Amb tota probabilitat avui, dia 14 d’octubre, la Generalitat establirà més restriccions per intentar aturar la segona onada de la Covid-19. Ja s’han suspès les competicions esportives no professionals durant 15 dies, si bé aquest fet difícilment afectarà aquelles pràctiques que depenen directament de la Federació Espanyola. També són possibles noves i més dures restriccions per a bars i restaurants, fet que significaria un cop demolidor per a un sector ja molt malmès. Caldrà veure al llarg del dia d’avui com es concreta tot això, però la pregunta del milió és per què a partir de l’1 d’octubre el problema s’ha disparat?
Fins a finals de mes, el nombre de reproducció del virus, el famós R0 que indica quantes persones contagien cada infectat, estava lleugerament per sota d’1, sinònim de reducció lenta però reducció dels contagis. Però a partir del dia 1 d’octubre ha anat creixent i ara ja està situat a l’1,33. La taxa del risc de rebrot (iEPG) és molt alta i en moltes comarques de Catalunya supera sobradament els valors de Madrid. Les Garrigues estan a 1.752,15, Osona a 956,8, Conca de Barberà a 616, la Segarra a 894, i la Terra Alta a 632. De fet, es considera que a partir de 100, l’índex ja és perillós i en aquesta situació es troba tota Catalunya, excepte el Moianès, l’Alt Camp, el Pallars i l’Alta Ribagorça. Dins del mal escenari que donen les dades, el Barcelonès encara presenta una situació dolenta però no de les pitjors, amb un índex pràcticament de 391.
Com ha estat possible aquesta evolució? Com s’ha perdut el control de tant territori? Junt amb les mesures necessàries, el govern de la Generalitat té el deure d’explicar per què això ha succeït d’aquesta manera, si és que ho sap. I si no ho sap, també ho ha de dir, perquè almenys en la ignorància confessa hi ha la possibilitat de cercar una resposta.
Mentre no quedi clar perquè no s’aconsegueix controlar el coronavirus, les mesures seran pedaços i tan aviat com s’aixequin hi tornarem.
Naturalment, la responsabilitat no és només de Catalunya. És d’un govern espanyol que vist com de malament li va anar a la primera fase, on van mostrar una incapacitat plena, van decidir passar la pilota calenta a les Comunitats Autònomes sense adoptar mesures i prendre previsions, com el d’una legislació promesa al mes de maig ben adaptada a la pandèmia i que permetés als governs autonòmics adoptar mesures eficaces sense necessitat de recórrer a l’estat d’emergència. La política actual del govern Sánchez de dipositar tot el pes en les autonomies, en raó que elles tenen la competència en sanitat, és un greu error perquè és evident que la pandèmia no coneix fronteres. Si ens queixem d’Europa perquè és incapaç d’adoptar mesures, com no ens queixarem de l’omissió clamorosa del govern espanyol?
El sistema de contenció no funciona i el Parlament tindria l’obligació de revisar amb llums, taquígrafs i experts quin és el pla que du a terme la Generalitat. El Parlament precisament hauria de servir per aquest tipus de coses, però obsessionat com està per la política de la batussa, els seus diputats manifesten una vegada més la seva incapacitat de justificar el sou que perceben.
En funció de les dades sembla clar que una de les causes és el nivell de contagis en la població més jove, en la qual predominen els asimptomàtics, especialment el segment de 20 a 29 anys. I amb menor mesura els de 30 a 39, que són els que combinen una elevada incidència amb un percentatge de positius per PCR superior al 10%, quan el límit que significa que s’està controlant bé a la població està en el 5%. Segurament el nombre de PCR dutes a terme en aquests dos sectors de població són inferiors als necessaris. I aquí es podria assenyalar un dels problemes, ni molt menys l’únic.
En tot cas, aquest escenari ens crea noves dificultats per a la recuperació econòmica cada vegada més incerta.
Amb tota probabilitat avui, dia 14 d’octubre, la Generalitat establirà més restriccions per intentar aturar la segona onada de la Covid-19 Share on X
Loading ...Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
