catòlics a catalunya

Catòlics a Catalunya. Sorpresa: cada vegada són més els més compromesos

Les enquestes del baròmetre d’opinió del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO) permeten fer un seguiment de sèries que ja acumulen prou anys perquè permetin observar una tendència suficient, de prop d’una dècada. Concretament, la que va des de març del 2014 fins a octubre d’enguany, amb l’avantatge que incorporen tres baròmetres anuals i això encara facilita un millor seguiment de les evolucions.

Té interès observar la dinàmica temporal del catolicisme a Catalunya, que contradiu dues impressions generalitzades: la de que cada vegada són menys i les esglésies romanen més buides, i que la primera onada de la covid i el “Gran Tancament” va provocar una davallada generalitzada sense recuperació. Constatem-ho:

El conjunt de la població que es declara catòlica representava el març del 2014 el 55,1%, mentre que a l’octubre de l’any en curs s’havia situat en el 53,1%. Però aquesta xifra fluctua al llarg del període. El mínim s’observa el març d’enguany amb un 51% i, per tant, estem dins d’un procés de recuperació que pot ser causat pel marge d’error que incorpora la mateixa enquesta, o obeir a una tendència de fons. Hi ha hagut en el passat recent màxims que han coincidit sempre amb el baròmetre corresponent al mes de juny, el 2015 el 61,5%, el 2016 el 58,3%, el 2017 el 58,4% i s’observa també un fet molt interessant que és la recuperació postcovid, quan l’octubre del 2020 s’assolí la xifra de 56,6%. Aquest fet es produeix amb molta intensitat en relació amb la pràctica catòlica, com veurem tot seguit.

En tot cas diguem que al llarg d’aquests 8 anys la població que es declara catòlica oscil·la entre el 55 i el 53% amb màxims que poden arribar al 58% i amb sol mínim del 51%. No hi ha decreixement, hi ha estabilitat amb fluctuacions a l’alça i a la baixa.

Però ja és sabut que l’autodefinició com a catòlic té profundes diferències en el seu si entre aquells que malgrat qualificar-se així no posen mai els peus a l’església i els diferents nivells de pràctica.

El primer grup, el de major intensitat, és aquell que segons l’enquesta va com a mínim a l’església un cop a la setmana. Aquest col·lectiu significava el 6% el març del 2014 i ara assoleix el 10,3%, després de registrar un augment l’octubre del 2020 quan se situava en el  6,5%. Per tant, és visible un efecte postcovid. Ha crescut quasi 4 punts percentuals (pp). És com si la Covid 19 hagués impulsat el retorn de catòlics a l’església. Cal veure si aquest fet és aprofitat o no per la institució eclesial, estabilitzant aquest retorn que millora clarament la xifra de catòlics practicants que s’anava observant en els últims 6 anys, sempre oscil·lant entre el 6% i 7% i escaig. Aquesta tendència al retorn a la pràctica postcovid s’observa també en els altres grups.

També en els que acudeixen a l’Església un cop al mes s’ha enregistrat una millora postcovid. El 2014 era del 7,7%, el febrer del 2020 s’havien reduït al 5,5% i a partir de l’octubre d’aquell any després de la covid s’han anat incrementant fins a assolir el seu màxim del 8,1%. Es un fet a retenir coherent amb tots els altres increments.

Considerant el nucli de la pràctica, és a dir els de freqüència setmanal o superior, i també mensual, tindríem un gruix que se situaria en el 18,5%, clarament superior al del març del 2014 que era de la meitat. Hi ha més que mai persones amb vincles més estrets en l’última dècada.

Els que acudeixen a l’església 1 cop a l’any se situaven el març del 2014 en el 15,9% i ara aquesta xifra és també lleugerament superior 16,4%, però venen d’una situació molt inferior entorn del 10%. Aquí l’efecte postcovid amb increment de 6 punts percentuals (pp) és encara més intens que en els catòlics més practicants.

Conseqüentment, amb aquesta evolució d’augment dels practicants s’enregistra una davallada d’aquells que es consideren catòlics, però que no van mai a l’església. En aquest cas l’octubre d’aquest any se situa al mínim de tota la sèrie amb el 64,6% i amb tendència a decréixer. S’observa clarament la gran caiguda, que es produeixi a partir de l’octubre del 2020, quan la sèrie estava situada en el 77,8% i va passar 2 anys després al 66%. També ara hi ha menys catòlics que no van mai a l’Església, que a l’inici d’aquestes observacions del CEO del 2014 quan significaven el 67,7%.

En resum: el conjunt dels catòlics es mantenen en una xifra que fluctua i que se situa per sobre de la meitat de la població. Dins d’aquest col·lectiu aquells que no tenen pràcticament vinculació amb l’església han decrescut d’una forma molt evident des de la covid19. Mentre que, els que mantenen vincles, més intensos o més laxos, han augmentat. Es detecta aquí l’efecte d’una sotragada, la que va representar la pandèmia, i ara la qüestió és si la institució eclesial està sabent capitalitzar aquest procés de retorn o no.

Dos apunts més. Aquestes dades positives es produeixen malgrat que entre la població més gran de 64 anys aquest procés no es dona amb la mateixa intensitat que al conjunt. Les tendències són semblants però molt menys intenses. Mentre, en la població més jove de 18 a 24 anys succeeix tot el contrari: Les tendències de caiguda de catòlics no practicants és extraordinària, de fet es redueixen quasi a la meitat, mentre que creixen molt els que freqüenten l’Església, però amb baixa intensitat, els que hi van 1 cop l’any i 1 cop el mes. Aquests dos grups en conjunt representen el 41% de la població catòlica.

Els practicants més intensos, el de freqüència setmanal o diària, venen creixent entre els joves des del 2014 quan pràcticament no arribaven al 2% i amb dificultats a l’1%. Mentre que ara se situen en un 6,4%, un augment que en termes relatius és molt important perquè significar multiplicar quasi per 6 la xifra de l’inici de la sèrie, amb un curiós màxim postcovid el març del 2022, quan aquesta magnitud va superar a totes les altres de pràctica arribant al 28,1%, però és un fet ocasional, una flor que no fa estiu, perquè després ràpidament decreix fins a l’esmentat 6%. Aquí encara amb major importància hi ha la capacitat de l’església catalana per assentar aquest retorn dels joves a la pràctica.

També entre els joves, per primera vegada en molts anys, més enllà dels que indica la sèrie del CEO que comença el 2014, els que es declaren catòlics superen amb un 33,5% del total als que es declaren ateus, el 32,3%. Els joves agnòstics es mantenen en nivells alts del 18% i creix l’Islam que ja agrupa a un 6,1% dels joves d’entre 18 i 24 anys i, per tant, lleugerament per sobre dels cristians evangèlics del 5,1%.

D’acord amb aquestes xifres, els joves cristians, amb independència de la seva confessió concreta, significarien quasi el 40% del total de joves de Catalunya.

Creus que es pot prohibir que circulin cotxes a un de cada tres carrers de l'Eixample com pretén Colau amb la Superilla Barcelona?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.