Catalunya se situa en el lloc 11 entre les 17 CCAA (descomptades per tant les ciutats de Ceuta i Melilla), pel que fa al número de morts per Covid-19. És una posició mediocre tirant a dolenta, sobretot després de les restriccions que hem estat mantenint. La taula adjunta estableix la classificació d’acord amb el nombre de morts per cada 1.000 habitants, i ho divideix en 4 grups:
El primer grup està format per aquelles comunitats que han obtingut uns resultats francament bons perquè se situen per sota d’1 mort per cada 1.000 habitants i en el qual hi destaca Canàries.
El segon bloc són aquells territoris on no s’assoleix la xifra d’1,5 morts per mil habitants. Podríem dir que aquest és el límit del que es podria considerar un resultat més o menys eficient.
Per sota tenim les autonomies que se situen per sobre d’1,5 i no superen els 2 morts per 1.000 habitants, en el qual se situa Catalunya en una posició molt a la cua.
I finalment, les comunitats que han obtingut pitjors resultats entre les quals destaca Castella-la Manxa.
És palès que hi ha una diferència clara entre Catalunya i Madrid, i que, per tant, el nostre resultat és millor, però el que no està gens clar és que la diferència de mortalitat guardi proporció amb la gran distància que hi ha entre els dos territoris pel que fa al règim de restriccions.
Catalunya ha de revisar amb urgència el seu sistema de prevenció i control de malalties infeccioses perquè és en aquest punt en el que radica una certa dimensió de fracàs. I mentre això no es resolgui, les restriccions serveixen per atenuar el problema, però no per resoldre’l si sobretot tenen com a conseqüència castigar l’economia, provocant una ferida social d’una altra índole.