La informació ha saturat tots els mitjans de comunicació. Ha intervingut i opinat sobre el fet el mateix president del Govern abans d’entrar a una important reunió internacional que reunia tots els països d’Europa. El seu comentari no anava dirigit a aquest afer extraordinari, sinó als crits d’una bretolada comesa en un col·legi major de Madrid.
Tots els partits excepte Vox han opinat i molts diaris han editorialitzat. Parlen d’assetjament masclista d’estudiants d’un col·legi major a Madrid i els “expertes en gènere” veuen en els fets “un assetjament brutal i en manada”. Els vídeos, que s’han fet públics en abundància, detallen els crits insultants que des d’un col·legi major de nois dirigien al col·legi major de noies que tenen al davant.
La Fiscalia estudia intervenir, la universitat amenaça amb expulsions. La reacció ha estat i és aclaparadora. Amb una excepció ben cridanera, la de les mateixes noies afectades del col·legi major femení, que treuen tota transcendència al fet, demanen que no hi hagi represàlies contra els nois i que informen que aquest és un esdeveniment que es produeix cada any a l’inici del curs i que forma part de les bestieses que encara es fan en els inicis de la universitat, i que formen part del que es coneixia com a “novatades” que en massa casos depassaven la broma i entraven en el terreny de l’ofensa.
Que el fet és censurable és indiscutible. El que sí que és qüestionable és la reacció massiva que s’ha produït i el nivell que ha assolit per part dels dirigents polítics i la fiscalia. Ja hi ha hagut expulsions a la residència i veurem si no hi ha encara càstigs més importants.
És una resposta absolutament desequilibrada al problema, com ho posa en relleu que pràcticament de manera simultània Pablo Iglesias celebrava un vídeo del vicepresident valencià, Héctor Illueca, que deia “joder, macho, me cago en D… y en la puta V… ya de la mosca de los huevos”. El que tot un vicepresident autonòmic profereixi blasfèmies d’aquest calibre contra Déu i la Verge i que això inspiri el riure a Pablo Iglesias, aquesta falta de respecte que es fereix a les conviccions de moltes persones, no té cap mena d’importància ni relleu. Ara que es qualifiqui de “putes” i “nimfòmanes” a crits a les noies d’una residència, elles a més no s’ho prenen com a insult, això sí que comporta la mobilització de totes les instàncies de l’Estat.
Alguna cosa greu falla en una societat que contempla com els seus mitjans de comunicació i les institucions actuen en uns termes tan exagerats en un cas, i tan indiferents en uns altres.
La cosa té més recorregut perquè automàticament s’aprofita el fet per reiterar que la nostra societat té un greu problema de masclisme i la causa de la bretolada dels universitaris és la poca educació sexual! Home, més aviat caldria dir que si hi ha un dèficit en l’educació d’aquestes persones no és exactament la sexual, sinó en el respecte i la dignitat dels altres.
Ara, tot el que passa es vol resoldre amb l’educació sexual, malgrat que aquesta, tal com l’entenen els poders públics, queda limitada a com evitar l’embaràs i les malalties de transmissió sexual, o com obtenir plaer i a la fisiologia de la sexualitat. És evident que amb una educació d’aquesta mena, sense cap concepció moral que li doni suport, no es resol res. En molts casos accentua el problema.
Tots els que defensen aquesta mena de posicions, des de la progressia de gènere a la socialdemocràcia i al liberalisme, haurien de reflexionar sobre el fet dels anys i anys que fa que des del govern i des de l’ensenyament és matxaca una vegada i una altra en el tema dels drets de les dones des d’una determinada perspectiva feminista i de la ideologia de gènere, i que els resultats, després de tants anys i tanta repressió, en lloc de millorar empitjoren perquè cada vegada més entre la gent jove hi ha més abusos i més agressions sexuals.
Potser ja va sent hora de dir que han fracassat i que la cosa va per una altra banda. Que educar sexualment significa tenir en compte totes les dimensions humanes, la física, evidentment, però també la psicològica, la cultural i l’espiritual. Perquè mentre es deixi reduïda la relació sexual a una qüestió de cos a cos, els resultats seran els que estem veient.
I també seria hora d’arribar a la conclusió evident que cal educar en el respecte i la dignitat cap a totes les persones, homes, dones, nens i grans, i no focalitzar-ho només en uns aspectes específics perquè convenen a la ideologia que ens governa.
Loading ...
