És ben estranya la manera que té el govern municipal presidit per Ada Colau d’incentivar la difícil recuperació econòmica de la ciutat. La seva recepta bàsica és disfressar els carrers amb multitud de gadgets: carrils bici sense bicis, ampliació de la zona de vianants sense vianants perquè hi passen els patinets a tota pastilla, acolorides taques de pintura a la calçada, pilons i més pilons de plàstic, terribles blocs de formigó que segurament acabaran pintat de color fúcsia o amb la bandera de l’Arc de Sant Martí per donar-li alegria. És un carnaval de senyals Tot per aconseguir que els cotxes, utilitzin el combustible que utilitzin, no puguin circular per la ciutat. El resultat és que com la gent continua tenint necessitat de desplaçar-se per exigències de feina, el que fa és congestionar altres vies de la ciutat. El primer resultat de tota això és que la contaminació torna a créixer, perquè el que contamina és el temps que està funcionant el motor i no la distància que recorre a la ciutat. Els embotellaments són la primera causa d’impacte ambiental dels vehicles.
Per si no fos suficient aquesta mania de tancar carrers, Consell de Cent, Girona, Rocafort, laterals de la Diagonal i la Gran Via, restriccions a la Via Laietana, que el que fan és castigar al comerç de l’àrea central de la ciutat i de Ciutat Vella. Ja em direu què faran tants i tants llocs de treball que bàsicament vivien del turisme quan aquest ha desaparegut i quan a més es dificulta l’accés dels residents a la ciutat i la gent de l’àrea metropolitana.
Colau una vegada més oblida que Barcelona és el centre de la metròpolis que de fet és Catalunya i el que hauria de fer en aquest moment seria donar al·licients i facilitar que de la resta de l’àrea metropolitana i de Catalunya es desplacessin a la ciutat per consumir. No resoldria el gros forat de la pèrdua del turisme però seria un pal·liatiu. I aquests visitants si han de venir, ho faran bàsicament amb el seu vehicle.
I encara queda una tercera raó. Cada vegada sembla més evident que, encara que d’una manera secundària, el SARS-CoV-2 també es pot transmetre a través de l’aire en llocs tancats. Aquesta és la reclamació que un grup de 239 experts fan a l’OMS perquè assenyali també aquesta via de transmissió com a perillosa que encara que no estigui del tot verificada pot tenir incidència en locals tancats i en concret en el transport públic. Els factors que incideixen en aquest espai tancat són la durada, la concentració de persones i el contacte en superfícies i les probabilitats d’exhalació. En aquest sentit, és eficaç minimitzar l’ús del transport públic perquè és una garantia pels usuaris que no tenen altre mitjà de transports, però això també significa facilitar els desplaçaments dels cotxes.
Si Colau vol lluitar contra la contaminació, que no és sinònim de lluitar contra els vehicles privats, el que ha de fer és una política massiva d’incentivació per substituir els vehicles de gasoil i de gasolina, donant més prioritat als més vells, per vehicles hidroelèctrics. I sobretot a curt termini que les quotes de distribució de mercaderies, de taxis i cotxes de lloguer amb conductor també siguin híbrids o elèctrics.
Si Colau no canvia ràpidament de política, ensorrarà Barcelona. Mentrestant, Collboni i el PSC fan de convidats de pedra.
