Les causes dels mals resultats educatius a Catalunya (i II)

Els mals resultats educatius a Catalunya a primària i Educació Secundària Obligatòria (ESO) es poden explicar per una combinació de factors que afecten el rendiment escolar, incloent-hi aspectes familiars, socials i relacionats amb el capital humà i social.

A continuació, es presenta una anàlisi basada en l’evidència disponible, amb una atenció especial a aquests elements:

Factors Familiars i el seu Impacte al Rendiment Escolar

Els factors familiars són determinants en el rendiment acadèmic i expliquen fins a un 60% o més dels resultats escolars, segons estudis. Entre els factors familiars més rellevants hi ha:

– Nivell educatiu dels pares: L’evidència mostra que els fills de pares amb estudis superiors tenen més probabilitats d’èxit acadèmic, mentre que un nivell educatiu baix dels progenitors (per exemple, només primària) s’associa amb taxes d’abandó escolar fins a 14 vegades més grans. A Catalunya, l’heterogeneïtat en els nivells educatius de les famílies, especialment en contextos desafavorits, pot contribuir als mals resultats. La immigració, molt més gran a Catalunya, ha de tenir una incidència important en tot això, però no es publiquen estudis sobre aquesta qüestió. 

– Clima familiar i model de família: Un entorn familiar amb suport afectiu, comunicació eficaç i hàbits educatius positius fomenta el rendiment escolar. Per contra, contextos familiars conflictius, amb desajust emocional, separacions o manca d’implicació parental, incrementen el risc de baix rendiment i absentisme escolar. A Catalunya, indicadors com una alta taxa de divorcis (2,1 per cada 1.000 habitants, superior a la mitjana espanyola) i un 46,8% de naixements fora del matrimoni suggereixen desafiaments a l’estabilitat familiar que podrien impactar negativament.

– Recursos de la llar: La disponibilitat de recursos com llibres, espais d’estudi i accés a tecnologia és fonamental. Llars amb menys recursos materials, comuns en entorns d’exclusió social, limiten les oportunitats d’aprenentatge.

Capital Humà i la seva Relació amb el Rendiment

El capital humà, entès com el nivell educatiu i les competències dels individus, és un pilar essencial per a l’èxit escolar. A Catalunya, els desafiaments relacionats amb el capital humà inclouen:

– Abandonament escolar: Tot i millores, la taxa d’abandonament escolar a Espanya (13,2% el 2024) continua sent alta, i Catalunya no n’és una excepció. Això reflecteix una acumulació insuficient de capital humà en certs sectors de la població, especialment entre estudiants d’entorns desafavorits o amb mares de baixa escolaritat. Amb tot, aquesta variable per si sola no explica per què els resultats són pitjors a Catalunya.

– Desigualtat a la formació parental: L’escolaritat dels pares és un predictor clau del rendiment. A Catalunya, tot i que la renda per càpita és relativament alta, els resultats de l’informe PISA mostren que els estudiants de famílies amb menor capital humà (baixa escolaritat dels pares) obtenen pitjors resultats, cosa que suggereix una bretxa educativa persistent.

– Formació docent i metodologies: La qualitat del capital humà en el sistema educatiu també depèn dels professors. La manca de motivació, metodologies innovadores o capacitat per gestionar aules diverses pot contribuir al baix rendiment. A Catalunya, la percepció d’ineficàcia al sistema educatiu, assenyalada en algunes anàlisis, podria estar relacionada amb aquestes mancances. També a la politització d’alguns sindicats, com en el cas del majoritari USTEC. No hi ha estudis en aquest capítol, amb l’agreujant que després de la família el factor decisiu és l’aula (professor-alumnes) davant del centre considerat com un tot.

Capital Social i la seva influència

El capital social, definit com les xarxes de relacions, normes i confiança que faciliten la cohesió social, té un impacte significatiu al rendiment escolar. A Catalunya, diversos aspectes del capital social són rellevants:

– Desigualtats socials i exclusió: La persistència de desigualtats educatives, agreujada per la crisi de la COVID-19, afecta especialment estudiants d’entorns socioeconòmics baixos o d’origen estranger. La manca d’integració social i xarxes de suport en comunitats vulnerables limita l’accés a oportunitats educatives.

– Tipologia de famílies: Segons estudis, a Catalunya, les famílies “conservadores” i “convivencials” (que representen una mica més del 60% de la població) tendeixen a tenir millor capacitat per donar suport a l’educació dels seus fills, mentre que les famílies “progressistes” i “conflictives” enfronten més dificultats, tot i que les primeres poden tenir més ingressos. Això suggereix que el capital social familiar, més enllà de la renda, és crucial. I aquest sí que pot ser un fet distintiu, políticament incorrecte: el nombre de famílies de concepció educativa “progressista”, és així com les qualifica el sociòleg Javier Elzo en la seva definició de clústers familiars.

– Interacció família-escola: La comunicació efectiva entre les famílies i els centres educatius és essencial per reforçar el capital social. Tot i això, la manca d’implicació d’algunes famílies, especialment en contextos d’exclusió, i la insuficient acció de les escoles per fomentar aquesta relació limiten l’impacte positiu.

– Factors comunitaris: L’alienació escolar, l’assetjament o la manca de relacions positives amb els pares també erosionen el capital social dels estudiants, contribuint a l’absentisme i al baix rendiment. A Catalunya, l’augment de l’absentisme crònic, relacionat amb problemes familiars o escolars, és un indicador preocupant. També ho és el model cultural educatiu imperant, que accentua el biaix de les famílies “progressistes”. Aquesta hipòtesi es veuria confirmada, perquè els resultats en termes de rendiment de les escoles concertades especialment les d’ideari cristià, un cop eliminats els biaixos socioeconòmics, presenten resultats molt superiors al conjunt de la pública.

Les causes dels mals resultats educatius de Catalunya (I)

 Loading ...