La Xina i els Estats Units acceleren en la carrera d’armaments espacials

Sovint es diu que un dels factors clau que van donar la victòria als Estats Units en la Guerra Freda va ser el programa de desenvolupament d’armes espacials del president Ronald Reagan, més conegut pel suggestiu sobrenom de “Guerra de les galàxies”.

Oficialment batejat com Iniciativa de Defensa Estratègica, aquest hauria demostrat a Moscou que ja no disposava ni del finançament ni de les capacitats tècniques per igualar al seu arxienemic capitalista.

Des de llavors, els Estats Units han gaudit d’una hegemonia mundial incontestable en tecnologia militar espacial.

Però quatre dècades després, un altre país vol rivalitzar amb els Estats Units en l’espai. Es tracta de la Xina, que disposa de recursos financers i potser també tècnics superiors als de la Unió Soviètica en el seu millor moment.

Durant els últims tres anys, la Xina ha llançat més coets espacials que cap altre país, i ha enviat per primera vegada en la seva història missions a la Lluna i cap a Mart.

En termes estrictament militars, la Xina està desenvolupant sistemes d’armes capaços de destruir o deixar fora de servei als satèl·lits nord-americans, dels quals el Pentàgon és cada vegada més dependent.

De fet, la Xina s’ha dotat ja d’un potent arsenal balístic dedicat a destruir satèl·lits. Més enllà dels míssils, Pequín estaria treballant actualment en noves armes, com làsers de base terrestre, robots orbitals anti-satèl·lit i capacitats electròniques i cibernètiques per pertorbar les comunicacions americanes.

Pequín estaria treballant actualment en noves armes, com làsers de base terrestre, robots orbitals anti-satèl·lit i capacitats electròniques i cibernètiques per pertorbar les comunicacions americanes.

Al mateix temps, la Xina procura independitzar-se de tota tecnologia espacial occidental. El gegant asiàtic ja ha desplegat una xarxa de 35 satèl·lits de navegació. Aquesta hauria de millorar la precisió dels sistemes militars xinesos i permetre a Pequín la plena independència respecte a les xarxes nord-americanes (GPS), europees (Galileu) i russes (Glonass).

Ja fa anys que els Estats Units treballen amb la possibilitat que es produeixi un “Pearl Harbour espacial”, un atac sorpresa que deixés al Pentàgon sense la xarxa de telecomunicacions essencial per a la guerra moderna. Evidentment, els esforços de la Xina intensifiquen aquesta amenaça.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Però no és només la Xina qui suposa una amenaça a l’hegemonia nord-americana. Rússia ha designat l’espai com un camp d’acció prioritari de la guerra moderna. De fet, en els últims anys han sortit a la llum nous projectes russos en matèria, incloent el possible assaig l’any passat d’una arma per destruir satèl·lits.

Altres països que compten amb menys capacitats també representen amenaces. Es tracta d’ Iran i Corea del Nord, els esforços se centren principalment en interferir i desbaratar telecomunicacions.

Washington, per la seva banda, també es prepara. L’anterior president dels Estats Units, Donald Trump, va fer un pas important en establir una sisena branca de les forces armades dedicada a l’espai .

Com en altres aspectes, l’administració Biden s’inscriu en la continuïtat de la de Trump. Els nord-americans ja consideren l’espai com una de les seves prioritats estratègiques en matèria de defensa.

A Europa, el pressent francès Emmanuel Macron també ha aprovat la creació d’un centre d’operacions espacials militars, el primer a Europa. En 2021, el país veí va realitzar el seu primer exercici militar espacial.

Estàs d'acord que s'organitzi una nova superlliga europea de futbol?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú