipals li permetien, a través del Consorci d’Educació, implementar mesures per millorar la situació d’aquests alumnes desfavorits, que pateixen en més gran mesura les limitacions imposades per la pandèmia. També podia abordar accions específiques sobre el fracàs i l’abandonament escolar, i sobre els joves que ni estudien ni treballen. Però les seves iniciatives en aquest camp han estat d’una timidesa extraordinària.
Sigui com sigui, el balanç és molt dur per a la ciutat: 100.000 infectats, 4.500 morts oficials, una reducció del PIB del 10% i un atur que se situa en el 12,6%. Així com 88.000 persones ateses pels serveis socials, que tenen la sort de tenir en Càritas una formidable vàlvula per la qual s’escapa la pressió, que de no existir hauria fet saltar pels aires els serveis municipals.
Però segurament el cop més fort ha estat en el punt següent de l’ordre del dia, quan l’oposició va tombar el Pla d’Acció Municipal (PAM) que és el programa d’actuacions concretes per enguany, que recull les iniciatives que l’Ajuntament pensa dur a terme. Per segona vegada consecutiva és refusat el que és el full de ruta del govern. El fet és encara més sorprenent si es considera que el pressupost municipal, que és el marc financer que fa possible el PAM, va ser aprovat per àmplia majoria. Colau manté un problema: la dificultat de relació amb els grups municipals des del primer dia que va assolir l’Ajuntament i que després dels anys passats no ha aconseguit superar. Segurament perquè actua com si tingués una majoria que està molt lluny d’haver assolit.
Per si no n’hi hagués prou, el debat sobre els aldarulls a Barcelona van dividir els dos socis del govern i va fer que els Comuns votessin conjuntament amb els independentistes, mentre que Collboni ho feia amb Cs, PP i Barcelona pel Canvi. La diferència fonamental era la condemna dels aldarulls en la forma i, sobretot, en la inclusió de l’indult pel raper Pablo Hasél, punt en el qual els socialistes no van estar disposats a transigir.
Loading ...
